El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 6 d’abril de 2008

El petit príncep i les llengües


Le Petit Prince, 1a edició francesa (1946)

Cuando eu tía seis anos, vin nun libro sobre a floresta virxe que se intitulaba
Historias vividas uha magnífica estampa, que representaba uha serpente boa a comer nuha fera. (asturiano)

Iam, kiam mi estis sesjara, mi vidis belegan bildon en iu libro pri la praarbaro, titolita Travivitaj Rakontoj. Tiu bildo prezentis boaon, kiu glutas rabobeston. (esperanto)

Un temp lontan, quna d i l'avìa ses agn, ant un lìber an sle foreste primordiaj ch'as antitolava "Stòrie vivùe dla natura", i l'hai vëddù 'n dissegn fiamengh. A fasìa vëdde 'n serpent bòa an camin a travonde na bes-cia. (piamontès)

Ollessani kuusivuotias näin kerran hienon kuvan eräässä kirjassa, jonka nimi oli "Aarniomtsän tarinoita". Kuva esiti boakäärmettä, joka nieli metsänpetoa. (finès)

När jag var sex år, sag jag en gång en underbar bild i en bok som handlade om Urskogen. Den hette "Sanna berättelser" och bilden föreställde en boaorm i färd med att sluka ett vildjur. (suec)

Behin, sei urte nuelarik, basa-oihanaz "histoires vécues" zeritzan liburuan, guziz eder zen iduri bat ikusi nuen. Boa-suge batek basa-pizti bat irensten zuela zen ageri. (euskera)

Quodam die, cum sex annos natus essem, imaginem praecalre pictam in libro de silva quae integra dicitur vidi; qui liber inscribebatur: "Narratiunculae a vita ductae". Picta erat boa serpens beluam exsorbens. (llatí)

Els paràgrafs anteriors reprodueixen les primeres línies del llibre Le petit prince, d'Antoine Saint-Exupéry en les seves versions en asturià, esperanto, piamontès, finès, suec, euskera i llatí. Les dues primeres no les tinc (però espero tenir-les algun dia); les altres formen part de la meva col·lecció de "petits prínceps" en diferents llengües.

Quan el 1983 William Golding va rebre el premi Nobel de Literatura, el diari Avui va publicar unes frases de
El senyor de les mosques --segurament l'obra més famosa d'aquell autor britànic-- en diverses llengües. Jo feia un curs de traducció d'anglès i ho vam comentar a classe. L'estudi comparat de les llengües sempre m'ha interessat i vaig pensar que estaria bé triar una obra que estigués publicada en moltes llengües i intentar anar recopilant-la per comparar els textos. La primera obra que em va venir al cap va ser el Quixot. Però col·leccionar-la em presentava dos problemes: un, d'espai, perquè és un llibre molt voluminós (prop de 400 pàgines l'edició castellana que tenim a casa); i un altre, econòmic, derivat precisament del seu volum. Se'm va acudir que El petit príncep, que ja tenia en francès, català i castellà, podia servir-me per al que jo volia. A més de ser un llibre traduït a un gran nombre de llengües, era petit i n'hi havia moltes edicions en tapa tova, cosa que n'abaratia el cost.

La meva col·lecció de petits prínceps es nodreix d'edicions que he anat comprant en viatges i d'altres que m'han regalat persones que coneixien la meva dèria. Podria ser molt més abundant si em dediqués a comprar les diverses versions que es poden adquirir per Internet. Prefereixo, però, continuar coma ara. Cada exemplar em porta un record, de llocs (Tromso, Cracòvia, Budapest--on no el vaig trobar en hongarès, però sí en alemany--, Helsinki, Boston, Jerusalem..) o de les persones que me'ls han regalat.

Després d'haver començat la meva col·lecció de petits prínceps m'he assabentat que la meva idea és molt poc original. Quan vaig visitar Hay-on-Wye --el paradís per a les persones amants dels llibres, on gairebé cada casa és una botiga de llibres de segona mà--
alguns llibreters em van dir que entre els visitants sempre hi havia gent que cercava exemplars del petit príncep. Després, per Internet, he trobat webs de col·leccionistes d'aquesta obra. Però jo seguiré augmentant la meva col·lecció a poc a poc, amb les aportacions d'amics i amigues i amb els exemplars que pugui adquirir personalment en llibreries visitades durant els meus viatges.

