El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 13 de setembre de 2008

Els colors de l'11 de setembre

L'11 de setembre, l'ambient a la Ronda de Sant Pere era de molts colors, amb predomini del groc i vermell. La gent que hi havia era també molt diversa. Hi ha qui va a dipositar flors al monument a Rafael Casanova amb sentiment patriòtic, qui hi va perquè se sent obligat o obligada i qui va a mirar els qui van a fer l'ofrena per aplaudir-los o per a escridassar-los. I qui aprofita l'assistència d'autoritats i representants polítics per fer patent la seva protesta, que pot anar des de reivindicacions laborals (amb consignes en castellà) a la sol·licitud de més protecció per als pares (pares homes) separats o de l'abolició de les curses de braus. La lectora corrent s'hi va apropar i en va copsar alguns detalls.

Els antitaurins:


Joan Herrera s'apropa a saludar-los, mentre un grup de nois (que no es veu a la foto) l'escridassava ("botifler" és la paraula més fina que li van dedicar):


A tres quarts de deu ja hi havia totes aquestes flors:


El Barça no vol ser menys i també fa l'ofrena a Casanova enmig d'aplaudiments i també d'una gran xiulada:


Els castellers tindran feina avui. De moment, però, descansen:


Els cors de Clavé són a la cua per fer la seva ofrena:


Potser aquest ram sigui més modest, però és més natural: flors i herbes silvestres:


No sé si deiva ser la persona més jove que va desfilar per davant de Rafael Casanova, però segur que era el seu primer 11 de setembre:

Fotos: M. Piqueras