divendres, 24 d’octubre del 2008

L'ossa i el caçador. O hostes vingueren...

Anit vaig sentir-ho a les notícies i ara ho llegeixo a Vilaweb i a l'Avui: una ossa (de nom Hvla per a Vilaweb, Arbala per a l'Avui), un dels exemplars que van ser duts d'Eslovènia per reintroduir l'ós bru al Pirineu, va atacar ahir un caçador prop de Les, a la vall d'Aran.

Aquest atac d'un ós a una persona reobre el debat creat per la reintroducció de l'ós bru, i en una roda de premsa, el síndic d'Aran, Francesc Boya, va declarar que calia retirar els óssos que viuen al Pirineu. Segons Vilaweb, "Boya explica que la caça és una activitat que fa segles que es practica a la Val d'Aran i aquest accident demostra que no es poden compatibilitzar aquests usos amb la presència de l'ós."

La caça es va practicar des dels inicis de la humanitat; era el mitjà d'obtenir aliments dels humans en el Paleolític. I són molts més els segles que els humans han viscut en el Pirineu amb la presència dels óssos en el seu entorn que no pas sense ells. Sento molt l'agressió que ahir va rebre el caçador de senglars, però crec que aquest atac cal considera-lo un accident. I em sembla que més caçadors són ferits o moren abatuts pels trets d'altres caçadors que no pas per l'atac d'un ós o una ossa.

És possible que aquí s'hagi perdut ja la cultura de l'ós, que encara és ben viva en altres països on els humans i aquests plantígrads comparteixen territoris (en vaig parlar en aquest bloc fa uns mesos). L'ós es l'animal nacional de Finlàndia, per exemple, i no sé què en pensaria un finlandès o finlandesa si algú proposés eliminar els óssos d'aquell país.

Foto: Un exemplar d'ós bru europeu. Foto presa a Dinamarca per Malene Thyssen. Wikimedia Commons. GNU Free Documentation License. Creative Commons Attribution ShareAlike 2.5

5 comentaris:

OLGA ha dit...

El caçador en qüestió, segons el que vaig sentir ahir a la radio, va cridar per espantar-lo, i és l'últim que s'ha de fer.
Fa un temps vaig estar en una xerrada sobre l'ós i ens van explicar com t'has de comportar si te'n trobes un.
Al moment de veure'l deu ser difícil tot plegat però un accident hi és sempre...

I els gossos que es caguen pel carrer i et fan relliscar i trencat alguna cosa? I els gossos que han mossegat a algú? i...

Els humans ens hauríem de creure una peça més del món, no creure que hem de ser els reis del mambo i eliminar tot allò que ens molesta. Si aprenguessim a conviure amb el nostre entorn tot aniria millor.

merike ha dit...

Els meus dos biòlegs favorits han aconseguit subjectes iguals avui!
Lo blòg deu Joan: Se los ors e podóssen parlar...

Anònim ha dit...

Els éssers humans, sí, ens creguem que el món és nostre, i que tot gira al nostre voltant, i en lloc de tratar d'armonitzar amb la natura pretenem dominarla; així ens va.

salutacions

imara

Joan de Peiroton ha dit...

Gràcies per haver deixat les teves traces al meu blog en llengua estranya, m'has fet feliç, torna quan vulguis, hi seràs sempre benvinguda!

Joan de Peiroton ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.