El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Dia Internacional de l'Alfabetització: 8 de setembre

Segons la UNESCO, a l'estat espanyol, el 96,3% de les dones i el 98,6% dels homes majors de 15 anys estan alfabetitzats, i si acotem l'edat de la població entre els 15 i els 24 anys, els percentatges arriben gairebé al 100% (99,7%, tant en homes com en dones). Sense entrar a considerar quin grau d'alfabetització hi ha a la nostra societat, les dades són positives, com ho són en molts països occidentals. Tanmateix, i també segons la UNESCO, es calcula que en el món hi ha encara uns 774 milions de persones adultes analfabetes, un 64% de les quals són dones.

El Dia Internacional de l'Alfabetització, que se celebra a tot el món el 8 de setembre, se centra enguany en la relació fonamental entre alfabetització i salut. De fet, aquest és el tema triat per al bienni 2007-2008 dins de la Dècada de l'Alfabetització, de les Nacions Unides. La UNESCO i altres institucions subratllen la importància que l'alfabetització té per a la salut i destaquen els casos de la pandèmia de sida i d'altres malalties greus com ara la tuberculosi i la malària; aquestes malalties infeccioses són les que més preocupen.

L'eslògan triat per a aquesta celebració diu, en anglès, Literacy is the best remedy. Perquè en conservi la rima, podríem fer-ne una traducció lliure: "L'alfabetització és la millor solució". Una persona analfabeta és molt més vulnerable davant la malaltia. Per una banda, perquè normalment és tracta d'una persona pobra que es troba immersa en el cercle viciós malaltia-pobresa; per una altra, perquè és menys probable que estigui al corrent de moltes mesures preventives i que, en cas de malaltia, busqui ajuda mèdica per a ella i per a la seva família. Koïchiro Matsuura, director general de la UNESCO, recorda en el missatge que ha escrit amb motiu del Dia Internacional de l'Alfabetització que gairebé deu milions dels nens i nenes que neixen en el món moriran abans dels 5 anys, i que la majoria d'aquestes morts seran causades per malalties que es poden prevenir. Recorda també que les dones que han superat l'ensenyament primari estan més al corrent sobre el perill de la sida i el virus de la immunodeficiència humana que les que són analfabetes. Això fa que, sense l'alfabetització de la població, es faci molt difícil assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni relacionats directament o indirectament amb la salut, com ara la reducció de la mortalitat infantil, la millora de la salut materna, la lluita contra la sida i contra la malària, l'eradicació de la pobresa extrema i el foment de la igualtat de gènere.

En els països industrialitzats, tot i que l'escolarització sigui obligatòria i que aparentment l'analfabetisme hagi desaparegut, es dóna el fenomen que es coneix com a 'analfabetisme funcional'. Són analfabetes funcionals les persones que saben llegir i escriure mínimament però que no saben redactar ni interpretar un text i es veuen limitades en moltes de les seves activitats per aquesta causa. Entre el jovent, solen ser nois o noies que han abandonat l'escola abans de completar el cicle obligatori.

Vaig llegir un article a la revista Cuadernos de Pedagogía (número 351, novembre 2005), que no puc recuperar per Internet perquè cal estar-hi subscrit per tenir-hi accés, i que es referia a aquest tipus d'analfabetisme en els Estats Units i esmentava el llibre El crepúsculo de la cultura americana, de Morris Berman. No he llegit aquest llibre, però n'he vist alguna ressenya i he descobert que aquest historiador de la cultura té un bloc amb un recull d'articles seus. Diu Berman que, als Estats Units, hi ha milions de nois i noies que han acabat els estudis de high school (equivalent al batxillerat) que gairebé no saben llegir ni escriure, i que molta gent ignora fets importants de la història del seu país; per exemple, el 40% de la població adulta nord-americana no sap que els Estats Units va lluitar contra Alemanya en la segona guerra mundial.

Fa alguns anys a Catalunya (o era a escala estatal?) va fer-se un estudi sobre el grau d'alfabetisme de la població i els resultats eren també molt decebedors. Que molta gent no pugui desxifrar el prospecte d'un medicament o el rebut de la llum és fins a cert pount comprensible (de vegades a mi també em costa), però l'analfabetisme funcional pot ser limitant en la vida quotidiana: omplir un formulari, interpretar un horari dels trens o d'autobusos, saber si ens enreden quan comprem (si ens passa, potser sigui més aviat per analfabetisme numèric) pots ser difícil per a moltes persones. Per tant, no hauríem de mirar-nos el Dia Internacional de l'Alfabetització com si fos el Domund del segle XXI (el Domund era el Día de las Misiones; no sé si encara se celebra), pensat per alfabetitzar (abans era per convertir al catolicisme) els indis, subsaharians i altres habitants de regions en vies de desenvolupament. En el primer món també hi ha molta feina per fe pel que fa a l'alfabetització.