Aquesta altra fotografia l'he treta d'un antic àlbum familiar. La va fer el meu pare el 1949 durant la Fira de mostres, que se celebrava cada any de l'1 al 10 de juny (o al 15?, no n'estic segura):
Encara que no ho sembli, la foto està presa a la plaça de l'Univers, la mateixa que he mostrat abans. Em fa l'efecte que va ser el primer any que vaig anar a la Fira de mostres. M'havien explicat que es passava per una mena de camins pels quals queia l'aigua pels dos costats. Era impressionant, perquè era com m'havien dit i tenies l'aigua a costat i costat. I t'esquitxava. Però la Fira era al juny i l'aigua ajudava a refrescar l'ambient. (I la meva mare, què valenta! La criatura que duu a braços havia nascut un parell de setmanes abans.)
Quina llàstima que treiessin aquelles fonts! I quantes altres coses han canviat a la ciutat des des d'aleshores!
6 comentaris:
Jo hi visc al costat, Mercè. I és una plaça freda i horrible, "à la Ceaucescu".
A més, entre les xipresos de l'avinguda Maria Cristina i els edificis de la Fira a la vora d'aquesta plaça, de nit a l'estiu, hi dorm la gent.
M'hauria encantat viure els dies de l'esplendor de Montjuïc, quan s'hi passejaven els barcelonins.
Salutacions des de la muntanya màgica.
Ai, Mercè i Montse! I què me'n dieu del Poblenou o de la Barceloneta?
Ja no són "els meus".
Però...
Voleu dir que els/les nostres fills/es (o néts i nétes) no acabaran dient de nosaltres el mateix que ara jo dic a les meves i als meus alumnnes quan parlo del Costumisme al s. XIX?
Fins aviat
Montse diu: "M'hauria encantat viure els dies de l'esplendor de Montjuïc, quan s'hi passejaven els barcelonins."
Vols dir que ara la gent de Barcelona ja no passeja per Montjuïc? De tant en tant, jo encara ho faig. De tota manera, potser és cert que ara hi ha zones d'aquell parc per on no es veu gent que hi passegi. Per exemple, qui baixa ara de la font del gat tot passejant? Segons la cançó, sembla que devia ser un indret on la gent --potser només les parelles?-- anava a passejar.
tupperware, conec poc el Poble Nou. Però vaig viure els primers anys de la meva vida a la Barceloneta i després hi anava a veure els avis (el meu avi havia estat pescador). Els meus records d'infantesa em mostren un barri que en alguns aspectes és molt diferent de l'actual, però cada vegada que passo per la Barceloneta, especialment on hi havia la casa que el meu avi va fer construir, es com si fes un viatge enrere en el temps.
La font del Gat, a pocs metres d'on visc, tinc entès que és un dels indrets on anava la menestralia a passar el diumenge. Els senyors, amb les tartanes, se n'anaven a les torres que quedaven més enfora.
I, Mercè, de veritat: visc a Montjuïc i per aquí, de barcelonins, se'n veuen ben pocs. Tinc la sensació que la gent, quan té una mica de temps lliure, o bé es queda al centre a fer compres, etc. o se'n va directament fora de la ciutat (a la platja, al camp o a la muntanya).
Jo, a Montjuïc, hi veig turistes (mooooooooooooolts turistes) i moltes famílies llatinoamericanes que, com que tenen pocs recursos i no disposen de cotxe, sí que es passegen per llocs com ara els jardins Verdaguer, etc.
Petons des de Montjuïc! :)
MOntjuïc sempre havia estat la muntanya dels pobres, fins i tot hi ha una mena de dibuix antic amb les diferents classes socials passant el diumenge a llocs diversos i els estaments més baixos els col·loca a Montjuïc.
No crec que hagi tingu mai un gran esplendor, llevat dels dies de l'Exposició, la veritat.
Per cert, l'Ajuntament acaba de treure'n l'entrellat, i cada vegada ens hi foten més ciment.
Vegeu:
http://balcopoblesec.blogspot.com/2008/08/quo-vadis-montjuc.html
Publica un comentari a l'entrada