El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 8 de desembre de 2012

Giuseppina Cattani (1859-1914) i el tètanus

En arribar a Bolonya un dia de juliol de 2002, per passar uns dies a casa de la meva amiga Imma, abans de fer cap a casa seva vaig haver d'anar a l'hospital perquè em posessin la injecció antitetànica. Aquell matí, unes hores abans d'agafar l'avió, havia tingut un petit accident i m'havia fet un tall profund en el colze; en el dispensari de l'aeroport, on vaig anar perquè la ferida tornava a sagnar, em van aconsellar que en arribar a destí anés de seguida a posar-me la injecció antitetànica, atès que jo no estava vacunada.

Cèl·lules de Clostridium tetani al microscopi
El tètanus és una greu malaltia causada pel bacteri Clostridium tetani, que afecta el sistema nerviós i es manifesta amb contractures musculars espasmòdiques generalitzades que poden arribar a causar la mort. Tot i estar causada per un bacteri, més que una malaltia infecciosa, és toxoinfecciosa, perquè el causant directe no és el microbi, sinó les toxines que produeix. El bacteri es queda dins la ferida on ha penetrat i allà es multiplica, però les seves toxines passen a la sang i s'escampen pel cos fins arribar al sistema nerviós central, que és on actuen. Fins a finals del segle XIX es va pensar que el tètanus era una malaltia del sistema nerviós. El 1884, però, dos investigadors italians de l'Institut de Patologia General de la Universitat de Torí, Antonio Carle i Giorgio Rattone, van demostrar experimentalment que la causa era un infecció: van provocar la malaltia en conills, inoculant-los material d'una ferida d'un home que havia mort de tètanus.

Espasmes del tètanus.Quadre de Sir Charles Bell (1809)
Poc m'imaginava quan em van posar aquella injecció a Bolonya que era precisament en aquella ciutat on s'havia descobert, a finals del segle XIX, que el tètanus estava causat per una toxina i on es va desenvolupar un tractament per prevenir l'aparició dels símptomes tetànics quan hi ha la possibilitat que una persona hagi adquirit el microbi, encara que sigui una possibilitat remota, com era el meu cas. Com tampoc m'imaginava que, en aquella recerca, una dona hi havia tingut un paper destacat.

Aquella dona es deia Giuseppina Cattani i va viure de 1859 a 1914. La revista The British Medical Journal, de llarga tradició en l'àmbit de la medicina, s'hi referia, en el número de l'11 de maig de 1889, d'aquesta manera:
Debut d'una catedràtica. La senyoreta Giuseppina Cattani va impartir recentment la conferència de la seva presa de possessió de la nova càtedra de bacteriologia de la Universitat de Bolonya. El tema de la seva conferència va ser la bacteriologia i la seva relació amb la patologia moderna. Va ser rebuda amb molts aplaudiments. La docta dama té 31 anys i ha estat ajudant de l'Institut Patològic de Bolonya des de 1884.
La mateixa revista publica una breu necrològica de Giuseppina Cattani en el número del 27 de març de 1915:
Sentim anunciar la mort de la Dra. Giuseppina Cattani, professora de patologia general, primer a la Universitat de Torí i després a la de Bolonya. El seu nom va associat al de Tizzoni en la recerca del tètanus. Va ser també autora de textos que descrivien la seva recerca feta de manera independent. El seu estat de salut li va impedir de continuar la seva tasca com a professora a la universitat, però va seguir dirigint els laboratoris dels hospitals civils a la seva ciutat natal, Imola.
Però, qui era aquesta dama que, segons sembla, als trenta-un anys ja era titular d'una càtedra de bacteriologia a la Universitat de Bolonya? No té cap entrada a la Wikipèdia --ni tan sols a l'edició italiana-- i tampoc l'he trobada en els principals diccionaris que he consultat de dones que han passat a la història per algun fet. Solament alguna que altra menció en textos dispersos, fins que, finalment, he trobat dos llibres que parlen d'ella amb més detall. Un d'ells és Ladies in the Laboratory II: West European Women in Science, 1800-1900: a... , de Mary R.S. Creese i Thomas M. Creese, que es pot veure parcialment a Google llibres (per sort, les pàgines corresponents a Cattani són visibles). Aquest llibre conté una breu biografia de Giuseppina Cattani que resumeixo aquí.

