El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 31 de març de 2008

Les cotorres i els arbres de l'amor

Fa algunes setmanes parlava aquí dels arbres de l'amor del meu barri --Les Corts-- que començaven a florir, en un preludi de primavera. Des d'aleshores he anat veient per tot Barcelona un esclat de flors d'aquesta espècie. I m'he adonat que a les cotorres aquest arbre els agrada molt, se'n mengen les flors. N'he vistes en les arbres de la plaça Comas i en els de la Travessera de les Corts, però especialment en els exemplars que hi ha en els jardins de la Maternitat; són arbres que tenen ja molts anys i s'hi pot apreciar clarament aquesta manera anàrquica en què creixen el seu tronc i les seves branques.

Exemplar d'arbre de l'amor, davant del pavelló Rosa
Recinte de la Maternitat (Les Corts, Barcelona)

Les flors que cauen formen una catifa sobre la gespa


Flors que creixen directament sobre el tronc de l'arbre

Les cotorres són una espècie invasora de l'ecosistema mediterrani que acabarà essent tan "d'aquí" com les figues de moro o el blat de moro, originàries també del continent americà (i no d'Àfrica, com podria fer pensar el nom). Segons indiquen Martí Boada i Laia Capdevila al llibre Barcelona. Biodiversitat urbana (molt interessant; ofereix una visió global de l'ecosistema urbà), el 1974 es va detectar per primera vegada la presència de nius de cotorra a Barcelona, a les palmeres dels jardins del cementiri del Poble Nou. El 1992 ja se'n van comptar 246 i des d'aleshores el nombre ha augmentat molt. Són nius fàcilment detectables perquè són enormes. No fan nius aïllats, sinó que són colònies de nius. Cada colònia és com una comunitat de veïns.

Fa un parell d'anys, passava sovint per l'avinguda Josep Tarradellas i sempre m'aturava a contemplar una palmera prop de la plaça Francesc Macià, on hi havia una d'aquestes comunitats. Cada "apartament" tenia la seva entrada individual i sovint s'hi podien veure cotorres traient el cap, com si fossin al balcó de casa seva i observessin el carrer. Fa uns mesos vaig passar-hi de nou i aquella comunitat de veïns alats havia desaparegut. Havien podat les branques inferiors de la palmera sobre les quals estava construït aquell niu plural, i no en quedava res. Tot i que sé que aquesta espècie s'està convertint en una plaga, em va saber greu que haguessin desnonat aquells llogaters de la palmera.

Les dimensions de la fotografia no permeten apreciar-ho bé,
però les fletxes indiquen les cotorres que estaven atipant-se
de flors en aquest arbre de l'amor.