El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 1 d’agost de 2008

Voldria ser a Sibèria, a Mongòlia o a la Xina


Avui voldria ser a Sibèria, a Mongòlia o al desert de Gobi, a la Xina, que són regions del planeta on es podrà veure l'eclipsi total de Sol anunciat per a aquest migdia. Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona, em va dir una vegada que els eclipsis creen addicció. Té raó; un cop has presenciat un eclipsi total de Sol, cada vegada que t'assabentes que se'n produirà un altre sents unes ganes irrefrenables de viatjar on sigui per veure'l.

El meu 'bateig' d'eclipsi total de Sol va ser el 1999. Va ser un dels eclipsis més mediàtics dels darrers temps perquè en una gran part d'Europa el Sol va quedar ocult en un 70 per cent, i en una franja que anava des del sud de la Gran Bretanya fins a Turquia, l'eclipsi va ser total. Tenint en compte que les tres quartes parts de la superfície del nostre planeta estan cobertes d'aigua, és molt baixa la probabilitat que un eclipsi total de Sol es vegi des d'un continent i que, a més, aquest continent estigui tan densament poblat com Europa.

Em van encarregar d'escriure un article sobre aquell eclipsi per a Diumenge, el suplement dominical que aleshores publicava l'Avui, i em vaig entusiasmar tant, que vaig decidir que havia d'anar a veure'l en algun lloc on la cobertura del Sol per la Lluna fos total. Així va ser com l'11 d'agost de 1999 em trobava a Munic. Aquell matí, el temps era molt insegur, parcialment ennuvolat. Havia començat ja la cobertura de l'astre i es va posar a ploure. La gent que, com jo, es trobava en el jardí del Deutsche Museum s'arrecerava on podia però seguia mirant el desplaçament de la Lluna sobre la superfície solar. Tot buscant un aixopluc, vaig trobar un lloc d'observació ideal: un banc encarat al riu i al Sol, amb arbres a costat i costat. Era com seure en la primera fila d'un amfiteatre. El moment ja s'apropava. Mirava el Sol amb les ulleres que em van donar en entrar al museu i ja només veia una llenca de Sol, que anava esprimatxant-se més i més. El dia perdia lluminositat. Unes glopades d'aire van colpejar-me i em van posar la pell de gallina. No tant per la possible baixada de temperatura --si realment va baixar, no me'n vaig adonar-- com per alguna cosa que es percebia en l'ambient. Seguia contemplant el Sol minvant a través del filtre fins que, de sobte, ja no vaig veure res al seu través.

En apartar les ulleres filtradores, la imatge majestuosa de la totalitat se'm va aparèixer al davant: la Lluna cobreix el Sol completament, es veu la corona solar i, del contorn de la superfície de la Lluna, sembla que es desprenguin unes espurnes de llum. Dedueixo que són les perles de Baily, produïdes per la reflexió dels rajos solars en la superfície irregular de la Lluna (reben el nom de Francis Baily, un anglès afeccionat a l'astronomia que va descriure-les el segle XVIII). El cel és fosc i s'hi distingeixen clarament algunes estrelles. No gaire distant de la vertical del Sol lluu un astre; un planeta segurament. Venus? Mercuri? Tot i haver-se enfosquit, el cel no té el color de les nits de l'estiu nòrdic --més aviat rosades, com un capvespre perllongat. La nit de l'eclipsi té tonalitats grisoses. De sobte, em colpeja de nou el vent --l'anomenat vent de l'eclipsi-- i un estol d'ocells --semblen estornells-- aixeca el vol des d'uns arbusts a la riba del riu i va a refugiar-se en els arbres. Vull observar amb deteniment el que passa al meu voltant. Tanmateix, aquella imatge de la Unió Lluna-Sol és com un imant que atrau la meva mirada i del qual no em puc desprendre. És d'una bellesa indescriptible i no puc ni vull deixar de gaudir d'un espectacle que sé que s'esvairà en uns instants. M'envaeix una sensació física estranya; no és únicament la visió dels dos astres units. Estic trasbalsada i sento una mena de vertigen, de mareig.

De sobte, encara amb la claror de la corona, veig un resplendor a la part dreta del cercle obscur: és l'anomenat anell de diamants, quan el Sol torna a fer la seva aparició. S'ha acabat l'encanteri. La sensació de torbament no m'abandona fins passada una bona estona. posteriorment vaig pensar si allò que vaig sentir no devia ser un fenomen semblant a la síndrome de Stehndal descrita en turistes americans que visiten els tresors artístics i arqueològics europeus; una reacció de l'organisme davant un espectacle que ens aclapara per la bellesa i per tot allò que significa.

Eclipsi total del Sol de 1999, a França
Foto: Luc Viatur, Wikimedia Commons

El 2006 vaig contemplar un altre eclipsi total de Sol. vaig anar a Líbia, al desert, a veure'l. No va ser tan emcionant, però. Per una banda, perquè l'arribada de nombrosos autocars al campament durant la nit havia aixecat molta polseguera de sorra i això va impedir que el cel es veiés tan fosc com a Munic. A més, em trobava prop d'un grup de francesos que feien molt de xivarri i el moment no va ser tan solemne. No em molestaven tant els berbers amb els seus crits, que els fan perquè torni la llum sempre que el cel s'enfosqueix per un eclipsi (i els fa efecte: al cap d'uns minuts sempre torna a ser de dia!). Tampoc no hi havia arbres que permetessin apreciar millor el vent de l'eclipsi. De tota manera, va valer la pena.

I avui m'hauria fet molta il·lusió ser a Sibèria o a Mongòlia i buscar un lloc apartat on no se sentissin les veus d'altres persones, per contemplar de nou aquell espectacle que no trobo paraules per descriure. M'hauré de conformar a veure'n la retransmissió, en temps real, a través del web del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. I d'aquí a poques setmanes, el 16 d'agost, espero veure al natural l'eclipsi de Lluna, que a la península Ibèrica es veurà amb una cobertura bastant gran (prop del 80%), cap a les nou del vespre. I si el 2026 encara sóc per aquí, encara que estigui molt velleta, m'agradaria veure l'eclipsi de Sol que de nou serà total en molts llocs d'Europa.

Actualització a les 11.14 del matí de l'1 d'agost:
Altres dos webs que retransmeten l'eclipsi en directe:
http://www.live-eclipse.org/ (Aquí ja ha començat la retransmissió quan escric, però encara no es nota cap ombra en la superfície del Sol. Espero que es pugui veure bé, però de tant en tant algun nuvol tènue passa davant del Sol. Clicant damunt la imatge, es pot veure en pantalla completa.)
http://www.exploratorium.edu/eclipse/2008/

3 comentaris:

uncnoun ha dit...

Gràcies per l'enllaç :)

Tot just acabo de veure el moment del eclipsi total.

Lectora corrent ha dit...

Jo també l'he vist. Però no és ni de bon tros com veure'l directament. El 2009 n'hi ha un altre que es podrà veure de nou des d'algunes regions d'Àsia.

merike ha dit...

Finès entre tots i totes: Avui a Hèlsinki