El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 14 de març de 2008

14 de març: El dia de(l) Pi

Fa anys vaig assabentar-me que al març se celebra el Dia de(l) Pi. Vaig creure que era una festa com el Dia de l'Arbre, però dedicada només a les espècies de gimnospermes incloses en el mot 'pi'. Va ser una sorpresa a quin 'pi' feia referència la festivitat. No era el pi blanc, el pi pinyer, el pi roig ni cap altra de les espècies pròpies del nostre país. De fet, ni tan sols era un arbre. L'objecte de la festa es la constant matemàtica pi, que és la raó que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre; el famós nombre 3.141592..., que es representa amb la lletra grega pi:


Tot va començar fa vint anys a l'Exploratorium de San Francisco, a Califòrnia el 1988. La data del Dia de Pi (ara que ja he desvelat el secret, l'anomenaré així, sense l'article) és el 14 de març, que coincideix amb l'aniversari d'Einstein. Però quan algú va adonar-se que la data coincidia amb l'aniversari d'Einstein, ja feia algun temps que se celebrava i el motiu no hi té res a veure. El 14 de març, expressat amb els dígits del mes i el dia és, als Estats Units i a altres països angloparlants, el 3.14 (no pas al Regne Unit, però, on ho indiquen com nosaltres, 14.3). És a dir, el Dia de Pi no podria ser cap altre. I sabeu a quina hora comença la festa a l'esmentat Exploratorium? Doncs a la 1.59 PM (159 són els tres números decimals que se situen a continuació de 3,14). La gent que assisteix a la festa menja 'pies', que en anglès és el plural de 'pi' (el nombre celebrat), però també ho és de 'pie' (pastís, "tarta").

Brostejant per la xarxa vaig descobrir un munt de webs relacionats amb aquest nombre misteriós, que ja coneixien els antics. En castellà hi ha el web de Ramon Llorens, amb les "Històries de pi" i enllaços amb altres webs relacionats. (És una llàstima, però, que hi hagi enllaços que ja no són operatius.) En anglès, l'oferta és aclaparadora, amb molts clubs dedicats a pi; fins i tot n'han fet una federació internacional. I potents ordinadors han calculat molts decimals de pi; se'n poden veure fins a un milió. En el web "Am I in Pi", podem saber si la data del nostre naixement o de qualsevol altre esdeveniment important de la nostra vida es troba continguda en els decimals de pi, i a quin lloc específic de la tirallonga està situada. (La data del meu naixement hi és; comença en la posició 72463.)

He pensat si, per tal d’estimular l’afició a la matemàtica entre la població, sobre tot perquè la gent hi perdi la por, potser podríem adoptar també nosaltres el “Dia de Pi”. Al cap i a la fi, no hem fet nostres festes molt més comercials made in USA, com ara la del 14 de febrer? I no s’està introduint cada cop més la celebració del Halloween, mesclant les carabasses amb els panellets? I no és el Pi una tradició nostra? (Tenim l’església del Pi, la plaça del Pi, i fins i tot el Pi de les tres branques.) Si decidim tenir el nostre Dia de Pi, quina data hauríem de triar? Mantenir el 14 de març seria adoptar la simbologia nord-americana, que d’altra banda ja s’empra en molts programes informàtics que col·loquen la data en l’ordre invers (any, mes i dia). Si existís el mes 14, podríem europeitzar la festa sense cap problema, i celebrar-la el dia 3 d’aquell mes. Si decidíssim ignorar la coma dels decimals (que en el món anglosaxó es converteix en un punt), la data adient seria el 31 d’abril. Atès, però, que el mes d’abril només té 30 dies, no ens quedarà més remei que passar per l’adreçador i acceptar el 14 de març. Som-hi?

1 comentari:

joana ha dit...

Molt interessants sempre els teus escrits, Mercè.