El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 22 de novembre de 2012

Les monografies de Mètode: "Herbari. Viure amb les plantes"

De tant en tant --em sembla que és un cop l'any-- la revista Mètode ens obsequia amb una monografia, una publicació separada de la revista que tracta d'algun tema específic (la que vaig rebre fa una any era l'obra de teatre Oxigen, de què vaig parlar en aquest bloc). Avui, com un regal anticipat de Nadal i juntament amb el número de la tardor de la revista, m'ha arribat una monografia més gruixuda que altres anys: 276 pàgines. El títol ja és engrescador, Herbari. Viure amb les plantes. Una mirada a l'índex em deixa clar que serà un llibre que tindrà un espai reservat a la meva biblioteca; segurament li faré un lloc a costat de Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, de Pius Font i Quer.

El baladre, el llentiscle, el margalló, el garrofer, l'olivera, el magraner, la figuera, el codonyar, el lledoner i la taperera són algunes de les plantes (n'hi ha més) que tenen dedicat una capítol en la monografia. De fet, és un recull d'articles de Daniel Climent i de Ferran Zurriaga que ja s'havien publicat a Mètode (hi ha dos capítols, però, que són nous). M'agrada trobar-me'ls ara reunits en un llibre.

No penseu que es tracta d'un llibre de botànica, amb la descripció de les espècies, la seva localització, ecologia, i altres aspectes que solen tractar-se en llibres exclusivament de ciència. Aquest Herbari és molt més que això. Hi ha antropologia, llengua, literatura, art, història, geobotànica, etnobotànica... Fins i tot cinema: en obrir-lo a l'atzar, a la pàgina 13 llegeixo: "Per a Hitchcock, la brutalitat gratuïta dels nord-americans xocava amb les depurades i cultes tècniques metzinoses europees, tan enyorades per ell mateix i per altres directors de cinema, com el sicilià Frank Capra (Arsènic per compassió)..."

Com la mateixa revista Mètode i les anteriors monografies, és una obra feta amb molta cura, que inclou fotos molt atractives i algunes il·lustracions d'Antoni Miró. Martí Domínguez --director de Mètode-- diu, en la presentació, que han editat la monografia amb motiu de l'arribada del número 75 de la revista. Ver per on, en comptes de rebre regals, són ells que fan un present als lectors i lectores! Us n'estic molt agraïda!

Una delícia!

Potser us interessarà:
- Oxigen per llegir (aquest bloc, 17.11.2011). Ressenya de la monografia publicada per Mètode i algunes reflexions entorn de l'obra de teatre

2 comentaris:

Daniel Climent Giner ha dit...

Moltes mercès, Mercè (disculpa'm el joc de paraules, al qual ja estaràs acostumada; em feia molt de goig fer-lo servir en una ocasió com aquesta).

Per a lectores com tu paga la pena, ¡clar que sí! haver treballat per fer possible l'obra.

I el nom del blog, una bona troballa: ¡enhorabona!

Tinc alguns enllaços d'uns altres treballs etnobotànics i de divulgació que voldria fer-te arribar, per si són del teu interés. I també a youtube tinc penjats alguns videos etnobotànics, i a facebook un grup de gent connectats dins "Etnobotànica lucentina i més senyora i més" (la darrera frase, un homenatge a Ovidi Montllor).

Salutacions cordials
Daniel Climent

Mercè Piqueras ha dit...

Daniel, moltes gràcies per les floretes --en sentit figurat i les de la monografia de Mètode.

Ja m'he apuntat a la pàgina de Facebook de l'etnobotànica lucentina.