El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 12 d’agost de 2008

Perdre el temps

Vicent Partal és l'autor del bloc "Mails per a Hipàtia". Recordo que vaig començar a llegir aquell bloc perquè el seu nom em va atreure. Hipàtia, matemàtica i filòsofa de l'escola neoplatònica, va viure a cavall dels segles V i IV d. C. Se sap que va escriure diverses obres científiques, però no se n'ha conservat cap. La principal font de coneixement sobre Hipàtia procedeix de les cartes que li va escriure Sinesi de Cirene, un dels seus deixebles, que va arribar a ser bisbe de Ptolemais. Malauradament per a Hipàtia, el patriarca d'Alexandria, Ciril (que després seria canonitzat), no tenia d'ella tan bona opinió com Sinesi i pensava que el racionalisme científic de les idees d'aquella dona i el seu paganisme eren contraris a la fe cristiana i calia combatre'ls. Hipàtia va ser assassinada per un grup d'incontrolats dirigits per Pere, lector d'una església. Van fer-la baixar del seu carruatge i la van martiritzar fins a la mort; després van cremar el seu cadàver. Tot i que no es va provar que Ciril hagués donant l'ordre d'assassinar Hipàtia, la seva mort va ser per al bisbe un alliberament, perquè Hipàtia era molt admirada i la gent l'escoltava amb reverència.

Però no havia començat a escriure per parlar d'Hipàtia, sinó del bloc de Vicent Partal, que llegeixo sovint. En una entrada que Partal anomena "Correus contestats" i en què es refereix al correu-e durant l'agost, diu que, al pocs minuts d'haver respost alguns correus que tenia pendents ja en va rebre la resposta i, sobre els seus autors, dedueix el següent: "Això vol dir que eren al peu del canó en ple agost, no sé si treballant o perdent el temps."

M'ha cridat l'atenció que Vicent Partal --no sé si li he dit alguna vegada, però vaig entrar en aquest món de la xarxa per "culpa" seva allà pel 1994; pocs dies després d'haver-lo sentit a Mito, em vaig subscriure a Servicom-- opini que qui està connectat a Internet a l'agost està "perdent el temps". Nno he pogut estar-me de fer un comentari al seu apunt, que copio aquí:

Per què consideres que, si no treballaven i eren connectats a Internet, perdien el temps? Perden el temps les persones que llegeixen el teu bloc o d'altres, o les que escriuen en el seu? O qui llegeix publicacions digitals per la xarxa, hi mira pel·lícules o vídeos, hi busca feina o casa, o una oferta de viatge d'última hora? Qui fa les gestions del banc, compra entrades per a un concert o un espectacle? O qui, sense altres mitjans per conéixer món, aprofita la xarxa per viatjar, visitar ciutats, museus, reserves naturals, llocs que són patrimoni de la humanitat, o per explorar l'espai sense moure's de la Terra?

Si en comptes de "perdre el temps" connectats a Internet, haguessin estat llegint l'Hola o un bestseller d'estiu, mirant la TV de manera automàtica, fent la migdiada sota un pi o torrant-se a la platja, haurien aprofitat més el seu temps?

Per altra banda, no tothom té la sort (?) de fer vacances a l'agost.

Una que, tot perdent el seu temps, ha llegit el teu bloc

És cert que, com es llegeix de vegades a Vilaweb, "hi ha vida més enllà de la xarxa". Però moltes vegades la xarxa ens ajuda a assolir els objectius --petits o grans-- d'aquella altra vida. I també és cert que hi ha persones a qui la xarxa ha eixamplat els seus horitzons fins a punts que mai no haurien sospitat.

1 comentari:

Clara ha dit...

Crec que tens molta raó. Això de perdre el temps és molt relatiu. És evident que si la xarxa no servís per moltes coses no tindria tant èxit. No seria tant popular només per "perdre el temps"... I, de totes maneres, jo crec que perdre el temps és una necessitat vital.