El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 12 de setembre de 2008

Newton per a les dames

Coneixia l'existència del llibre Il Newtonianismo per le dame, de l'il·lustrat italià Francesco Algarotti (1712-1765) i tenia l'esperança de poder, si més no, veure'l alguna vegada en una biblioteca. Ahir vaig descobrir que es troba en pdf a Googlebooks i que es pot descarregar gratuïtament. La primera edició del llibre és del 1737, i la que hi ha a Google Books és del 1739.

Aquesta obra aviat va ser traduïda al francès, a l'anglès i al rus. En la introducció, l'autor es queixa del treball del traductor francès. Diu que, volent guarnir el text. hi ha introduït errors, dels quals ell (el traductor) és l'únic responsable, i demana a Déu que el perdoni i tingui en compte les seves bones intencions. Algarotti espera que el llibre porti a les dames un nou plaer, i també espera haver dut a Itàlia la moda de cultivar l'esperit més que no pas la nova manera d'arrissar-se els cabells.

El llibre està estructurat en forma de diàlegs, que tenen lloc en el saló d'una marquesa (molt típic de l'epoca), en què un filòsof explica els coneixements de física que es tenien en la seva època. Per exemple, compara l'ull amb una cambra fosca (o càmera obscura) o explica que els rajos de colors de la llum, quan es mesclen tots, formen un raig heterogeni i complex.

És un llibre per entretenir-s'hi: té 339 pàgines i la tipografia una mica complicada. Però val la pena dedicar-hi un temps. És una d'aquestes joies que de tant en tant es troben per Internet.