El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 23 de novembre de 2011

Lynn Margulis (1938-2011)

(Escrit a les 8 del matí del 23 de novembre 2011)
Fa unes hores m'ha arribat la trista notícia que, dimarts, 22 de novembre de 2011, a les 17.30 (hora de Massachusetts), la biòloga nord-americana Lynn Margulis va morir a la seva casa d'Amherst (Massachusetts), acompanyada de fills i nets i de la música de Schubert. M'esperava la notícia, però no pensava que es produís tan ràpidament. Feia alguns dies va patir un ictus, del qual ja no es va recuperar. D'acord amb el seu desig, expressat en moltes ocasions, que no li allarguessin la vida artificialment, de l'hospital on era internada van dur-la a casa, on va morir plàcidament.

Lynn Margulis a València (abril, 2009)
Vaig conèixer Lynn Margulis el 1987, quan feia poc que jo havia començat a col·laborar amb el grup de microbiologia que dirigia el Prof. Ricard Guerrero a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Feia poc que Lynn hi havia fet un sabàtic i duien terme alguns projectes de recerca en ecologia microbiana a la zona de Banyoles, estudiant les comunitats microbianes d'aquell sistema de llacs, especialment les de l'estanyol Cisó. Després van començar l'estudi d'un altre ecosistema exclusivament microbià a l'altre extrem de Catalunya: els tapissos microbians del delta de l'Ebre. La col·laboració de Lynn amb el grup del Prof, Guerrero (que va traslladar-se a la Universitat de Barcelona el 1988) i amb el de la Prof. Isabel Esteve, a la UAB, i l'estudi d'aspectes diferents dels tapissos microbians ha generat nombrosos articles científics. En el Delta, el grup de Lynn Margulis va aïllar una espiroqueta gegant (una espiroqueta és un bacteri que té forma espiral i viu en ambients sense oxigen), que ella anomenava "l'espiroqueta catalana".

Entre les contribucions de Lynn Margulis a la biologia moderna destaca la teoria de la simbiogènesi, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes (les cél·lules que tenen el material genètic en un compartiment que anomenen nucli) a partir de relacions simbiòtiques entre cèl·lules procariotes (sense nucli diferenciat). Segons la teoria de Margulis, en algun moment de l'evolució, cèl·lules depredadores i les seves preses van establir una nova relació i, en comptes devorar la gran a la petita, la va incorporar dintre seu. Amb aquesta unió, les dues sortien guanyant. I és que normalment, en biologia, com en la societat humana, la cooperació sol proporcionar més avantatges que les guerres.

Lynn Margulis va aportar també la base biològica --principalment microbiològica-- a la teoria de Gaia de James Lovelock, que afirma que la Terra es comporta com un sistema organitzat, en el qual els components abiòtics (el planeta i l'atmosfera) i els éssers vius interaccionen els uns amb els altres i han evolucionat conjuntament.

En el món de la biologia, Lynn Margulis ha estat una persona polèmica, perquè la comunitat científica no sempre ha acceptat les seves idees. De tota manera, només per les dues aportacions esmentades ja es va fer un lloc en la història de la biologia i va ser mereixedora de nombrosos premis, entre els quals la Medalla de Cièncias dels Estats Units, que és el reconeixement més gran que pot rebre un científic en aquell país. Era doctora honoris causa per moltes universitats, entre les quals, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Lynn Margulis a Egipte (GENER 2004)
Des del 1987, han estat prop de vint-i-cinc anys de col·laboració, d'amistat i d'admiració per una gran científica i encara més gran persona. Em queda el record de converses, d'hores de treball davant d'un article o de la traducció o l'adaptació d'algun text seu, d'excursions (la primera que recordo, al Centre Avançat de Blanes, el novembre de 1987), de trobades a congressos i simposis, fins i tot algun viatge, com el que vam fer en un petit grup a Alexandria i el Caire el 2004. D'Alexandria, tinc molt viu el record de Lynn llegint-nos --en anglès-- un fragment del Quartet d'Alexandria, de Lawrence Durrell, llibre que em va acompanyar tot el viatge. Érem al vestíbul de l'Hotel Cecil (el 2004 era un Sofitel, però mantenia el nom original afegit al nom de la cadena, i ens va dur a visitar-lo la Carme, que havia organitzat el viatge) i vaig demanar a Lynn que ens llegís la descripció que Durrell fa en el llibre del lloc on ens trobàvem i que es manté com en temps de Durrell.

