El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 30 d’agost de 2008

No és allò que sembla (I)

Si aneu a l'Expo de Saragossa i teniu ganes d'orinar o fer altres necessitats fisiològiques, no entreu aquí:

I no us penséssiu --com vaig imaginar-me jo -- que hi veureu com funciona un vàter o què passa amb les aigües negres de les cases. 'UN' no és l'article indeterminat singular, sinó l'abreviació de "United Nations". UN Water és un mecanisme de les Nacions Unides per al seguiment de les decisions acordades a la Cimera Mundial del Desenvolupament Sostenible 2002 i dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

En el tren Avant, anat cap a Lleida, un dia del mes de juny:

Feia fresca, però us asseguro que no érem a zero graus Celsius (ni Farenheit)

Cartell en un poble del País de Gal·les que vaig visitar el 2003:

Malgrat el que pot semblar, el cartell no està escrit en espanyol i no hi diu que hi hagi xocolates. la traducció és "bombons de Hay". El poble era Hay-on-Wye en el seu nom anglès i Y Gelli Gandryll (o només Gelli) en gal·lès. És un poble amb una població que no arriba als 2000 habitants i un gran nombre de llibreries de segona mà; algunes enormes i d'altres extremadament especialitzades. En realitat, he fet una mica de trampa amb la foto, perquè el cartell sencer era així:

No vaig comprar-ne i no sé de quina manera podien estar relacionats amb els llibres els bombons (book related chocolates, hi diu). Però alguna cosa han de fer els botiguers perquè la gent que va aquest poble en busca de llibres hi compri també altres coses.

Fotos: M. Piqueras