El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 18 de setembre de 2008

La fi dels diaris de paper?

El lector de Plastic Logic pot ser la fi dels diaris de paper tradicionals? S'haurà acabat carregar cada diumenge amb el munt de paperassa i suplements que acompanyen el diaris? En el Congrés Demo'08 s'ha presentat aquest lector, que té un gruix d'uns pocs mil·límetres i la superfície aproximada d'un full DINA4.

Podeu veure'n una demostració en el vídeo:




Si la seva implantació es generalitzés i els diaris i revistes tradicionals impresos acabessin per extingir-se, s'estalviaria molt de paper, però també es crearien molts problemes. Per una banda, la desaparició de molts llocs de treball; són moltes les persones que intervenen en el procés que va des de la maquetació del diari fins que el comprem en el quiosc o ens el duu el repartidor. A més, sorgirien uns altre problemes potser no tan evidents, però que podrien crear conflictes a la llar, si hi viu més d'una persona. Ara, el diari de paper es pot fragmentar (alguns estan grapats, però no sé si deuen haver tingut èxit) i dues persones o més el poden llegir al mateix temps, intercanviant-se les pàgines. Quan el paper desaparegui, caldrà que cada membre de la família tingui un lector electrònic o bé que s'estableixin torns de lectura.

Però el diari de paper té altres utilitats que no podrà suplir el diari electrònic. Els fulls escampats per terra quan es frega el pis eviten que les persones a qui s'acudeix de passar en aquell moment en deixin les petjades i calgui tornar a passar-hi la fregona o la baieta. També va bé per posar-lo al terra de la cuina quan es fregeix algun aliment que esquitxa. I pot servir per mantenir humida la terra de les plantes si marxem uns dies de casa: es posa un gruix de fulls de diaris ben molls en el fons de la banyera i al damunt els testos que volem evitar que s'assequin (millor si són de terrissa i tenen el forat a la part inferior). Hi ha qui fa figuretes de paper maché amb els diaris vells. I qui se n'enduu uns quants fulls quan treu el gos a passejar, per recollir-ne les defecacions. Malgrat els nombrosos productes i estris que hi ha avui dia en el mercat per netejar els vidres, encara hi ha qui ho fa a l'estil clàssic, i fa servir diaris per aquesta tasca domèstica.

Per altra banda, el diari electrònic pot ser perjudicial per a la salut de les persones grans. Hi ha moltes dones i homes ancians que l'únic exercici que fan és el del passeig per anar fins al quiosc a comprar el diari. De vegades, el passeig continua fins al jardins o parc on seuen a llegir el diari acabat de comprar. Què hauran de fer, endur-se el lector sota el braç? Els dies de sol, es llegiran bé les pàgines d'un diari en la pantalla del lector electrònic?

Un avantatge que tindrà el diari electrònic és que podrem tenir la seguretat que mai no trobarem els mots creuats o el sudoku fets ja per una altra persona.

2 comentaris:

la Teresa ha dit...

M'ha agradat molt aquesta reflexió sobre els múltiples usos del paper de diari: netejar els vidres, passar per sobre del terra fregat...

Sempre que hi ha una invenció nova, hi ha una discussió sobre què pot significar. Va passar el mateix amb l'electricitat o els cotxes. El temps dirà si el diari electrònic acaba substituïnt el diari de paper.

Lectora corrent ha dit...

Fa anys, encara se'n feien més usos. Quan jo era petita, hi havia cases en què el paper "higiènic" eren trossos de paper de diari tallats en rectangles i penjats d'un ganxo a la paret. I hi havia molta gent que embolicava amb diari l'entrepà. Quan feia molt de fred, el meu pare i la meva mare, que anaven amb "Vespa", es posaven un diari sota la jaqueta o abric: ajudava a aïllar-se del fred.