El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Iran, medicina i drets humans

A través del bloc de la periodista científica italo-francesa Sylvie Coyaud m'assabento que el govern d'Iran va impedir que Kamiar Alaei i Arash Alaei (la coincidència en el cognom no és casual; són germans), dos metges d'aquell país, anessin a Mèxic per participar al Congrés anual sobre la sida i el virus de la immunodeficiència humana. Tot i que el congrés de Mèxic va fer-se a començament d'agost, els dos germans estan encara detinguts sense càrrecs.

Aprofitant que el president d'Iran, Mahmoud Ahmadinejad és a Nova York, on ahir (23 de setembre) va assistir a una sessió a la seu de les Nacions Unides, Metges pels Drets Humans (PHR, Physicians for Human Rights) ha organitzat una manifestació, que deu estar celebrant-se mentre escric això, davant l'oficina de l'Iran per a les Nacions Unides. PHR es va adreçar als metges i investigadors, demanant-los que participessin a la manifestació amb les seves bates blanques professionals, o amb samarretes o jerseis de les universitats, centres de recerca on treballen o de les ONG a les quals estiguin afiliats. La finalitat és que els iranians de l'oficina de Nova York s'adonin del suport que la comunitat de professionals de les ciències de la salut i els grups defensa dels drets humans donen als dos metges retinguts pel Govern iranià.

Aprofitant la seva estada a Nova York, Ahmadinejad va ser convidat a fer una conferència a Columbia University, que va ser molt controvertida. En el web de la CNN n'hi ha una crònica i també se'n pot veure un vídeo. Quan va ser preguntat sobre el tractament que rebien les dones, els homosexuals i els investigadors que gosaven enfrontar-se al Govern iranià, Ahmadinejad va respondre que les dones iranianes tene molta llibertat i que, a diferència dels Estats Units, en el seu país no hi ha homosexuals.

Els germans Arash (esquerra) i Kamiar (dreta) Alaei
(Foto: Physicians for Human Rights)

2 comentaris:

Marta ha dit...

Avui he descobert el teu blog i sincerament he de dir que ets tota una inspiració per a mi.

Jo acabo de començar en tot aixó de la "blogosfera", així que no tinc massa experiència.
També acabo de començar biologia a la UB, el teu blog és d'alló més interessant. A mi m'apassiona la ciència, i provo de parlar-ne tant com puc al meu blog.

Bé, no sé si n'hauràs sentit a parlar, però hi han uns còmic que s'anomenen Persépolis, de Marjane Satrapi, que parlen de la historia contemporanea de l'Iran. Són molt recomanables!

Per ara res més, seguiré el teu bloc!


Marta
www.apuntesdelcamino.wordpress.com

Lectora corrent ha dit...

Gràcies Marta, pels teus comentaris. I enhorabona pel teu bloc, molt interessant i molt "madur" per l'edat que dius que tens.

La ciència és apassionant i pot ser també molt divertida. Ahir en vaig tenir una prova a Girona (ja en faré algun cometari en aquest bloc). A més, té molts de punts en comú amb altres àrees del coneixement humà i seria bo tornar a un coneixement universal --o "global", en llenguatge actual--, el que tenien els antics filòsofs. Però aquí ens entestem a fer separacions ja des de l'escola. Ara no sé quines són les àrees del batxillerat, però quan el van fer les meves filles i el meu fill n'hi havia diverses i algunes acotaven molt l'elecció a l'hora de fer una carrera universitària. Em sembla que hi havia unes ciències "pures", unes de "mixtes", etc.

He sentit parlar de "Persèpolis" i de la pel·lícula que en van fer. Malauradament, encara no he llegit/vist el còmic i quan vaig voler anar a veure el film, ja l'havien retirat.