El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 13 d’agost de 2008

La llengua electrònica

No em refereixo a un idioma virtual, sinó a l'òrgan musculós que tenim dins la boca, on es concentra el sentit del gust. Un grup de recerca de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona dirigit per Cecília Jiménez-Jorquera ha dissenyat un dispositiu que, "entrenat" adequadament, por distingir les característiques d'un vi i determinar-ne fins i tot l'any de la collita. És a dir, seria una mena de sommelier electrònic.

N'han parlat el diari italià La Repubblica i la revista Time, arran d'un article que els investigadors de Barcelona ha publicat recentment a la revista científica The Analyst. No recordo haver llegit res sobre aquest nou dispositiu a la nostra premsa aquests darrers dies, però he fet una cerca amb el Google per comprovar-ho. N'he trobat unes breus notes al 3cat24.cat (8 d'agost), a Barcelona innova!, (11 d'agost) i alguna altra. Com que en alguns llocs parlen de "nas electrònic", he buscat després aquest terme, en català i en castellà.

De nasos electrònics, fa temps que n'hi ha, però la paternitat --o maternitat-- no és gens clara. Per la xarxa es troben notícies de procedència molt diversa que en parlen com un invent original en cada cas. De tota manera, l'article que descriu el treball del grup de recerca que ha ideat aquesta llengua electrònica --o nas-- no diu que sigui el primer dispositiu d'aquest tipus, sinó que presenta la novetat de fer servir un multisensor integrat fabricat amb tecnologia de microelectrònica que permet disposar d'un aparell petit i portàtil, i de preu relativament econòmic. A més, permet una classificació més acurada dels factors que s'analitzen i se'l pot "entrenar" per detectar altres molècules, afegint-hi més biosensors.

Sembla ser que aquest aparell pot ser molt útil per detectar fraus i que els comerciants de vins puguin estar segurs que no els donen garses per perdius. Però els sommeliers del món real, amb la llengua musculada i un olfacte molt ben educat poden estar tranquils, que no es quedaran sense feina. Ara per ara no crec que hi hagi encara cap llengua o nas electrònic que, en "tastar" un vi pugui definir-lo dient-ne que és saberut, rapejant, febrós, despullat, ametllat, afustat o terrejant o --com deia un enòleg en una entrevista a la Contra de La Vanguardia-- que el seu aroma és d'enagos de novícia.

Foto: The Analyst

1 comentari:

Manel ha dit...

Una versió portàtil estaria bé per anar als concursos de tast i fer trampes, jeje.

O per fer-me la punyeta en els cursets, millor que no ho venguin.

És broma, em sembla molt bé que sigui de preu econòmic i portàtil, trobo que és una novetat que pot donar sortida comercial al producte, caldria fer-hi més ressò al País