El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 22 de juny de 2010

Polls i humans: una llarga convivència

L'espècie humana actual i els polls segurament han viscut sempre junts. Si més no, el polls del cos humà i el poll del ximpanzé devien separar-se d'un avantpassat comú fa entre 5 i 7 milions d'anys, quan els seus respectius hostes es van separar també dels seus avantpassats comuns.

Avui dia es parla més del poll del cap, que de tant en tant infesta la mainada a les escoles, que no pas del poll de cos o del poll del pubis (ladilla, en castellà). El poll del cap i del cos són dues subespècies de l'espècie Pediculus humanus i es pensa que el poll del cos pot haver-se diferenciat del poll del cap quan els humans van començar a vestir-se, perquè és en la roba on pon els seus ous. Les dues espècies s'alimenten exclusivament de sang humana. El poll del pubis és bastant diferent dels altres dos i més petit; viu generalment a la base dels pels del pubis, però també pot colonitzar l'aixella i fins i tot les pestanyes.

Pediculus humanus (Foto Wikimedia Commons)

Els polls del cap (Pediculus humanus capitis) són molestos, per la picor que produeixen i la facilitat amb què es difonen d'una persona a una altra, però no són tan perillosos com els polls del cos (Pediculus humanus humanus). La raó és que el poll del cos és allò que s'anomena un vector de diverses malalties infeccioses. (Un 'vector' és una persona o un altre animal que porta un agent infecciós o paràsit d'un individu malalt a un altre de sa, sense que el que fa de transportador se'n vegi afectat. Per exemple, el mosquit anòfel és el vector de la malària o paludisme.) És el principal vector del tifus epidèmic (cal no confondre'l amb la febre tifoide, causada per una salmonel·la), anomenat també tifus clàssic, europeu, exantemàtic, històric, febre del polls, dels presos, dels mariners, entre d'altres, que està causat per Rickettsia prowazekii, que és un bacteri molt petit. També pot actuar com a vector d'altres dues malalties infeccioses: la febre recurrent, causada per un bacteri en forma de tirabuixó (Borrelia recurrent, que és una espiroqueta, com el bacteri que causa la sífilis); i la febre de les trinxeres, causada per un altre espiroqueta, Bartonella quintana. Per altra banda, aquest polls menjadors de sang conviuen en simbiosi amb uns altres microorganismes que els proporcionen un suplement a la seva dieta de sang, que no conté tots els nutrients necessaris.

O sigui, que hi ha humans que són portadors d'un animal (el poll del cos) que té altres organismes que viuen amb ell (el bacteri que transmet i els microorganismes que necessita per completar la dieta). Això a la natura és molt freqüent i ja se'n va adonar fa alguns segles l'escriptor anglès Jonathan Swift (1667-11745) quan va escriure això: "Així, els naturalistes observen que una puça té puces més petites que s'alimenten d'ella; i aquestes puces en tenen de més petites que les mosseguen; i així fins a l'infinit."

Aquesta setmana és notícia que s'ha desxifrat el genoma del poll del cos (Pediculus humanus humanus) i el del seu principal simbiont, un bacteri que viu habitualment en uns òrgans del cos de l'insecte anomenats micetomes. En l'època de la reproducció, però, el bacteri simbiont passa a l'ovari de la femella, que el transmet a la futura generació de polls. (El genoma és el conjunt de gens d'una espècie, una mena de llibre d'instruccions del seu projecte vital.)

Doncs bé, el poll del cos té un genoma que és el més petit de tots els genomes d'insectes que s'ha desxifrat fins ara. Això és perquè al llarg de l'evolució s'ha desprès de gens que no necessitava perquè duien les instruccions per fabricar substàncies que li proporciona el seu simbiont, el qual també té un genoma més petit que altrees bacteris semblants que porten una vida lliure. Això és com quan organitzem un sopar amb amics i amigues i diem que tots hem de treballar per fer el sopar. Si cadascú fes el primer, el segon i les postres per a si mateix, s'esmerçaria molt més temps i s'embrutarien molts més estris de cuina que si cada persona es fa càrrec d'un plat del menú per al conjunt de comensals.

El problema és que, si alguna de les persones que havia de venir a sopar falla, ens quedem sense un plat del menú; o si ho sabem amb antel·lació, una altra persona pot preparar aquell plat. Per tant, en el cas del sopar, això no seria molt preocupant,. En el cas del poll del cos i el seu simbiont, però, la cosa varia. Com que cadascun fabrica algunes substàncies que són necessàries per a l'altre i cadascun ha esborrat del seu llibre d'instruccions com es fabrica allò que fa l'altre i ell no, cal que vagin sempre junts, altrament no podrien sobreviure.

Pot semblar que desxifrar el genoma del poll i d'un bacteri simbiont seu no té massa aplicació, però no és així. Per esmentar només una de les possibles aplicacions, aquest estudi ha revelat que l'insecte té el nombre més petit d'enzims amb funció antitòxica que s'hagi observat fins ara en un insecte. Això pot ajudar a desenvolupar insecticides que el matin i no siguin perjudicials per a l'ambient. La presència d'aquest insecte no és tan evident avui dia com ho va ser fins a la primera meitat del segle XX, causant durant molt de temps brots epidèmics de tifus, especialment entre els soldats. Tanmateix, encara es donen casos de brots epidèmics de tifus en països en vies desenvolupament, especialment entre grups de refugiats, com va passar a Burundi el 1996. I es té constància de casos esporàdics en països com ara Rússia, Perú, Algèria i França.

