El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 7 d’agost de 2008

L'Exposició Internacional de Saragossa

Ahir vaig escriure sobre la Tribuna del Agua que té lloc en el marc de l'EXPO de Saragossa, i avui em referiré una mica a alguns aspectes de l'EXPO que veuen els visitants generals. Només me'n referiré a alguns, perquè una visita de dos dies i passant-me la major part del temps en el pavelló de la Tribuna de l'aigua no donen per a molt.

La localització, a la riba de l'Ebre, és molt adient. Tot i ser fora del centre, hi ha molts autobusos que van i venen contínuament, i és prou propera a l'estació de Delicias perquè qui arribi a Saragossa amb tren per passar un dia a l'Expo pugui anar-hi caminant des de l'estació, si no fa massa sol, o pujant en una cistella aèria. A més, de nit, si les forces encara acompanyen, es pot tornar al centre de la ciutat tot passejant per la riba de l'Ebre.

Una cosa que ha de tenir en compte qui vagi a l'Expo és que haurà de fer cues arreu, excepte si fa servir el fast pass, que pot aconseguir-se a través d'uns monitors d'ordinador que hi ha situats en diversos llocs, però que només serveixen per a uns quants pavellons.

Hi ha molts llocs en què hi ha cortines d'aigua, brolladors o fins i tot aigua polvoritzada que, aquests dies de calor donen una certa sensació de frescor quan t'hi apropes. Però quan has de travessar aquells grans espais oberts i "durs", sense ni una ombra, si es una hora en què el sol cau amb ràbia, pot ser pitjor que avançar pel desert, tens la sensació que l'asfalt o els ciment s'han de fondre sota els teus peus. De tant en tant hi ha arbrets; però no són més que això: arbrets, projectes d'arbre que d'aquí a uns quants anys segurament procuraran un ombratge agradable però que ara no serveixen gairebé per a res.

Qui té el valor de travessar aquesta plaça a les tres de la tarda?

Els llocs on vaig veure la mainada gaudir més va ser on es podien mullar, sobretot ficant-se enmig de les cortines d'aigua o en uns rectangles d'on brollava l'aigua del terra de manera intermitent i a la nit amb llum. Com reien cada vegada que el broll d'aigua sorgia amb força del terra i s'enlairava més amunt dels seus caps!



De pavellons, en vaig veure molt pocs; no vaig tenir molt de temps lliure per fer-ho i, a més, no suporto fer cues (en realitat, són els meus genolls els que no ho suporten). Vaig ficar-me en alguns pavellons on no hi havia cua o en algun que n'hi havia molt poca en el moment de passar-hi al davant. Vaig entendre per què no hi havia cues en alguns: en general, la gent ja va informada i sap què val la pena de veure. En el pavelló del Marroc, però, no hi havia gens de cua i la decoració interna era molt bonica. Alguns dels que vaig visitar no eren més que basars on es podia comprar artesania del país representat o bars i restaurants (hi havia qui anava al pavelló de Letònia només per beure'n la cervesa).

Pel que fa al menjar, m'havien dit que convenia reservar en els restaurants. No em va fer falta perquè a la Tribuna ens donaven menjar: minientrepans, minigazpacho, minicanapès i mini-moltes-altres-coses, però suficient. Per fora hi havia ple de chiringuitos clonats, tots idèntics; i amb preus més aviat alts, però en aquests llocs ja t'ho esperes. També vaig veure restaurants d'autoservei i moltes taules en llocs ombrejats i prop de les cortines d'aigua on no es veien aglomeracions. Potser el problema sigui per anar als restaurants especialitzats.

Cada nit hi ha l'espectacle estrella, Iceberg, sinfonía poético visual, de Calixto Bieito. L'Iceberg està situat dins del riu i durant el dia, fixant-s'hi, poden veure-s'hi al damunt els pingüins que en començar l'espectacle es llencen a l'aigua no sés si amb la idea de suicidar-se o de refrescar-se. És un típic espectacle que combina llum, música i tecnologia i, encara que fos diferent, em va recordar l'espectacle nocturn de l'Expo de Sevilla, el del Forum de Barcelona i algunes inauguracions de jocs olímpics o esdeveniments multitudinaris. Dec estar passada de moda, però prefereixo uns bons focs artificials.

En el riu, l'Iceberg de l'espectacle nocturn. En la llunyania, el Pilar

Dels pocs pavellons que vaig poder visitar, em va agradar El faro, però crec que mereix un comentari per a ell sol. Un altre dia m'hi referiré.