El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 12 d’agost de 2010

Qui contribueix més al benestar social als EUA?

Que la societat nord-americana consideri que els mestres, els científics i els metges són professionals que contribueixen molt al benestar social, no m'ha estranyat. Els mestres s'ocupen de l'educació de la mainada i el jovent. Els científics, amb la seva recerca, fan progressar la societat. I els metges ajuden a mantenir la població sana o a guarir-ne les malalties. Aquestes tres professions ocupen, respectivament els llocs número dos, tres i quatre en la percepció que la població dels EUA té de les professions que més contribueixen al benestar social del país, segons una enquesta del 2009 duta a terme per The Pew Research Center for the people & the Press.

Sabeu, però, qui ocupa el primer lloc en aquest ranking? Els militars!!!! Un 84 % de les persones enquestades pensava que una de les professions que contribueixen molt al benestar del país és la dels militars. A continuació, els esmentats mestres (77%), científics (70%,) i metges (69%). Segueixen en el ranking, enginyers (64%,), clergues (40%), periodistes (38%, artistes (31%), advocats (23) i executius del món dels negocis (21%).

Com que no sé quines altres professions incloïa la llista, no em puc fer la idea de quines que potser jo hauria votat han quedat fora. Jo hauria triat, per exemple, les dones -- i algun que altre home, però majoritàriament són dones-- que s'ocupen de les tasques de la llar de moltes famílies i contribueixen al benestar de les famílies per a les quals treballen. Les persones que s'ocupen dels malalts i de la gent gran amb discapacitats i que fan que moltes famílies se sentin alleujades de la càrrega que representa una persona malalta crònica o amb un discapacitat profunda, o un avi o àvia amb alzheimer. Les infermeres que faciliten el treball dels metges, que tan ben considerats estan en l'enquesta. Les persones que de manera voluntària ajuden molts col·lectius amb problemes d'exclusió social. I algunes altres. Però, els militars? Ni se m'hauria acudit. (Tampoc els clergues o els executius.)

Com que les dades de l'enquesta són en anglès, he pensat que potser military es referia també a la policia --que no surt a l'enquesta, si més no en els primers llocs. Però la consulta a diversos diccionaris no m'indica que sigui així.

Després de llegir aquestes dades em pregunto quin deu ser el concepte que el poble nord-americà té de "benestar social".

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Completament d'acord amb tu. Jo tampoc hauria triat els militars com a cap de llista, no sé en quin número els haguera posat. Per descomptat, abans hi hauria uns altres, per a mi, més necessaris, com els que esmentes.

I quina llista eixiria si feren l'enquesta a Europa?...

Coralet

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No és gens fàcil saber del tarannà d'un país, menys d'un país tant gran com aquell. A vegades hom suposa saber-ne alguna cosa pel fet d'haver-hi estat quinze dies o, fins i tot, d'haver-hi fet una estada més llarga.

La lectora corrent ha dit...

Coralet, Xuriquero, la generalització sol dur a visions enganyoses de la realitat. I les estadístiques i les enquestes encara més. Les estadístiques, perquè passa allò de l'exemple típic que si una persona guanya un milió d'euros i l'altra guanya zero euros, representa que cadascuna en guanya mig milió. Les enquestes, perquè normalment cal triar entre diverses propostes i potser la que triaria la persona enquestada no és cap d'aquestes.

Dir que els americans són xxxx o dir que els europeus són yyyy --o fins i tot els francesos, els italians, els alemanys...-- no té sentit. Són estats / països / nacions/ subcontinents... (digueu-ne com en volgueu o com millor escaigui enc ada cas) amb una gran diversitat i no s'hauria de generalitzar. Però tendim a fer-ho.