La realitat onírica de Frida

Ahir vaig veure per TV Frida, la pel·lícula basada en la vida de la pintora mexicana Frida Kahlo (1907-1954). N'havia llegit la biografia, i crec que la pel·lícula distorsiona (no sé si molt o poc) la realitat potser perquè se centrar principalment en la relació amorosa entre Frida i Diego Rivera, el pintor amb qui va casar-se dues vegades (amb un divorci pel mig). De tota manera, fa de bon veure; és un fil molt dinàmic i acolorit --com ho és Mèxic--, amb una Frida (Selma Hayek) que sembla una germana de l'original però sense bigoti, i una estètica molt cuidada.

Als 18 anys, Frida va patir un greu accident quan l'autobús en què viatjava va xocar contra un tramvia i ella en va resultar molt malferida. Des d'aleshores el patiment físic va acompanyar-la fins a la mort, quan tenia només . La seva lluita contra l'adversitat i la difícil relació amorosa amb Diego Rivera van quedar reflectides en moltes de les seves pintures i dibuixos.



Tinc un llibre d'aquests que considero petite joies --però molt valuoses-- que reprodueix el diari que Frida va fer els darrers anys de la seva vida. És un diari molt especial i no he dit que 'va escriure', sinó que 'va fer' perquè, a més dels textos, conté molts dibuixos; el text manuscrit de vegades és també un motiu decoratiu. En mostro aquí la coberta i algunes pàgines.







Se equivocó la paloma
se equivocaba...
















En vez del Norte fué al Sur
Se equivocaba...
Creyó que el trigo era el agua.
Se equivocaba...








Agosto de 1953.
Seguridad que me van a amputar la pierna derecha. Detalles sé pocos pero las opiniones son muy serias. Dr. Luis Méndes y el Dr. Juan Farill.

Estoy preocupada, mucho, pero a la vez siento que será una liberación. Ojalá y pueda ya caminando dar todo el esfuerzo que queda para Diego, todo para Diego.