El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 9 de març de 2008

Ja he votat, però no sé a qui

Aquest matí a primera hora he anat a votar. Estava tan indecisa com en les darreres eleccions sobre la formació política per la qual em decantaria. Una cosa sí que tenia clara, però. Sabia molt bé a qui no vull votar. Havia de triar, per tant, entre algun dels partits que menys em desagraden, però no sabia com fer-ho.

Finalment he optat pel sistema que va suggerir fa pocs dies un lector d'un diari: he agafat les paperetes dels tres o quatre partits que menys em desagraden i n'he ficada una, a l'atzar, dins del sobre. He estat a punt de mirar les que m'havien quedat a la mà, però no ho he fet. Les he rebregades i n'he fet una pilota que, en sortit al carrer, he llençat a la primera paperera que he trobat.

Si aquest vespre algun escó es decideix pel meu vot, haurà estat com quan un equip de futbol guanya un partit a cara i creu, un cop esgotats els altres recursos (els 90 minuts de joc i els penals). Per a mi, en aquesta campanya tots els partits han esgotat els recursos normals; a més de no fer cap gol, han tirat fora de joc o a la pròpia porteria. No em quedava més opció que l'abstenció o el vot a l'atzar. I l'abstenció era regalar un vot a un partit al qual sí que sé que no vull votar.