Segons el llibre esmentat, Giuseppina Cattani va estudiar a la Universitat de Bolonya, on va obtenir el títol de medicina i cirurgia amb la màxima nota. Va treballar a l'Institut de Patologia General d'aquella universitat, sota la direcció de Guido Tizzoni (1853-1932), primer encara com a estudiant i després, durant dos anys (1885-1887), gràcies a una mena de beca pagada pel Govern i guanyada per mèrits propis. El 1886, quan ella en tenia vint-i-set, i havia publicat ja articles sobre estudis histològics de l'estructura del nervi, es va presentar a les oposicions a una càtedra de patologia general de la Universitat de Parma. Va ser considerada apta per participar en les oposicions, però va quedar cinquena entre els set aspirants a la càtedra. Els membres del tribunal van lloar la seva capacitat d'observació, el seu treball en les tècniques microscòpiques i el seu coneixement científic, evident per la qualitat de les seves publicacions. Tanmateix van considera que li calia ampliar els seus interessos a la fisiologia normal i patològica.

El 1887 va ser més afortunada i va obtenir una beca del Govern per estudiar a l'estranger i també la libera docenza (professora, però sense sou) de patologia general a la Universitat de Torí. Va fer una estada de dos semestres a l'Institut de Patologia General de la Universitat de Zurich, amb el fisiopatòleg alemany T. A. Edwin Klebs (1834-1913) i a la tornada va estar ensenyant a Torí durant dos anys. El 1889 va tornar a la seva alma mater, la Universitat de Bolonya, per dedicar-se a la docència i per fer recerca amb Guido Tizzoni. Per motius de salut va haver d'interrompre les classes, però va continuar treballant amb Tizzoni fins al 1897.

El treball de Giuseppina més conegut és el que va fer col·laborant amb Tizzoni. Pel seu compte, ella va aprofundir en l'estudi de la degeneració de les fibres del sistema nerviós perifèric, mentre que la recerca feta amb Tizzoni era en el camp de la microbiologia, aleshores una ciència molt jove i en expansió. Van formar un bon equip i el fruit dels anys de col·laboració es pot veure en les seves publicacions. Primerament van centrar-se en el còlera, en aspectes com ara els tipus d'infecció i els canvis que es produeixen en alguns òrgans del cos a causa de la infecció. La recerca que Giuseppina va fer amb Tizzoni --fins al 1892-- va culminar amb la descoberta d'un sèrum per combatre la toxina del tètanus; aquest treball es considera l'aportació més important d'aquesta investigadora a la medicina.

Moltes vegades en la història de la ciència ha passat que persones fent recerca en laboratoris diferents, de vegades molt allunyats, han arribat a les mateixes conclusions. Els llibres de microbiologia solen atribuir a Shibasaburo Kitasato (1852-1931), que treballava a l'Institut d'Higiene de la Universitat de Berlín, dirigit per Robert Koch, l'aïllament en cultiu pur del bacteri causant del tètanus, que va publicar el 1889. Al mateix temps, però, Tizzoni i Cattani van anunciar en una reunió de l'Acadèmia de medicina de Torí que havien aïllat el bacil (Clostridium tetani) en un cultiu sense oxigen (aquest bacteri no tolera l'oxigen; en l'ambient es troba en forma d'espora que, a l'interior de les ferides profundes, lluny de l'oxigen, allibera una cèl·lula vegetativa que és la que produeix les toxines). El seu report va publicar-se en una revista d'aquella acadèmia i en una revista italiana (La Riforma Medica) el mateix any que Kitasato també publicava el seu treball. Tizzoni i Cattani van seguir investigant i al cap d'uns anys van obtenir sèrum antitetànic per a aplicació humana.

Sempre segons l'esmentada biografia, Giuseppina va haver de tornar a Imola --la seva població natal-- per motius familiars i allà va treballar com a directora mèdica del laboratori d'un hospital, i hi va morir el 9 de desembre de 1914.

Una altra obra que parla de Giuseppina Cattani i de la seva recerca és una tesi doctoral presentada el curs 2005-2006 a la Universitat de Bolonya (Le ricerche sulle tossine svolte nella Patologia generale di Bologna dalla fine del XIX secolo a oggi). La seva autora, Carla Cardano, ha investigat la recerca feta a la seva universitat sobre diversos tipus de toxines des de finals del segle XIX fins a l'actualitat, un fet que ella considera una "continuïtat d'escola", que va iniciar-se amb Guido Tizzoni. He trobat algunes discrepàncies en les notes biogràfiques sobre Giuseppina entre aquesta tesi i el llibre que he esmentat abans. Tenint en compte que les fonts d'informació de Cardano són els arxius històrics de les universitats de Bolonya, Torí i Roma i l'arxiu de l'Ajuntament d'Imola, allà on hi ha discrepàncies, considero que la seva versió és la que correspon a la realitat. Per exemple, en diversos llocs he trobat, com a data de naixement de Giuseppina, el 26 de maig de 1859, mentre que Cardano la situa dos mesos abans, el 26 de març de 1859 (data que ha tret de la Universitat de Bolonya i de l'Ajuntament d'Imola).

