El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 9 de gener de 2010

Egosurfing

La concessió del premi Josep Pla 2009 a una novel·la en què la protagonista es dedica a buscar-se entre les pàgines d'Internet m'ha fet retrocedir en el temps fins al 1996. Feia molt poc que el Grup Godó havia tret al mercat la revista Web, dedicada exclusivament a Internet (vegeu l'anunci de la nova publicació en l'hemeroteca de La Vanguardia, l'1 de desembre de 1995).

La redactora en cap d'aquella publicació tan innovadora, dedicada exclusivament a un nou mitjà de comunicació del qual molta gent ho desconeixia tot, era Carme Peiró. Un dia que vaig anar a visitar-la en el seu despatx del carrer Tallers, em va preguntar si havia provat de buscar-me a Internet. Em vaig quedar parada. Buscar-me a Internet? Quines coses de dir-me aquesta Carme, vaig pensar. I em va insistir que ho provés, que gairebé tothom sortia en un lloc o altre d'Internet. Malgrat la meva incredulitat, em va picar la curiositat i la següent vegada que em vaig connectar a la xarxa --amb aquell mòdem que ara sento no haver conservat perquè aviat serà peça d'antiquari-- vaig entrar a Altavista --el millor cercador que hi havia-- i hi vaig escriure el meu nom. No m'ho podia creure! Allà era jo, en diverses pàgines relacionades amb un congrés d'edició científica en l'organització del qual havia participat uns mesos abans.

Potser a la gent jove i a qui hagi entrat recentment al món d'Internet --on hi és TOT-- li sembli una ximpleria que m'estranyés trobar-me a la xarxa. Però cal tenir en compte el context de l'època. El 1996, llevat de la gent del món acadèmic, era molt poca la que tenia connexió a Internet. Crec que el primer proveïdor privat del nostre país, que va ser Servicom, tot just començava a oferir el servei de connexió a una Internet encara a les beceroles, sense gairebé la presència d'altres mitjans de comunicació, excepte El Temps, que aleshores dirigia Vicent Partal, un altre pioner d'Internet.

Avui he tornat a provar de buscar-me a Internet per Altavista --quan de temps que no hi entrava!-- i m'he quedat bocabadada de veure per quants llocs pot sortir el nom d'una persona.

10 comentaris:

Olga ha dit...

Hauré de llegir aquest llibre...
Llegint-te he fet un repàs dels 12 anys que fa que em moc per la xarxa al meu bloc...
12 anys... Quantes coses passen i canvien en 12 anys!

Júlia ha dit...

Imagino que la cosa ja no impressiona, però encara et diuen 'estàs a internet!'. De vegades hi sóc pel fet que algun parent o amic ha escrit una ressenya, unes notes, i les ha sabut penjar, però, tant és, és com quan 'surts al diari' o 'a la tele', que ja és el súmmum de la consagració, sempre efímera.

Júlia ha dit...

Ara bé, si a qualsevol cosa no li posen un nom anglès també és com si no existís...

La lectora corrent ha dit...

Olga, hi tant que han canviat les coses. Per una banda, la tecnologia. El meu primer mòdem era de 250 baudis per segon!!! Després en vaig tenir un de 1200, després va venir el de 56.000, que en realitat funcionava com de 37.000 perquè era el màxim que donava de si la línia. I connectar-se cada vegada i anar controlant la durada de les connexions per evitar que la factura de Telefònica es disparés... L'ADSL i el final del monopoli telefònic va ser el súmmum.

I després, el canvis en la vida. En el meu cas --i em fa l'efecte que en el teu també-- alguns han estat lligats al desenvolupament d'Internet, principalment canvis en la manera de treballar.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, una vegada un parent meu em va dir també com sorprès que jo era a molts llocs d'Internet i vaig dir-li que segurament ell també. No s'ho creia i vaig posar el seu nom i cognoms en el cercador i vaig trobar-lo en un col·legi professional. De vegades també es troba una persona a Internet si deu una multa a l'administració o per coses que mai no imaginaríem que es trobin a Internet.

Un dia una veïna em va explicar que, en curset d'Internet que feia, el professor va dir-los que escrivissin a Google el nom d'alguna persona que fos una mica coneguda --per exemple en un àmbit determinat-- però no massa, no allò que entenem per famós o famosa. I a la dona no se li va acudir res més que escriure el meu nom. I estava sorpresa de les vegades que m'havia trobat per la xarxa.

Júlia ha dit...

He de dir que he practicat el surfing amb ego i sense, cercant gent que feia temps que no veia, per exemple, el més inquietant és com n'estem, de 'fitxats'...

Met ha dit...

Altavista... quan de temps sense sentir aquest nom! El que em sorprèn és que encara existeixi... el senyor google és tan golafre que sembla eclipsar-ho tot.

Per cert, la novel·la premiada, Egosurfing, pinta bé. L'hauré de posar al llistat de pendents.

La lectora corrent ha dit...

Met, Altavista va ser una innovació per la seva rapidesa i la manera com afinava la cerca. I fins que no va aparèixer Google em sembla que va ser el millor cercador. Encara hi recorro de vegades i, per a segons quins tipus de cerca, trobo que dóna millors resultats que google.

MindTwist ha dit...

Servicom potser va ser dels primers ISPs privats amb capital nacional que hi va haver a Espanya, pero no va ser ni de prop el primer.

Jo recordo haver fet servir ja per exemple Compuserve alla sobre el 1993, abans de que comences el boom de l'acces a internet (Servicom, Intercom, Abaforum, CTV, Arrakis, Jet, i moltiiiiissims mes...)

La lectora corrent ha dit...

MindTiwist, jo és el primer, amb capital estatal, que vaig saber que existia. Compuserve era americà.

A www.almiron.org/otros45.html llegeixo:
2. En España: Servicom
Mockapetri creaba el DNS en 1983, Berners-Lee la Web en 1991 y en 1994 un emprendedor catalán, Eudald Doménech, inauguraba el primer ISP (proveedor de servicios de Internet) en España. Para ser justos no era el primero en toda regla, pero si el primero comercial y español. Hasta ese momento, los usuarios que querían conectarse a Internet sólo podían hacerlo a través de una institución pública (centro de investigación o universidad) o de Compuserve (un proveedor de servicios electrónicos estadounidense). La primera opción estaba limitada a la comunidad científica y académica y la segunda era cara y complicada. Servicom inauguró la conexión comercial a Internet en España (y, por cierto, también la burbuja tecnológica).
----------------------------

No sé si és original de la persona que ho signa, perquè aquest paràgraf es troba per molts llocs d'Internet. Podria ser un error que s'ha anat difonent, però en una teis doctoral (http://tinyurl.com/yj5yso3) també trobo que la primera empresa va ser Servicom, seguida de Cinet, ASERTEL, Abaforum i Intercom i d'altres que a finals de 1995 ja eren una dotzena.