Com em deia fa unes hores un amic comú, la vitalitat de Lynn  Margulis ens feia pensar que era eterna. Si més no, que seria una persona amb molta vida encara per davant. No ha estat així però. Com el poeta, jo també li dic: "Em costa imaginar-te absent per sempre". Allà on siguis, descansa en pau, estimada Lynn.

Fotos: M. Piqueras

11 comentaris:

SM ha dit...

Oh, quina llàstima. Era una gran divulgadora, també. Els llibres amb la Sagan són clàssics.

amay ha dit...

Dimarts era 22 de novembre.

No la coneixia, gràcies.

Lectora corrent ha dit...

Salvador, no li diguis "la Sagan", si us plau. Els temps de "Madame Curie" fa molt que van acabar.

Gràcies Anna, ara ho corregeixo, suposo que l'error ve perquè m'en vaig assabentar després de mitjanit, ja dins del dia 23.

Clidice ha dit...

És d'aquells personatges amb una vis comunicadora tan potent, que molts en sentim la desaparició com si algú molt proper ens hagués deixat. Em va passar amb Stephen Jay Gould i ara amb ella. Quin privilegi conèixer-la i poder-hi treballar!

Fina ha dit...

T'acompanyo en el sentiment i m'afegeixo al comiat, Mercè.

Lectora corrent ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Clídice. També vaig conèixer Gould personalment. Quan va venir a Barcelona convidat pel Departament de Cultura, vaig col·laborar en l'organització de la seva visita i després el vaig acompanyar per alguns llocs de Barcelona (em van encarregar que ho fes); els mínims, perquè vaig entendre que li agradava explorar les ciutats pel seu compte (com a mi).

SM ha dit...

Em referia a la Dorion Sagan, la seva filla! Van fer plegades un munt de llibres molt interessants.

Fina ha dit...

Jo, a en Dorion Sagan sempre li he vist cara d'home.Però potser sóc una fisonomista pèssima.

http://www.kwls.org/lit/past/science/margulis.html

Lectora corrent ha dit...

Salvador, per una banda, m'adono que no vaig llegir bé i vaig creure que et referies a Lynn Margulis amb el cognom del primer marit, quan ella era "Lynn Sagan" seguint el costum americà que imperava aleshores. La meva confusió segurament ve per l'article "la" que hi vas posar. Com diu la Fina, Dorion Sagan és un home. La Lynn va tenir dos fills amb el primer marit (Dorion n'és el més gran) i un fill i una filla amb el segon.

SM ha dit...

Ha ha! I jo convençut que Dorion era una dona. No m'havia molestat mai a buscar cap foto seva. S'entén el malentès. Una cosa més que après!

Per altra banda, el "costum americà" segueix vigent i no és ben bé un costum. Quan una dona es casa legalment agafa el cognom del marit (si no vol, ho ha de de fer constar expressament). Això vol dir que fins i tot els seus documents d'identitat canvien. No és una cosa només social, com passava a casa nostra fa pocs anys, sinó amb tots els efectes legals. Moltes científiques continuen usant el nom de soltera per no confondre, és cert, però als seus carnets de conduir surt el nom del marit.

Lectora corrent ha dit...

Salvador, hauria hagut d'escriure "costum" entre cometes o dir que era un costum obligat per la llei. En aquests avisos de casaments que posen en els diaris d'alguns pobles o ciutats, recordo que fa uns vint anys ja posaven "manté el seu cognom", si no adoptaven el del marit, cosa que ara es pot fer. I una coneguda meva que va casar-se fa uns trenta o quaranta anys em va dir que va haver de fer molta paperassa per poder mantenir el seu cognom. Ara hi ha científiques que escriuen el seu cognom després del del marit, separats amb un guionet; no només a Estats Units, sinó a també a altres països on les dones adopten el cognom del marit. Per cert, el cognom de Lynn Margulis era Alexander, però després del segon divorci, quan ja era bastant coneguda en el món de la ciència, va decidir no tornar a canviar-lo per no crear confusió si començava a signar els seus articles amb un altre cognom.