El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 8 de desembre de 2009

Formigó fet amb pneumàtics


Deixo de banda els comentaris escatològics dels darrers dies, però continuo amb el reciclatge. Avui és el torn dels pneumàtics, un producte que fins fa poc temps a penes es reciclava i s'anava acumulant sense control o, com a molt, en deixalleries o dipòsits controlats. (Es diu que el tan molest mosquit tigre, que no para d'estendre's, va arribar a Catalunya a l'interior de pneumàtics procedents d'Itàlia que devien contenir aigua amb larves d'aquest insecte.) El 2005, a la Unió Europea es van generar uns tres milions de tones de pneumàtics fora d'ús, als quals calia buscar una sortida perquè, segons la Directiva Europea relativa a l'abocament de residus, els abocadors no podien admetre més pneumàtics fora d'ús, ni tan sols trossejats, a partir del 16 de juliol de 2006, amb excepció dels pneumàtics de bicicleta i els que tinguin diàmetre superior a 140 centímetres.

Una manera de reciclar els pneumàtics és recautxutant-los; se'n refa la coberta gastada afegint-hi una nova banda de cautxú, per tornar-los a usar. Jo els havia fet recautxutar alguna vegada, però em van dir que no era convenient perquè els pneumàtics recautxutats tenien més possibilitats de rebentar. No sé si és cert, però, per si de cas, fa bastants anys que vaig deixar de fer-ho.

Avui dia, a partir dels pneumàtics vells es poden fer moltes coses, com ara testos i jardineres per a plantes, asfalt per a carreteres, bosses, motxilles i billeters, catifes, sandàlies, una butaca, quaderns, separadors del carril bici, gespa artificial, o la sola de les avarques menorquines. Però no és suficient, atès el gran volum de pneumàtics que es genera cada any. Una de les sortides que se li vol donar és la producció de formigó que incorpori, al cement de Portland, cautxú procedent dels pneumàtics vells. Un grup de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya investiga per tal d'esbrinar la influència del cautxú en les propietats del formigó i quina proporció de partícules de cautxú --i de quina mida-- és més adient per a obtenir un bon formigó.

La recerca ha de continuar, però el resultats obtinguts fins ara aconsellen l'aplicació d'aquest tipus de formigó per a la producció d'elements prefabricats que no hagin de suportar càrregues excessives, com ara les barreres de formigó de les mitjanceres de les autovies i autopistes, llambordes de formigó per a pavimentar carrer, places, aparcaments, etc., vorades per delimitar les voreres, o barreres de formigó contra el soroll.

Fa poc vaig veure a Girona una àrea de jocs infantils --era prop del mercat-- amb un paviment que tenia aspecte de ser fet de material reciclat. Qui sap si no devia estar fet a partir de pneumàtics vells.
Foto: Wikimedia Commons

7 comentaris:

merike ha dit...

Formigó. El meu espòs treballa aqui:-) Interessant!

La lectora corrent ha dit...

Merike, quina enveja! Gairebé el 100 per cent dels pneumàtics reciclats, a Finlàndia!

uncnoun ha dit...

Jo també n'he vist de paviments reciclats.

He trobat això:
http://www.degom.com/catala/Loseta_cautxu_reciclat.htm

Núr ha dit...

N'havia sentit a parlar, del problema que representen els pneumàtics... Sé que se'n fan moltes coses xules (als mercats d'artesania sovint hi ha alguna parada amb objectes fets de pneumàtic vell reciclat). Jo he vist algun parc on han posat pneumàtics com a barrera de separació/seguretat per a les criatures més petites. També crec que se'n podrien fer atraccions, com ara castells o alguna cosa així, no? No deixarien de ser pneumàtics vells, tot i que no rebrien cap procés de tractament ni res de tot això...

La veritat és que això de crear productes que després no sabem com ens traurem de sobre em sembla una irresponsabilitat enorme!

Montse Vallmitjana ha dit...

Jo a Mèxic em vaig comprar unes sandàlies de goma i em van dir, com si fossin molt bones: « son de pura llanta ». Llanta és neumàtic !!!

La lectora corrent ha dit...

Uncnoun, el paviment que vaig veure a Girona tenia un aspecte com els que es veuen en el web que indiques.

La lectora corrent ha dit...

Núr, durant molt de temps els humans hem actuat com si els recursos de la natura fossin inesgotables, segurament perquè no teníem la percepció del contrari.

Montse, si aquí ens diguessin que unes sandàlies són "de pura llanta", pensaríem que són metàl·liques, perquè en el castellà d'Espanya, la 'llanta' és la peça metàl·lica sobre la qual es munta el pneumàtic, i què no sé com deuen anomenar allà.