Les reposicions estivals que ens brinda la televisió, de vegades ens permeten rescatar programes que no havíem vist en el seu moment. Ahir em va passar amb 30 Minuts, que va tornar a passar un documental emès el novembre de 2007 sobre la funa de Víctor Jara, el cantautor xilè que va ser una de les primeres víctimes del règim de Pinochet.
Una funa és una acció de denúncia pública que es fa a persones que van violar els drets humans durant l'època del règim militar de Pinochet i que mai no han estat jutjades per les seves faltes. La funa sol ser una manifestació davant la casa de la persona a qui es denuncia i repudia públicament, o en el seu lloc de treball. El lema dels qui participen en aquests moviments és "Si no hay justicia, hay funa".
El documental de TV3 mostra la funa que es va organitzar contra l'assassí de Víctor Jara, que el 1973 era un jove militar a qui anomenaven el Príncipe i el 2007 treballava en un ministeri del Govern xilè. El clímax del vídeo es produeix quan les persones que han entrat al edifici on treballa el Príncipe arriben al seu despatx i ell comença a cridar espantat i s'estira damunt la taula tot demanant ajut i dient que no ha fet res. Aquell home que en l'estadi on tenien els presoners polítics va demostrar grans dosis de cinisme i maldat ara està esporuguit en veure's assejat per un grup de persones que l'increpen i li recorden els seus assassinats.
Segons indica una nota al final del documental, el Príncipe va ser cessat de la seva feina arran de la funa i quan es va emetre el documental (novembre de 2007) estava inculpat en un judici per crims comesos durant la dictadura de Pinochet.
Després de veure 30 Minuts tenia ganes de sentir alguna cançó de Víctor Jara i vaig anar-me'n a Youtube. I ve't aquí que, a més de les seves cançons, també vaig trobar-hi el documental que acabava de veure. Per si a algú pot interessar-li, aquí està.
La funa de Víctor Jara (1 de 3):
La funa de Víctor Jara (2 de 3):
La funa de Vícor Jara (3 de 3):
1 comentari:
Gràcies Mercè. El volia veure però, com em passa molt sovint per mor de la diferència horària, vaig arribar a misses dites. Va venir esgarrifances, encara que mesclades amb una mica d'esperança. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada