El nen del Cacaolat

Fa poc vaig veure un anunci de Cacaolat per la TV en què els personatges prenien una ampolla gegant d'aquesta beguda i l'agafaven amb un braç. És la imatge que per a mi identifica el Cacaolat de la meva infantesa: un nen corrent que en una mà duu la cartera de l'escola i amb l'altra subjecta una ampolla més gran que ell que duu arrepenjada sobre l'espatlla:


No sóc excessivament amant de la xocolata amb llet (m'agrada molt, en canvi, la xocolata negra), però el Cacaolat continua essent la beguda envasada a base de llet que més m'agrada. El problema és que, a molts bars de Catalunya, la paraula 'cacaolat ' és sinònim d'allò que en altres llocs de la península Ibèrica solen anomenar batido de chocolate (aquí, un 'batut' és el que et fan al moment amb una batedora). Moltes vegades he tornat la beguda que m'han volgut servir com a sucedani de Cacaolat.

Fa alguns anys vaig assabentar-me que una de les xocolateries tradicionals de Barcelona era el bressol de Cacaolat. Em refereixo a la granja Viader, del carrer Xuclà, on una placa ho recorda:

Si voleu saber la història del Cacaolat, la podeu veure, acompanyada d'il·lustracions, en el web de Jordi Viader.
Foto: M. Piqueras, 2005