El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 13 de gener de 2010

Pariran assegudes les dones del futur?

Qualsevol dona que hagi estat mare de la manera convencional sap de la incomoditat de les taules de parts. Semblen dissenyades perquè els tocòlegs puguin fer la seva feina més còmodament, quan la comoditat hauria de ser per a la dona que està infantant.

En el futur, això podria canviar, si s'implantés el relaxbirth®, l'invent d'Eija Pessinen, llevadora finlandesa que ha guanyat el premi Dona Inventora Europea 2009. Com es pot veure a la foto, en el relaxbirth la dona que es posi de part no haurà de jeure incòmodament sobre una taula llisa, sinó que ho farà en un seient ergonòmic, dissenyat perquè pugui parir de manera més natural, i per fer-li més fàcil el treball del part.

En la posició horitzontal d'un part convencional, fer força per expulsar el fetus no és fàcil. Imagineu-vos que, per defecar, una persona que pateixi d'estrenyiment hagués de fer força tot estant ajaguda damunt d'una taula, L'esforç seria més gran que si fes força prement contra el seient del WC la part inferior de les natges i la part posterior i superior de les cuixes. El relaxbirth, a més de ser menys incòmode que la taula de parts, és més racional. Segurament que la gravetat també facilita la sortida del fetus.

Pessinen va treballar en aquest invent des de 2003 i tot i que la idea va ser només seva, per desenvolupar-la ha comptat amb la col·laboració de professionals de diversos àmbits: de la fisioteràpia, l'ergonomia, l'enginyeria, obstetrícia i ginecologia, l'assistència al part, la neonatologia, la infermeria. Es van provar diversos prototips fins arribar al que va ser patentat i que va fer Pessinen mereixedora del premi europeu.

13 comentaris:

Olga ha dit...

Ja no ho podrem provar!! ;)

Natxo ha dit...

És foça il·lògic que la posició pel part sigui d'ergonomia per a qui teòricamet assisteix la partera.

És aquest un gran invent que pot supossar un gran avenç.

Raquel ha dit...

Tant de bo sigui així. L'esforç inhumà que han de fer les dones per parir si estan estirades és desmesurat. I tot, perquè els professionals estiguin ben còmodes... Ho trobo força patètic.

Recordo que un professor ens va explicar que a la casa dels seus avis o besavis, que encara conservaven, en una de les parets del dormitori encara hi havia una mena de sortint que servia pel part: la dona s'agafava allà i paria amb les cames flexionades.

La gravetat està per alguna cosa!

Amb els parts d'avui en dia, amb sort la mare no tindrà problemes després d'haver fet força, sense saber quanta fa perquè està sota els efectes de l'epidural; ni tampoc després que li hagi hagut de fer una incisió perquè li han provocat les contraccions sense haver dilatat del tot... això faria perdre massa temps als professionals!

Sé que algunes de les coses que dic, com l'epidural o la incisió són útils i necessaries(i jo no hi renunciaria!), però penso que en general es pensa més en el número de nens que han de néixer durant un torn, que la comoditat de les mares.

Per sort, la ciència avança. :)

Júlia ha dit...

Les romanes ja parien així durant un temps, sempre inventem la sopa d'all...

Jaume ha dit...

Salvant les diferències, aquest invent me va recordar un que vaig trobar fa poc http://www.freepatentsonline.com/3216423.html

Dan ha dit...

Com diu la Júlia, això de les cadires per parir és un invent prou antic. A un poble de Castella anomenat "Madrigal de las altas torres" (el nom és molt maco, el poble no tant) hi ha la cadira on van parir la Isabel la Católica.

La lectora corrent ha dit...

Teniu raó, Júlia, Dan. No sols en temps dels romans. Una ràpida cerca per google mostra també cadires de part egípcies i gravats egipcis en què surten dones parint assegudes.

I de modernes, n'hi ha d'altres, com la que fabrica un fuster de Mas de las Matas, poble de la província de Terol i que podeu veure aquí:

http://tinyurl.com/yfchtvd

De tota manera, i tot i que faciliti la feina de la dona, no em sembla que aquesta cadira --més que cadira, tamboret-- sigui gaire ergonòmica, com tampoc ho són algunes altres que es poden veure per Internet. De moment, la de la llevadora finlandesa em sembla la millor solució.

Amb l'invent a què fa referència Jaume, m'he fet un tip de riure. No sé si la criatura sortiria més ràpidament, però si la mare en surt bé, ja pot anar a la NASA que segur que superaria les proves per fer d'astronauta.

Raquel, a més de ser una posició inhumana, sempre l'he trobada desagradable, no perquè atempti al pudor, sinó perquè em sembla humiliant això que et tinguin amb les cames enlaire i, si no recordo malament (fa tants anys...), també lligades amb corretges.