En el treball del genoma del poll del cos humà i del seu simbiont ha participat un equip de recerca de la Universitat de Barcelona dirigit per Julio Rozas i Montserrat Aguadé, catedràtics del Departament de Genètica d'aquella universitat.

Entrades relacionades:
Primer els polls, ara les xinxes (24.09.2008)
Doncs sí que hi deu haver polls! (03.10.2008)

11 comentaris:

Cristina ha dit...

Ai els polls!! els mal de caps que em donen amb la mainada!!

La lectora corrent ha dit...

Cristina, quan els meus anaven a escola jo vivia obsessionada amb els polls i anava sempre mirant-los el cap per si en trobava algun.

Anònim ha dit...

Justament fa algunes setmanes, parlàvem en classe -d'evolució molecular- com s'havia fet la filogènia dels polls per comparar-la amb la filogènia dels Homo. Crec que comparaven "Homo erectus". No recorde bé...
Aquesta entrada i la dels microbis quadrats m'han interessat molt, gràcies!
Coralet

La lectora corrent ha dit...

Gràcies a tu, pel comentari, Coralet.

La biologia molecular ha estat un eina fonamental per al progrés de moltes disciplines científiques, però crec que no s'hauria d'oblidar mai l'organisme, altrament ens pot passar com al biòleg de l'acudit: http://tinyurl.com/kthp53

Salvador ha dit...

Després de llegir el teu post m'ha agafat picor per tot el cos...!!
Avui en dia no se sent a parlar gaire del poll del cos, almenys en la nostra societat ja que la gent acostuma a ser més neta i té cura del seu cos. Amb tot, com que la moda de la depilació ha arribat al màxim, també pot ajudar, ja que hi ha homes que fins i tot es depilen totalment el pel del pubis. Jo n'he vist bastants.
I si t'han d'operar de les dues hernies com em va passar a mi l'any passat, doncs ja ho tens solucionat...
Molt bon article

fra miquel ha dit...

Dius que "de tant en tant infesta la mainada a les escoles?...
Jo crec que les escoles són la primera residència dels polls del cap!
Si més no, a les classes dels més petits!
Pregunta, pregunta a les mestres... ;-D

Per sort, la meva filla ja fa temps va sortir d'aquesta etapa pollosa. Semblava que aquests maleïts "bitxos" es fessin resistents a tot producte farmacèutic específic que se li apliqués. Havíem arribat a pensar que les “farmacèutiques” sembraven de polls les escoles per poder vendre més productes...

Espero que haver desxifrat el genoma dels polls serveixi per poder-los eliminar de la faç de la terra ;o)

Bromes a part, aquest post l'he trobat molt interessant (com tots els que fas :-), m'ha aclarit moltes coses. Gràcies
Que passis una bona revetlla
Una abraçada

La lectora corrent ha dit...

Salvador, ens hauràs d'explicar com és que veus bastants pubis depilats 8-)

Fra Miquel, recordo que després de provar diverses coses, vaig recórrer al vinagre: xopar els cabells amb vinagre i deixar el cap embolicat amb una tovallola una bona estona. Això té l'avantatge que mata també les larves (les llémenes) que es troben enganxades en el cabell. Després, amb paciència, calia anar traient-les, però un cop mortes, les llémenes sortien fàcilment. En canvi, alguns productes de farmàcia (ves per on, les "farmacèutiques") només mataven els adults i era la cançó de l'enfadós perquè al cap d'uns dies o setmanes, les llémenes ja eren adultes i campaven entre el cabell.

Després, com a mesura preventiva, els rentava el cap amb Lactacyd, que és --o era, no sé si encara existeix-- un sabó àcid.

Raquel ha dit...

Fa un temps vaig fer de monitora a unes colònies de nens des de 4 a 16anys.
Jo ja tenia molt oblidat tot el tema polls, però a la segona setmana n'estaven tots plens!

Vaig entendre a la meva mare quan deia que treure polls és una feinada!

Per sort, no en vaig agafar (encara no sé com, de fet!)

A mi també em posaven vinagre als cabells i després anàvem ben reforçats de tota mena de xampús i líquids. Quines èpoques aquelles...

Una entrada ben interessant.

Salvador ha dit...

en una platje nudista

La lectora corrent ha dit...

Salvador, quan van començar a proliferar de nou els polls del cap després d'unes dècades que pràcticament havien desaparegut, les platges era un lloc on els dermatòlegs deien que era fàcil agafar-ne.

Potser amb els del pubis passa el mateix, i fan bé a depilar-se aquests homes que has vist sense pèl púbic en platges nudistes.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies pel comentari, Raquel. Suposo que són moltes les generacions que han patit els polls a les escoles, colònies i altres llocs on es reunia molta mainada.