El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 3 d’agost de 2008

Coses d'Oviedo

Com fa la majoria de visitants d'Oviedo, vaig fotografiar-ne la catedral i altres monuments, però són fotos que es poden trobar en molts webs. Em reservo per al bloc algunes fotos d'aspectes menys conenguts o alguna curiositat.

El Fontán és un mercat que van restaurar fa uns quinze anys. M'hi agrada molt l'entradeta des del carrer del darrere. S'hi poden comprar productes asturians de primera qualitat; les parades de formatges, pastes artesanes, pa, cansaladeries i les peixateries fan molt de goig. Em fa l'efecte que s'hi poden trobar els 40 tipus de formatges que diuen que es fan a Astúries. Aquesta vegada vaig comprar formatge de La Peral (és un formatge blau) i un altre que porta nous. També un kit per a fabada: duu, envasat al buit, les fabes i els ingredients del porc. I pa, quin bé de déu de pa!:

Vaig seure a la plaça del Fontán (l'antic mercat, envoltat de cases). A l'hivern, a l'hora del sol s'hi està bé perquè queda arrecerat. A l'estiu, amb els tendals que hi posen també s'hi està molt bé. Encara faltaven dues hores per al dinar i vaig voler matar el cuc de la fam. Vaig demanar un pincho, pensant que seria com una banderilla dels bars bascos (pel preu que costava no esperava gaire cosa més). Mireu quin pincho de cecina i tomàquet van dur-me! (vaig deixar-hi el bolígraf al costat perquè servir d'escala comparativa):

Des del lloc on vaig seure vaig poder entrellucar, per entre els tendals de la plaça, una placa que en una paret reprodueix la definició que, d'aquest lloc, va fer Ramón Pérez de Ayala en la seva novel·la Tigre Juan: "La plaza del mercado, en pilares, está formada por un ruedo de casucas corcovadas, caducas, seniles. Vencidas ya de la edad, buscan una apoyatura sobre las columnas de los porches".

Actualment, aquelles cases no tenen aspecte senil ni caduc:

I una curiositat urbana, que podria ser de qualsevol altra ciutat. Diuen que els gossos s'assemblen als seus amos (o mestresses). Mireu aquest amb la seva mestressa. D'acord, el color de cabell és diferent, però imagineu-vos la dona amb el mateix color de cabells que el gos i amb el vestit negre. (Tinc molta imaginació?)

Fotos: M. Piqueras

3 comentaris:

Boirina ha dit...

Vas triar bé el formatge. És el meu formatge asturià preferit. I sí, els "fabada kit" són còmodes, però jo tinc una sogra que em compra d'una banda el "compan" i de l'altra les fabes. I ens envia tot això i el formatge per missatger. Rebre els paquets de la mare d'en Jorge és com obrir paquets el dia de reis. Per cert, que el teu llibre va sortir d'una llibreria que està molt prop d'aquest mercat. ;)

Lectora corrent ha dit...

Altres vegades que havia anat a Oviedo havia comprat Cabrales i Gamonedo, però aquest cop, en un restaurant vaig tastar la Peral i em va agradar molt. L'altre, un formatge de Taramundi amb nous, encara no l'he encetat. Suposo que no em decebrà.

Vaig veure la llibreria que esmentes!, prop de la plaça on hi ha l'Ajuntament i de la plaça de l'antic mercat del peix (on ara fan exposicions). En veure "El principín" a l'aparador, vaig pensar en tu i en l'exemplar tan bonic que em vas enviar per afegir a la meva col·lecció de "petits prínceps".

Boirina ha dit...

El Gamonedo és el formatge preferit d'en Jorge. També n'hi sol haver, als paquets de na Lolina. :)
A mí el formatge m'agrada tot, encara no n'he tastat cap que no m'agradi. Bé... sé que n'hi ha un que ve amb proteina animal viva en forma de cuc que no crec que el mengés, però d'aquest a Astúries encara no n'he vist cap. ;)
Nosaltres hi haurem de tornar aviat perquè estem a punt de publicar un llibre sobre els artesans d'Oviedo a l'època medieval. Si vols res ja ho diràs.