En la darrera dècada s'han plantat molts arbres d'aquesta espècie a carrers i jardins públics de Barcelona. En aquesta època de l'any anima els indrets on creix, primer tenyint les branques amb les seves flors, després deixant al seus peus una catifa violada. I quan està verd, les fulles sembla que belluguin cadascuna pel seu compte; la forma arrodonida de les fulles i el seu moviment, i la irregularitat del tronc, que sovint sembla créixer sense cap plan previ, confereixen a l'arbre un aspecte d'amable anarquia arbòria. Prop de casa n'hi ha de plantats en diversos llocs. El meu punt de referència sol ser el grup de quatre o cinc que hi ha a la plaça Comas, davant l'Ajuntament de Les Corts. Hi passo sovint al costat i la seva floració és com el preludi de la primavera. Enguany, però, veig que van més avançats els dos exemplar que hi ha en els jardinets de la Travessera de les Corts, a tocar del metro. En una setmana o poc més, però, tots seran en ple esclat de floració.
Arbre de l'amor, a Travessera de les Corts /Joan Güell, Barcelona
Dues taques verdes més aviat al centre són dues cotorres
que hi estaven menjant flors.
(Data de la foto: 11 de març de 2008)
Dues taques verdes més aviat al centre són dues cotorres
que hi estaven menjant flors.
(Data de la foto: 11 de març de 2008)
Un dels arbres de l'amor (Cercis siliquatrum) de la Plaça Comas de Barcelona. Al fons, el Consell de Districte, antic Ajuntament de Les Corts abans d'integrar-se a la ciutat de Barcelona
1 comentari:
Preciós escrit, Mercè.
Joana
Publica un comentari a l'entrada