El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 4 de setembre de 2008

El nen del Cacaolat

Fa poc vaig veure un anunci de Cacaolat per la TV en què els personatges prenien una ampolla gegant d'aquesta beguda i l'agafaven amb un braç. És la imatge que per a mi identifica el Cacaolat de la meva infantesa: un nen corrent que en una mà duu la cartera de l'escola i amb l'altra subjecta una ampolla més gran que ell que duu arrepenjada sobre l'espatlla:


No sóc excessivament amant de la xocolata amb llet (m'agrada molt, en canvi, la xocolata negra), però el Cacaolat continua essent la beguda envasada a base de llet que més m'agrada. El problema és que, a molts bars de Catalunya, la paraula 'cacaolat ' és sinònim d'allò que en altres llocs de la península Ibèrica solen anomenar batido de chocolate (aquí, un 'batut' és el que et fan al moment amb una batedora). Moltes vegades he tornat la beguda que m'han volgut servir com a sucedani de Cacaolat.

Fa alguns anys vaig assabentar-me que una de les xocolateries tradicionals de Barcelona era el bressol de Cacaolat. Em refereixo a la granja Viader, del carrer Xuclà, on una placa ho recorda:

Si voleu saber la història del Cacaolat, la podeu veure, acompanyada d'il·lustracions, en el web de Jordi Viader.
Foto: M. Piqueras, 2005

3 comentaris:

Montse ha dit...

La granja Viader és un imant que tot sovint m'atrau: un racó de Barcelona com pocs. Regalo tots i cadascun dels bars de disseny i em quedo amb la granja Viader.

I, i tant, que bo que està el Cacaolat!!! Això sí, Mercè, mai no m'he trobat enlloc a Catalunya que no me l'hagin sabut servir. Encara...

A les illes, en comptes del Cacaolat tenen el Lacao, que he de confessar que encara m'agrada més perquè és menys dolç. Així mateix, una vegada a un súper "pijo" de Madrid vaig comprar una xocolata en pols de marca local, ara no recordo el nom, que em va encantar: la vaig trobar mil vegades millor que el mític Cola-cao.

Pero, res, que visca el Cacaolat i la grangeta Viader.

Lectora corrent ha dit...

Potser amb el temps altres marques que imitaven el Cacaolat ja hagin desaparegut, perquè fa molt de temps que no recordo que m'hagin volgut donar garça (una altra marca) per perdiu (Cacaolat).

Però abans hi havia altres marques --que devien ser més barates-- que en molts bars les servien quan demanaves Cacaolat, com si 'cacaolat' volgués dir llet-amb-cacau-no-importa-la-marca.

Aquesta cacaolatfília meva l'ha heretat una de les meves filles, que quan va marxar a viure a Pamplona deia que allò que més enyorava de Barcelona era el Cacaolat.

Carlos Díaz ha dit...

m'agrada molt el cacaolat!