El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 29 d’agost de 2008

Sembla de ganxet, però no ho és


Sembla fet a ganxet, oi? Rodones començades amb un cercle de cadeneta i després una filera de punt alt i cadenetes en l'aire.

Doncs no, això no és un bola feta amb peces de ganxet, sinó un microbi. Es diu Emiliania huxleyi i forma part del fitoplàncton marí. Pertany a un grup d'organismes, les coccolitoforals, que estan recobertes d'unes plaques de carbonat càlcic, que poden ser de formes molt variades segons les espècies. I Emiliania huxleyi n'és l'espècie més abundant.

Tot i que es tracti d'una alga unicel·lular microscòpica, es pot veure des de l'espai. No de manera individual, distingint una a una les cèl·lules, sinó quan es troben en grans masses que són detectades pels satèl·lits. Vegeu aquesta foto de la NASA presa a l'oceà Atlàntic, prop de Cornualla (Regne Unit):


Aquesta mena de núvols que es veuen en l'aigua es la llum reflectida per milers de milions de cèlules d'aquest microorganisme.

Foto satèl·lit: NASA Wikimedia Commons

8 comentaris:

xescat ha dit...

No veig la fotooooo! La primera.

Lectora corrent ha dit...

Són dues fotos, les que hi ha. La primera és la que mostra el microorganisme amb les rodonetes que semblen fetes de ganxet. La segona és una foto de satèl·lit de NASA que mostra les masses d'/Emiliania/ vistes des de l'espai.

Ho he mirat amb l'Explorer i abans de la segona foto hi veig un espai buit, com si hi faltés una altra foto; però no en falta cap.

Si la que no veus és la del microorganisme, mira-la en aquesta adreça:
http://tinyurl.com/5blvk6

Xavier Martí Ausejo ha dit...

Realment impressionant. O sigui que deu ser parent de les diatomees (o potser és un grup d'elles) (?¿)

Lectora corrent ha dit...

No, Xavier, encara que les diatomees tenen una coberta que en alguns casos sembla una filigrana, non és de carbonat càlcic, sinó de sílice.

Xavier Martí Ausejo ha dit...

Gràcies per la explicació. Se "m'oxiden" les neurones i ja no recordava que les diatomees són de sílice. Per cert, no se si està comentat en un altre lloc però, a què és degut aquest nom tan curiós? (Emiliania huxleyi)

Mercè Piqueras ha dit...

El gènere ve de Cesare Emiliani (1922-1995), micropaleontòleg que es considera fundador de la paelooceanografia. I l'epítet de l'espècie (huxleyi) ve de Thomas H. Huxley (1825-1895), un dels primers que es va dedicar a observar al microscopi els sediments marins, on s'acumulen les restes calcàries i silícies de molts protists.

Xavier Martí Ausejo ha dit...

Huxley . . . . és aquell que va defensar la teoria de l'evolució amb aquella famosa frase que deia que "preferia ser descendent d'un mico" abans que ser-ho d'algun dels opositors a les teories de l'evolució? . . (o algo així).
Abans els científics eren molt més pluridisciplinaris ! Què interessant !

Mercè Piqueras ha dit...

Sí, és Huxley, el defensor de Darwin, "el bulldog de Darwin", com ell mateix es va definir. I la famosa frase va dir-la en el no menys famós debat d'Oxford, quan algú (em sembla que el bisbe Wilberforce) va preguntar-li si ell descendia del mico per línia paterna o materna.