El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Els ocells i els vidres

En volia parlar algun dia, i avui he vist que en Joaquim Elcacho ho tracta en el seu bloc "Ciència i medi ambient": dels ocells que moren estavellats contra els vidres dels edificis.

Fa dues setmanes, un ocellet despistat va morir del cop que va donar-se contra el vidre d'una òptica que hi ha a costat de casa meva. Va estavellar-se contra el vidre i va caure ja mort a terra:


És una botiga que té gairebé totes les parets de vidre i ens van dir que els coloms també s'hi estavellen sovint, si bé, en ser més grans, molts alcen el vol de nou, segurament estabornits, però res més. El conserge de la meva escala, em va dir que de tant en tant també s'estavellen contra els vidres de la porteria. I ell té una hipòtesi per explicar-ho: diu que, amb la calor, els ocells perden el sentit d'orientació.,

Joaquim Elcacho explica que, quan un pit-roig va morir després d'estavellar-se contra la finestra del menjador de casa seva, va explicar-ho a José Luis Gallego, expert en ornitologia. Casualment jo també em vaig dirigir a José Luis Gallego (potser no sigui casualitat, sinó que en Joaquim i jo sabem que José Luis té una gran afició pels ocells i uns enormes coneixements sobre els seus costums). El moixonet que va morir a costat de casa meva era una espècie que no vaig poder identificar. A primera vista, pel seu color, m'havia semblat un verdum, però el bec era molt diferent, més propi d'un ocell insectívor. Vaig enviar una foto a José Luis; la qualitat era bastant pobra (era quan estava sense càmera i vaig fer-la amb el mòbil), però vaig provar si li servia per identificar l'ocell.

José Luis Gallego em va respondre que semblava un mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i que, si era així, és ben bé un cas de mala sort per a la pobra bestiola. És una especie que hiverna a casa nostra i a començament de setembre tot just devien estar arribant del nord d'Europa. Un viatge tan llarg per morir estavellat contra el vidre d'una botiga!

Per compensar la foto en què es veu el moixonet ja cadàver, poso ara aquí una que mostra com devia ser abans del cop que li va causar la mort:

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Wikimedia Commons

Actualització (18.0.2012)
A través de Joaquim Elcacho he conegut el document "Cómo evitar las colisiones de aves contra ventanas", amb consells perquè els ocells no s'estavellin contra els vostres vidres.

3 comentaris:

Marta ha dit...

Em fan molta pena els ocellets desvalguts. Ara espero si torna el tallarol capnegre que vaig tenir adoptat l'hivern passat fins a ben entrada la primavera. Un dia d'estiu ens va venir a saludar i ja no ha tornat. Ens va fer molta il·lusió. Una vegada també, fa anys, estiuejant a La Cerdanya, un ocellet es va estabornir al vidre i el gat el va agafar amb intencions perverses, sort que el vaig poder revifar i tornar-lo al seu hàbitat!

Pakiba ha dit...

Jo tenia un canari que cantaba dia i nit i que un dia netejan la gabia sen va escapar i va anar a parar a una finestra i quedar estabornit.Vaig quedar tan impresionada que vaig estar molt de temps sensa volguer comprar un altre.

jomateixa ha dit...

Un post trist.