El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 29 d’agost de 2008

Mar Morta? Bastant viva


La mar Morta des de la riba israeliana
Foto: David Shankbone (llicència de documentació lliure GNU)

El New York Times informava fa uns dies (26 d'agost de 2008) del projecte de posar a Internet els manuscrits de la Mart Morta, aproximadament un miler de documents (papirs i pergamins) que van ser descoberts entre el 1947 i el 1979 en unes coves properes a les ruïnes de Qumran, al nord-oest de la mar Morta.

La mart Morta és un llac d'aigua salada d'uns 67 km de llargada, una amplada màxima de 18 km i situat a uns 420 metres sota el nivell del mar. És la massa d'aigua més salada que hi ha a la Terra, i la seva salinitat no para d'augmentar. En la dècada de 1930, la concentració de sals a la superfície era de 269 grams per litre i el 1999 ja arribava als 340 grams per litre, gairebé deu vegades la salinitat de la Mediterrània. A més, la composició en sals és diferent que la del mar. És un ambient on aparentment no hi ha més vida que la que aporten la presència dels turistes i de les persones que visiten els balnearis que hi ha a la riba del llac. Que no s'hi vegin peixos, crustacis o altres organismes no significa, però, que el mar estigui mort. Hi ha vida, i més abundant del que es podria pensar. En la dècada de 1930, Benjamin Elazari Volcani (1915-1999), aleshores un jove investigador va fer la primera descripció d'uns microorganismes que estaven adaptats per viure en aquell ambient tan salat, intolerable per a la gran majoria d'éssers vius, i ho va publicar en un breu article a la revista Nature el 1936. Després va fer la seva tesi doctoral sobre aquells organismes, però la seva vida professional va dur-lo a treballar en altres línies de recerca i lluny de la mar Morta (va treballar en un institut d'oceanografia a Califòrnia). Quan va jubilar-se, el 1985, va tornar a la seva recerca inicial, reprenent-la on l'havia deixada, recuperant ampolles amb mostres preses per ell mateix i que havien estat guardades en el seu laboratori durant més de 50 anys.

D'aquelles mostres, mitjançant cultius fets en el laboratori, se'n van obtenir microorganismes de diversos grups: algunes espècies d'algues microscòpiques unicel·lulars del gènere Dunaliella (a la foto), de protozous, i representants dels dos grans grups de bacteris (els arqueus i els bacteris propis). La majoria eren organismes halòfils (literalment, que els agrada la sal; són organismes que necessiten concentracions altes de sal en l'ambient) i alguns altres eren halotolerants (que toleren concentracions elevades de sal, si bé no és la seva situació òptima per a créixer). Posteriorment s'hi han trobat també fongs filamentosos.

En algunes ocasions en què les estacions de pluges han estat molt abundants i ha arribat a la mar Morta més aigua del que es habitual, la capa superficial s'ha diluït i el contingut en sal ha baixat. Si això coincideix amb un augment de fosfats es produeix una proliferació de les algues (Dunaliella). L'abundància d'aquestes algues fa augmentar la matèria orgànica de les aigües i el creixement d'altres microorganismes (del grup dels arqueus) que tenen pigments vermellosos. Hi ha registrats alguns episodis de canvi de coloració de les aigües de la mar Morta, que es van tornar vermelloses, en els anys 1964, 1980 i 1992. Tenint en compte que el nivell de les aigües està baixant i que com més va més salat és aquest llac, no és fàcil que en el futur torni a reproduir-se aquesta coloració. De tota manera, els microorganismes hi segueixen proliferant. per tant, de morta, res de res!

1 comentari:

la Teresa ha dit...

Gràcies per aquest post tan interessant sobre la Mar Morta! Havia sentit a parlar dels canvis de coloració de les aigües, però desconeixia l'existència de tots aquests microorganismes halòfils i halotolerants.

Salutacions i bon final d'agost!