Com deia The British Medical Journal, el 1889 Giuseppina Cattani va començar a ensenyar bacteriologia a la Universitat de Bolonya --curs que va proposar ella mateixa--i l'any següent hi va ensenyar bacteriologia patològica. Van ser dos cursos amb un contingut molt nou, en una època en què començava a desenvolupar-se la microbiologia. No era, però, una càtedra, com afirmava la revista anglesa. Durant els anys que va ser a la Universitat de Bolonya. Giuseppina va provar tres vegades --no una, com diu el llibre de Creese i Creese-- a accedir a una càtedra: dues vegades a la de patologia general i una altra a la d'histologia patològica. Malgrat que havia ja assolit prestigi internacional, els seus intents van ser inútils i el 1897 va decidir deixar la universitat i dedicar-se a la pràctica mèdica en la seva ciutat natal, Imola; no sembla, però, que fos per motius de salut. Allà va dirigir el laboratori d'anatomia i i histologia patològiques, de radiologia i bacteriologia de l'hospital fins que va caure malalta i va morir, el 1914. Tot i que era un hospital petit, Giuseppina Cattani va aconseguir que es posés al nivell d'alguns hospitals universitaris destacats de l'època.

No em referiré als detalls del treball que van dur a terme Guido Tizzoni i Giuseppina Cattani (qui n'estigui interessat pot consultar la tesi de Carla Cardano, disponible a Internet), però van treballar en una línia de recerca en què també ho feien altres investigadors contemporanis seus i és difícil dir qui va anar fent cada descoberta. L'11 de gener de 1891 en una sessió a l'Acadèmia de Ciències de l'Institut de Bolonya, comuniquen que han obtingut sèrum immune contra el tètanus a partir d'animals de mida petita (coloms i gossos) i que n'han provat l'eficàcia in vivo i in vitro. Un cop més, però, i sense restar-los mèrit, hi ha qui se'ls ha avançat: el desembre de 1890, Emil Adolf von Behring (1854-19127) i l'esmentat Kitasato havien publicat l'obtenció, en un conill, d'un sèrum antitetànic, en un article que va marcar una fita en la història de la immunologia i que probablement va influir en la concessió a von Behring del premi Nobel de fisiologia o medicina de 1901.

Es difícil saber de qui va sorgir la idea d'investigar sobre el tètanus: Guido Tizzoni?, Giuseppina Cattani? L'inici de la recerca coincideix amb el retorn de Giuseppina a Bolonya, després de la seva estada a Zurich i que hagués estat també a Torí, on treballaven Carle i Rattone, els investigadors que van descobrir l'origen infecciós dels tètanus. És possible que la idea fos seva, però Tizzoni tenia molta més experiència en recerca. Ambdós van compartir l'èxit i també les crítiques que alguns companys van fer del seu treball.

El nom de Giuseppina Cattani mereix ser recordat. Com altres pioneres de la ciència, va haver d'afrontar una societat que no estava preparada encara per a la igualtat entre els homes i les dones --el 2012, en alguns aspectes sembla que encara no ho estigui-- i va abandonar la universitat en el moment en què la seva carrera estava donant els millors fruits.

Crèdits fotos: micrografia de Clostridum tetani i quadre malalt tètanus, Wikimedia Commons; Giuseppina Cattani, Universitat de Bolonya.

3 comentaris:

montseval ha dit...

No la coneixia, fas bé de parlar-ne

pons007 ha dit...

amb la de por que em fan les agulles >_<

Ara de debò, té molt mèrit investigar sobre un tema que tantes vides ha salavat, i més mèrit encara sent dona i d'aquelles èpoques!

Mercè Piqueras ha dit...

Montse, furgant una mica en tots els camps de la ciència, gairebé sempre es troben dones que han passat desapercebudes.

pons007, moltes malalties infeccioses s'han pogut controlar amb la prevenció i amb els antibiòtics. El problema és que ara hi ha una moda de gent contrària a les vacunes i, per altra part, s'ha abusat dels antibiòtics i com més va més soques resistents apareixen.