El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 17 d’agost de 2008

Tina Modotti, fotògrafa i revolucionària

En el Panteón de Dolores, un cementiri de la ciutat de Mèxic que --per les fotos que n'he vist-- té més l'aspecte de parc metropolità que de necròpolis, hi han enterrat més de sis milions de persones des que es va fundar, el 1875. En un racó perdut del cementiri, un rectangle de pedra grisa, amb el perfil d'una dona, erosionat per la pluja i el vent, té gravats uns versos mig coberts per la molsa:

Tina, hermana, no duermes, no no duermes... Tal vez tu corazón oye crecer la rosa
de ayer, la última rosa... Descansa dulcemente, hermana... Puro es tu dulce nombre, pura es tu frágil vida... de sombra, fuego, nieve silencio, espuma...

Són versos del poema que Pablo Neruda va dedicar a Tina Modotti, la fotógrafa i revolucionària italiana que va passar una part de la seva vida a Mèxic, on va morir sobtadament el 1942. Amics anònims de Tina van comprar-li aquella tomba "perpetua". He copiat els versos com apareixen en el llibre Tina, de Pino Cacucci; entenc que els punts suspensius indiquen que falten versos entremig, però no sé si Cacucci ho copia literalment de la Tomba o si l'omissió dels versos és seva.

Jo no sabia res de Tina Modotti fins que el Nadal de 2002, la meva amiga Imma em va regalar el llibre esmentat de Pino Cacucci (l'Imma és la meva proveïdora de llibres italians). La història d'aquesta dona és punyent, no pot deixar ningú indiferent. Va néixer el 17 d'agost (per això vull recordar-la avui) de 1896 a Údine (Itàlia), i als disset anys va emigrar als Estats Units, on el pare i una germana seva ja s'havia instal·lat un o dos anys abans a San Francisco. Com a obrera del tèxtil entra en contacte amb el món sindical, però també té inquietuds artístiques. Treballa com a actriu, es casa amb un pintor amb poca fortuna que mor aviat; s'enamora del fotògraf americà Edward Weston i el segueix a Mèxic, país on entra en contacte amb els grups que estan revolicionant la política i l'art.

A Mèxic comença la seva millor època com a fotògrafa (vegeu-ne una mostra a la revista poètica Almacén, d'on està treta la fotografia que incloc aquí). Les seves fotografies mostren imatges de la vida que ella coneix: la lluita camperola, el món obrer, les dones del poble amb la mainada, la indústria, o símbols de la revolució política i social que viu Mèxic. Però l'estètica predomina en tota la seva producció.

El 1920 és expulsada de Mèxic, essent sospitosa d'haver participat en un atemptat al prewsident del país. Les dues dècades següents les passa a Europa: Berlin, Moscou, polònia, França i Espanya, on participa en la guerra (in)civil amb les Brigades internacionals. El 1939 torna a Mèxic, i el 5 de gener de 1942 mor --se suposa que d'un atac de cor-- quan es desplaçava en taxi per la ciutat.

Hi ha una biografia novel·lada de Modotti escrita per Elena Poniatowska, però no n'he tingut accés i no en puc opinar. De tota manera, no em convencen les biografies novel·lades. La de Cacucci em va agradar bastant, però hi trobo a faltar una relació de les fonts d'on va obtenir la informació per a fer l'obra, i un índex, com a mínim onomàstic.

Tina Modotti a la pel·lícula The Tiger's Coat (1920)Foto: Wikimedia Commons

1 comentari:

Clarissa ha dit...

Hola Mercé!
Sóc la Clara.
Només dir-te que ara publicaré a Http://unanoiadelseglepassat.blogspot.com
Perdona les molesties.