El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 16 d’agost de 2008

Una mica de desordre

Ho reconec: sóc una mica desordenada. No, una mica, no; sóc bastant desordenada. Potser fins i tot en sigui molt. El meu desordre té dues causes: a) que sóc com una formiga, que tot ho guardaria; i b) que no sé ordenar les coses. Em passo moltes hores intentant posar ordre als meus papers, llençant-ne moltíssims (no sé si deu haver-hi a l'escala cap veí o veïna que baixi tant de paperam com jo al contenidor) i tractant de classificar allò que decideixo conservar. És inútil, però: els papers arriben a casa a una velocitat més gran de la que se'n van.

I els llibres? Ja no sé on posar-los. Estic considerant instal·lar un moble llibreria d'aquests que són dobles, una llibreria corredora, que no ocupa tot l'espai, davant d'una altra que és la que va fixada a la paret. Com les que tenen en algunes llibreries. Les he vistes a Jaimes, i també les tenien així a la Llibreria Francesa (tancada ja fa anys).

De tota manera, i malgrat el meu sentiment de desordre i de manca d'espai per guardar les coses, de tant en tant faig algun descobriment que em fa pensar que no n'hi ha per tant. Fixeu-vos en aquesta finestra:


La foto està presa a Brussel·les el juliol de 2006, en una plaça en el barri "europeu", prop de la rue Belliard. la finestra que es veia a l'esquerra d'aquesta era semblant. En realitat, de desordre no se'n veu molt, només piles de llibres. De vegades, el meu desordre també és així: piles ben fetes de llibres, de revistes o de papers, que no sé on col·locar.

Això que vaig veure fa tres dies sí que es pot dir qur és desordre:


El lloc: un quiosc de diaris i revistes a costat del mercat de Collblanc, a l'Hospitalet. Espero que el meu desordre no arribi mai a aquest extrem.

Fotos: M. Piqueras

3 comentaris:

Xavier Caballé ha dit...

Hi ha el cas de la Llibreria Grau de Terrassa... a les fotos aquestes encara es veu amb un cert ordre i només destaca l'abundància, però en la seva bona època tota la llibreria era una muntanya de papers i només quedava un espai lliure d'un parell de metres quadrats al voltant de la porta a més d'un petit passadís per anar cap a l'interior. Era un autèntic laberint.

D'altra banda, també hi ha la coneguda foto de l'estudi del Joan Brossa.

Xavier Caballé ha dit...

Per cert, m'he pres la llibertat d'agafar-te la foto de Brusel·les i utilitzar-la en un dels banners rotatoris del "Diari d'un llibre vell" :)

http://www.llibrevell.cat/wp/img/header273.jpg

Lectora corrent ha dit...

He vist les fotos. És impressionant! Com devia ser en temps del vell Grau!

Pel que fa a la foto de Brussel·les, es pot reproduir indicant-ne l'origen (veig que ho has fet). Tinc el bloc amb una llicència Creative Commons.

I el "Diari d'un llibre vell", que no coneixia, m'ha agradat molt.