dissabte, 16 d’agost de 2008

Una mica de desordre

Ho reconec: sóc una mica desordenada. No, una mica, no; sóc bastant desordenada. Potser fins i tot en sigui molt. El meu desordre té dues causes: a) que sóc com una formiga, que tot ho guardaria; i b) que no sé ordenar les coses. Em passo moltes hores intentant posar ordre als meus papers, llençant-ne moltíssims (no sé si deu haver-hi a l'escala cap veí o veïna que baixi tant de paperam com jo al contenidor) i tractant de classificar allò que decideixo conservar. És inútil, però: els papers arriben a casa a una velocitat més gran de la que se'n van.

I els llibres? Ja no sé on posar-los. Estic considerant instal·lar un moble llibreria d'aquests que són dobles, una llibreria corredora, que no ocupa tot l'espai, davant d'una altra que és la que va fixada a la paret. Com les que tenen en algunes llibreries. Les he vistes a Jaimes, i també les tenien així a la Llibreria Francesa (tancada ja fa anys).

De tota manera, i malgrat el meu sentiment de desordre i de manca d'espai per guardar les coses, de tant en tant faig algun descobriment que em fa pensar que no n'hi ha per tant. Fixeu-vos en aquesta finestra:


La foto està presa a Brussel·les el juliol de 2006, en una plaça en el barri "europeu", prop de la rue Belliard. la finestra que es veia a l'esquerra d'aquesta era semblant. En realitat, de desordre no se'n veu molt, només piles de llibres. De vegades, el meu desordre també és així: piles ben fetes de llibres, de revistes o de papers, que no sé on col·locar.

Això que vaig veure fa tres dies sí que es pot dir qur és desordre:


El lloc: un quiosc de diaris i revistes a costat del mercat de Collblanc, a l'Hospitalet. Espero que el meu desordre no arribi mai a aquest extrem.

Fotos: M. Piqueras

3 comentaris:

Xavier Caballé ha dit...

Hi ha el cas de la Llibreria Grau de Terrassa... a les fotos aquestes encara es veu amb un cert ordre i només destaca l'abundància, però en la seva bona època tota la llibreria era una muntanya de papers i només quedava un espai lliure d'un parell de metres quadrats al voltant de la porta a més d'un petit passadís per anar cap a l'interior. Era un autèntic laberint.

D'altra banda, també hi ha la coneguda foto de l'estudi del Joan Brossa.

Xavier Caballé ha dit...

Per cert, m'he pres la llibertat d'agafar-te la foto de Brusel·les i utilitzar-la en un dels banners rotatoris del "Diari d'un llibre vell" :)

http://www.llibrevell.cat/wp/img/header273.jpg

Anònim ha dit...

He vist les fotos. És impressionant! Com devia ser en temps del vell Grau!

Pel que fa a la foto de Brussel·les, es pot reproduir indicant-ne l'origen (veig que ho has fet). Tinc el bloc amb una llicència Creative Commons.

I el "Diari d'un llibre vell", que no coneixia, m'ha agradat molt.