El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Aromes d'Andalusia?

Les darreres setmanes he vist en diversos passadissos del metro aquest cartell, que devia anunciar alguna exposició. M'ha cridat l'atenció que facin servir una buguenvíl·lea per anunciar "aromes d'Andalusia". Per dos motius: perquè no és una planta aromàtica i perquè no és una planta autòctona andalusa; ni tan sols de la península Ibèrica.

La buguenvíl·lea és un gènere de plantes de l'Amèrica del sud, que va ser descoberta al Brasil per un membre de l'expedició francesa que dirigia Louis Anton de Bougainville, del qual va prendre el nom. És una planta enfiladissa, amb la tija i les branques espinoses, molt ben adaptada a les regions mediterrànies, on dóna color a moltes parets i murs. A diferència d'altres plantes amb colors vius, la flor no és la seva part més acolorida. De fet, les flors són blanques i molt petites i es troben envoltades per unes fulles modificades (em sembla que típicament són tres), que reben el nom de bràctees i que són de color molt viu, fúcsia i vermell (les més freqüents), però també potden ser grogues, blanques o rosades.

Flors de buguenvíl·lea voltades per les bràctees
Foto: Catherine Munro, Vikimedia Commons

Per representar els aromes d'Andalusia amb una planta enfiladissa, hauria estat més lògic triar un gessamí (o llessamí), que és autòctona i desprèn una intensa i dolça flaire. Però les reines de les plantes aromàtiques mediterrànies són com a molt arbusts: la farigola, el romaní i l'espígol.

Gessamí del jardí Mercè Rodoreda (Barcelona)
Foto: M. Piqueras (setembre 2008)


Flor del gessamí
Foto: M. Piqueras (setembre 2008)

2 comentaris:

Montse ha dit...

Meravellosa la informació sobre les buguenvíl·lies, Mercè. Pensa que aprenc moltíssim llegint-te. Mira que il·lusa que sóc que, fa uns dies, en veure el cartell d’aquestes jornades al voltant d’Andalusia, vaig pensar que que bonic que era. No tenia ni idea que les buguenvíl•lies venien, en realitat, del Brasil i pel que fa a que no fan olor, mai no m’havia parat a pensar-ho.

Gràcies per fer-me de mestra. T’ho diu una profe :)

Lectora corrent ha dit...

Monte, el cartell a mi també em va agradar, però em va cridar l'atenció que haguessin triat precisament una planta que no és autòctona i que jo no recordo que faci olor. Suposo que per, a la fotografia, era millor una planta amb els colors de la buguenvíl·lia que no pas les flors blanques del gessamí. M'alegra saber que els meus escrits al bloc serveixen per a alguna cosa més que perquè em distregui escrivint-los. Gràcies pels comentaris.