El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 8 d’agost de 2008

El meu calidoscopi

El vaig veure en una llibreria a l'Expo de Saragossa. N'hi havia de diverses mides i formes. La seva visió em va recordar els calidoscopis que havia tingut de petita. Crec que és una de les joguines més senzilles i més atractives que he tingut mai. Em podia passar hores fent-lo voltar i veient les imatges canviants i simètriques que s'anaven generant. Recordo que, després d'algun temps, acabava sempre desmuntant-los per veure aquelles petites peces (granets de vidre, de sorra, minúsculs trossos de tub, etc.) que hi havia en un espai en un dels extrems del tub i que, observades per l'altre extrem, es multiplicaven tot formant boniques imatges. Algunes vegades aconseguia tancar-los de nou després de posar-hi altres peces; una vegada fins i tot hi vaig ficar un clip i uns grans d'arròs.

Les meves filles i el meu fill també van tenir calidoscopis, però ara feia molt de temps que no n'havia tingut cap a les mans. Per això no vaig poder resistir la temptació en veure'l en aquella llibreria de l'Expo i me'l vaig comprar. Avui he estat mirant si era possible desmuntar-lo, però ho dubto. La part exterior del tub és de cartró, però l'estructura és un cilindre de plàstic i els cercles que hi ha a un i altre extrem també són de plàstic i estan soldats al tub; fins i tot els "vidres" subjectats per aquests cercles semblen de plàstic. Els calidoscopis d'abans, en canvi, eren fets amb un cilindre de cartró a l'interior del qual hi havia els tres miralls que fan possible que la imatge es multipliqui. Els vidres dels extrems es podien treure fàcilment.

A Internet he trobat instruccions per fer un calidoscopi emprant, com a miralls, rectangles retallats d'un CD. Però si us voleu estalviar la feina podeu recórrer als calidoscopis virtuals. En el calidoscopi del Museum of Childhood podeu triar les peces que formaran les figures i s'hi pot canviar el color de fons, el color de les figures, i les reflexions (com si canviéssim el nombre de miralls). He trobat un altre calidoscopi que funciona només posant-hi el ratolí al damunt. Va generant moltes figures, suposo que a l'atzar; si es treu del damunt el ratolí, es congela la imatge que hi ha en aquell moment. Tots dos són molr curiosos, però prefereixo el meu calidoscopi real, encara que tingui l'estructura de plàstic. Per cert, no està fet a la Xina, sinó a Alemanya i he vist que els venen per Internet. El meu costa 5,90 euros; em sembla que jo en vaig pagar només cinc.