M. Antònia ha dit...

Bé, jo he vist parir dones africanes de peus a terra, com si defequessin, suposo que és com parien abans les dones que ho feien soles al camp. Aquesta és una bona posició, com també ho és estan estirada i agafant-se sota els genolls, o algú deia de costat en forma de quatre, cosa que no he vist ni he fet. També dintre l'aigua, com feia una companya meva. Sempre que els genolls estiguin prop del ventre i dobplegant les cames, eés la postura fisiològica i que menys li costa a la dona que sap fer la força. Proveu un dia, és el mateix que defecar, és més fàcil si apugeu els genolls cap amunt, (però un sol i després l'altre, o si no caureu). També posant alguna cosa que faci apujar els peus, així la persona pot defecar amb més fàcilitat. La cadira, crec que és més un estorb, pero més val provar-ho. El pitjor d'avui és que amb peridural no es sent la necessitat d'empènyer i a vegades costa de fer. Les pobres dones que estan de part, moltes vegades ho fan amb el coll i no serveix.

En referència als torns que diu la Raquel, es una bejanada, perdona, però no té res a veure.

La majoria de dones que volen un part natural no aguanten ni les primeres quatre hores de dolors, el que diem "molesties", és un problema perquè demanen la epidural molt abans de que estigui indicada pel part i l'anestesista ha de fer una "relaxació" suficient que no perjudiqui l'evolució natural del part. Si la epidural es posa quan el pol del nen "prem" bé el sol pèlvic el part és sensacional i ràpid, però primer s'ha d'arribar aquest punt, cosa que amb això sols mana la dona que està parint.

Natxo ha dit...

En el fons no es tracta d'inventar la sopa d'all sinó simplement tornar a fer les coses tal i com la natura fa fer que fossin.

Raquel ha dit...

Desitjant que a la Lectora Corrent no li molesti un diàleg en els comentaris del seu blog, m’agradaria contestar a M. Antònia ja que ha fet referència a mi en el seu text.

M. Antònia,

Dius “En referència als torns que diu la Raquel, es una bejanada, perdona, però no té res a veure.”

Per començar diré que jo no tinc res a veure amb la branca sanitària, però això no m’impedeix saber certes coses d’aquest sector.

Desconec si ets infermera, metge, doctora... o si, com jo, tampoc no hi tens res a veure. El que sí sé del cert és que tinc amics i coneguts que porten molts anys treballant a hospitals i la seva experiència és la que he explicat anteriorment.
Penso que és massa coincidència que ells, treballant en hospitals diferents, m’expliquin versions força semblants sobre els mateixos temes.

Entenc que la veritat pugui ofendre i ferir sensibilitats, però si fereix tant deu ser perquè alguna cosa no acaba de funcionar com caldria. La meva intenció mai no ha sigut ofendre a ningú, tot el contrari, només deixar constància del que sé que passa.

No penso que el que dic sigui cap bajanada, però, en canvi, crec que sí que és una gran bajanada (entre d’altres coses) marejar un pacient allargant-li la vida com sigui perquè es mori al torn següent (és molt dur això que dic, però si ho dic és perquè sé que és veritat! No jugaria mai amb aquests temes) o assistir a tants naixements com pugui per tenir un sou més alt.

Evidentment, no es pt posar a tothom en el mateix sac i no ho faré jo ara. El que dic són coses que han passat i que, malauradament, encara passen.

I per acabar, una pregunta: quants parts es produeixen en dies de cada dia i quants en cap de setmana?

Júlia ha dit...

Raquel, tens raó i en sé molts exemples, una altra cosa és que s'admeti això.

Natxo ha dit...

Si m'és permés afegiré el meu granet de sorra a la discussió.

Com bé diu la Júlia "una altra cosa és que s'admeti això". M'ha fet recordar certa sentència que teníem a la facultat on parafrasejàvem allò de "con la iglesia hemos topado" en "amb el col·legi de metges podríem ensopegar".

I per què dic això?, doncs perquè és "vox populi" i en els "mentideros del asunto" es comenta i es sap que aquestes pràtiques existeixen. Afirmo això en base als comentaris d'amistats i persones conegudes dedicades a la pràctica sanitària en diferents àmbits; les quals en petit comité i en privat et reconeixen la veracitat d'aquest rumor.

Ara bé, que això no és la norma. D'acord. Que no es pot criminalitzar tot un col·lectiu per alguns individus. També estem d'acord. Emperò, el que és cert és que caldria eradicar aquesta mala praxi.

Hom pot entendre que com a humans qualsevulla persona treballadora tracta de fer sempre la seva tasca perfecament tot i que no sempre es pot assolir aquesta fita. Ara bé, també som conscients que hi ha àmbits professionals que gairebé voregen els terrenys divins -si la divinitat fos quelcom real més enllà de la filosofia.

Sigui com sigui, no crec pas que sigui una bajanada afirmar en base a dades conegudes que existeixen certes accions dins de l'àmbit sanitari que no poden ésser qualificades com a bona praxi.

I sense voler que això esdevingui una discussió bizantina; casualment, ahir en una sèrie de ficció -tots sabem que la realitat supera la ficció, ja que aquesta, per molt que de vegades no ho vulgui, sempre s'inspirarà en aquella- com és House parlaven de certes pràctiques en l'altre extrem de la vida. Però això, potser, són figues d'un altre paner.

GEMMA ha dit...

Hola Merçè! Quin invent més interessant, jo no sé com no se'ns havia acudit abans, si ha de patir menys la dona endavant. He quedat parada, hi ha avanços espectaculars. Ho trobo fantàstic, superb. Gràcies per la informació.