Un dia com avui, 6 d'abril de 1943, en plena guerra mundial, l'editorial nord-americana Reynal & Hitchcock posava a la venda la primera edició de
The Little Prince. I és que el llibre no es va publicar en la seva versió original francesa fins després d'acabada la guerra.

Uns quants exemplars de la meva col·lecció:


8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Mira, ara ja fa molt de temps que no el rellegeixo. Me n'has fet agafar ganes

joana ha dit...

Interessant col·leció. I llibre encantador:-) A mi també m'has fet tenir ganes de tornar-lo a llegir.

La lectora corrent ha dit...

Només per haver fet venir ganes que algú rellegís "El petit príncep" ja val la pena haver publicat aquest apunt.

Boirina ha dit...

Ara fa un parell d'hores que he tornat d'Astúries i endevina en qui vaig pensar quan anava de llibreries. Passa'm la teva direcció i t'enviaré el llibre. Una abraçada.

Iñaki ha dit...

Hola sóc l'Iñaki Arregui del CRP les Corts. Suposo que ets la Mercè Piqueres que jo conec. Et passo el meu correu. Sóc el president de l'Associació El Petit príncep de Catalunya que agrupa a admiradores/s i col·leccionistes del llibre.
Una abraçada

iarregui@xtec.cat

Anna ha dit...

Hola Mercè,

Fa temps que segueixo el teu blog, però fins avui no havia descobert l'etiqueta "El petit príncep". M'ha fet molta gràcia, perquè jo també el col·lecciono de la mateixa manera que ho fas tu: o bé me'l regalen amics viatgers, o bé me'l compro jo en els meus viatges.
Vaig començar comprant-me edicions d'El petit príncep en les llengües que coneixia o que estava estudiant, i en moltes ocasions ha estat el primer llibre que m'he llegit en aquella llengua (en rus i en polonès, per exemple). Com que la història me la sé pràcticament de memòria, em resulta més fàcil de llegir i em serveix per aprendre paraules noves. Ara el busco a tot arreu on vaig, potser amb l'esperança d'acomplir el meu somni de poliglota total i poder-los llegir algun dia :D .
El lloc on m'ha costat més de trobar ha estat al Marroc, on finalment vaig aconseguir una edició casolana (fotocopiada i enganxada amb cinta aïllant). Tot i que el llibreter em va mirar amb cara rara quan l'hi vaig demanar, i que em va prendre una mica el pèl amb el preu, vaig sortir de la llibreria més contenta que un gínjol!

La lectora corrent ha dit...

Hola Anna viatgera, em sembla que som una munió les persones que col·leccionem "El petit príncep". (És més fàcil que col·leccionar el Quixot, oi?)

Si tens aquest interès, t'aconsello que t'apuntis a l'Associació El Petit príncep de Catalunya. La quota és gairebé simbòlica. Jo no aspiro a entendre'ls tots ni de bon tros, però quan són llengües que empren el mateix alfabet que nosaltres m'agrada comparar-ne els textos.

jesús joglar ha dit...

Una amiga me ha pasado el link de tu texto sobre "El Principito" porque sabe que yo también (si, uno más) colecciono "Le petit prince" en diferentes lenguas que, como a ti o me regalan amigos cuando vuelven de algún viaje, o me regalo cuando viajo yo!
Mi colección empezó por una colega de unas clases de encuadernación a las que ibamos ambos. El Principito era muy apreciado por muchos de los asistentes y, mientras yo asistí a clase, se hicieron varias copias encuadernadas en piel con mosaico en la portada, contraportada y lomo. Yo, como no podía ser menos hice una para mi que guardo entre los otros ejemplares de mi pequeña "colección".

Supongo que conoces la web de un francés que tiene un listado con todas las ediciones que él conoce; por si no la tienes, ahí te va http://www.patoche.org/lepetitprince/