El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 2 de desembre de 2009

Els galets de Nadal, pels carrers de Barcelona

No m'ha sorprès, perquè sabia que en posarien en alguns llocs de Barcelona. Aquest matí, en baixar al mercat i a comprar el diari n'he vist un:


També és nou el contenidor que hi ha al darrere del galet. No sé què han posat primer, si el contenidor o el galet, però qui vulgui deixar la brossa en aquest contenidor ho té una mica difícil, amb el galet i l'arbre.

M'agradaria saber d'on ve això de menjar sopa de galets per Nadal com també conèixer d'on ve de la paraula 'galet'. En el Diccionari català-valencià-balear, Alcover diu que, a Valls, els galets són "trossets de macarrons d'un centímetre de llarg". És l'única definició relacionada amb la pasta de sopa que hi ha en l'entrada 'galet' de l'esmentat diccionari. A mi, més que en els macarrons, em fan pensar en la pasta que en italià anomenen penne rigate o rigatoni, que són com els macarrons, però amb unes estries. De tota manera, tots aquests tipus de pasta són com uns tubs --o trosssos de tub-- rectes, mentre que els galets són corbats, com si agaféssim un rigatone, el dobleguéssim i després n'aplatéssim els extrems i per això no tenen la secció rodona. Hi ha un tipus de pasta italiana que es diu gomiti (literalment 'colzes') que s'hi assembla, són com trossos de rigatone corbats (en forma de colze, gomito), però aquests sí que conserven la secció rodona.

Els galets gegants que lluen avui pels carrers de Barcelona, arribaran sencers a Nadal? O, com tantes peces del mobiliari urbà, algun o altre apareixerà destrossat o amb pintades al damunt?

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Potser m'acostumaré a veure'ls però de moment els trobo molt lletjos... Imagino que deu ser difícil conèixer l'origen exacte del nom. Per cert, a l'escola també es va posar de moda durant un temps fer treballs de Nadal amb una espelmeta al mig i galets daurats amb esprai a l'entorn. La veritat, on estan millor, és a l'escudella.

oreidomar ha dit...

Mercè, ens podries explicar on l'has trobat? Em faria gràcia de veure'l.

La lectora corrent ha dit...

Doncs jo no el trob lleig, Júlia. Quan li toca el sol, sembla com si fos d'alabastre, que deixa passar una mica la llum al seu través. El que no m'agrada és on l'han posat, tan a prop dels contenidors de la brossa, del tronc d'un arbre i del peu d'un fanal (em vaig equivocar; a la foto es veu el fanal, no l'arbre, que queda més a la dreta, fora del camp de la fotografia). I sí, que bons que són a l'escudella de Nadal!

Oreidomar, aquest galet de la fotografia és davant del mercat de Les Corts, a la Travessera de les Corts, entre Joan Güell i Carles III, molt a prop de la sortida del metro de l'estació Les Corts

Núr ha dit...

Hola, Mercè. Vinc de ca la Zel, que feia referència a un article anterior teu (el de Plural-21) i he passat a mirar els articles més recents. Avui he vist el meu primer galet! ;D Jo també sabia que ho farien, però m'ha fet gràcia veure'l. Com tu, he pensat quant de temps trigarien a fer-los malbé, a omplir-los de brossa i de pintades...

Personalment trobo que és una idea genial i em sabria/sabrà greu que acabin destrossats...

Pel que fa a l'origen, això és el que en diu l'article de la Viqui: És probable que els seu origen fossin trocets de macarrons d'un centímetre de llarg que es tallaven per fer més fàcil agafar-los amb la cullera a l'hora de fer sopa. El seu origen podria ser català o provenir del pipe rigate italià, però la versió grossa de Nadal és considerada catalana.

Laia ha dit...

Jo també he sentit anomenar els galets com a "colzes"... Potser per la semblança a la pasta italiana que dius... Són ben curioses i originals, aquestes escultures. Una decoració nadalenca poc habitual.

Magda ha dit...

Hola,

A "El Periodico" per Internet hi ha un video de quan els van posar tots junts i feien molta gràcia, passejar al costat deu semblar com sentir-te dins un plat de sopa...

A mi em va agradar veure el video i ja aquesta setmana n'he vist un però no era el de Les Corts, passava en cotxe i no recordo on era.

Bé ens hem d'alegrar una mica veient quelcom original relacionat amb Nadal.

Met ha dit...

A mi m'agraden. N'he vist uns quants ja per la ciutat.

Enguany, la rambla del Poblenou no té il·luminació i ens hem hagut de conformar amb un galet gegant a la cruïlla amb el carrer Pujades.

Una manera de fer país, posant en valor un senzill element nadalenc guarnint els carrers.

Visca l'escudella!