El 2005 vaig escriure en aquest bloc sobre "
Girona, temps de flors", la setmana de maig en què aquella ciutat es vesteix de gala i obre al públic els seus patis, guarnits amb flors per a l'ocasió. Aquests dies Girona m'ha semblat també molt bonica, tot i que les gales que lluïa eren les de la tardor, molt diferents de les de l'esclat florit del maig. Els arbres caducifolis estan perdent ja les fulles i el terra és cobert de catifes de tons marronosos, torrats, en alguns punts fins i tot rogencs, que cruixen en trepitjar-les.
Ahir el dia va llevar-se boirós i aquella boira, tan odiosa per a qui ha de circular per carretera, conferia a Girona una bellesa especial. Suavitzava els colors de la ciutat. En arribar al Palau de Congressos, que es troba a un extrem de la Devesa, em va fascinar la vista del riu (crec que el que passa per allà és el Ter, que s'ajunta amb l'Onyar als afores de la ciutat). Semblava un quadre pintat al pastel.
2 comentaris:
Quines ganes d'arribar-hi, a Girona! Jo hi seré en unes jornades divendres i dissabte.
Girona és una ciutat d'allò més especial i, tot i tenir-la a la vora, cada vegada que hi vaig ho visc com si fos tot un esdeveniment.
M'agraden moltíssim Girona i l'Empordà en general. Hi estic més sovint com puc (d'aquí el meu català de fantasia).
Publica un comentari a l'entrada