El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 21 de setembre de 2008

San Gennaro, el miracle i la camorra

Il Corriere del Mezzogiorno informa que el 19 de setembre es va produir el miracle de la liqüefacció de la sang de San Genari, a Nàpols. La nit abans, a Castel Volturno, a 57 km de Nàpols, la camorra napolitana matava cinc immigrants africans (tres de Ghana, un de Liberia i un altre de Togo) i en feria greument un altre, també de Liberia, que va morir a l'hospital hores més tard. Poc abans d'aquesta matança, la Camorra havia mort un altre home, l'encarregat d'una sala de jocs, amb vint dispars de metralleta. Com a conseqüència d'aquests fets, divendres 19, parents i amics dels morts, i altres immigrants africans van ser protagonistes d'una manifestació que va acabar en aldarulls propis d'una guerrilla urbana.

Crec que el millor miracle que es podria produir a Nàpols i Itàlia no és la liqüefacció de la sang de San Gennaro, sinó la volatilització --definitiva-- de la camorra (i de la mafia també).

7 comentaris:

Clarissa ha dit...

Hola Mercé. Tu que tens això del món anglosaxó més per la mà, em podries explicar què és un "editor" de diari allà? És una cosa important? O vol dir editar en plan maquetació? Moltes gràcies!

Montse ha dit...

Jo també vaig quedar astorada en llegir la notícia, Mercè. I, malauradament, els crims de la camorra són dia sí dia no. Has llegit Saviano? 'Gomorra'? Boníssim llibre, tot i que fa feredat.

Una llàstima tot el que passa al sud d'Itàlia amb les bandes organitzades. Totes són terribles, és clar; però pel que tinc entès, la camorra és la pitjor perquè opera d'una manera d'allò més cruenta.

I un parell de recomanacions literàries al voltant de Nàpols, dos llibres-joia:

Il mare non bagna Napoli - Annamaria Ortese

Un bellíssim cadàver barroc - Josep Piera

Bon diumenge :)

Lectora corrent ha dit...

Clarissa, com que no és el tema d'aquesta entrada, responc la teva pregunta en una altra entrada que fa un moment he publicat.

Mercè Piqueras ha dit...

Montse, gràcies per les recomanacions literàries sobre Nàpols. No coneixia aquest llibres; en prenc nota.

Montse ha dit...

El llibre de l'Annamaria Ortese, tot un mite napolità envoltat d'amor/odi, acaba de publicar-se en castellà per MINÚSCULA. Com que sé, però, que llegeixes la llengua de Dante, et recomano l'original (Adelphi, Milà). A més, vaig fullejar la traducció i, tot i que suposo que ha d'estar bé, la frase clau de la primera història ("Ottomila lire, vive vive"), perd molta gràcia.

Júlia ha dit...

Gomorra, un gran llibre, el fet que hagi passat de puntetes mostra fins a quin punt tenen bona salut aquestes organitzacions, no crec pas que es volatilitzin, el món és el que és.

Lectora corrent ha dit...

He llegit en un diari italià que la pel·lícula "Gomorra" ha estat seleccionada com candidata italiana a l'Oscar com a film de parla no anglesa. Pel que deia la notícia sobre el tema del film, penso que potser estigui basat en el llibre que esmenten Montse i Júlia. Espwero que el puguem veure aviat aquí.