El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 21 d’agost de 2010

La T1 em mareja

Cada vegada que he d'anar a la nova terminal de l'aeroport de Barcelona (la T1), en travessar els vestíbuls on hi ha les botigues i bars, i especialment si no hi ha molta gent, sempre em recordo d'aquell fragmentg dels Evangelis en què Jesús i alguns apòstols caminaven sobre les aigües.


Em mareja mirar aquell terra que sembla un mar on s'emmiralla l'aeroport. El noto com si es mogués a mesura que hi avanço pel damunt. Em pensava que això només em passava a mi, però algunes persones m'han dit que tenen la mateixa sensació.

8 comentaris:

Pakiba ha dit...

tens tota la raó.

Salvador ha dit...

Nosaltres hi hem d'anar aviat, ja m'hi fixaré...

Claudi Mans ha dit...

Quan van inaugurar la T1, a la Vanguardia van publicar pocs dies després un reportatge on, entre altres coses, s'hi explicava a quina distància t'has de posar d'una senyora que vagi amb faldilles per tal de veure-li les calces enmirallades al terra... La distància òptima, fàcil de calcular, per altra part, és de 70 cm, diuen.
A l'hemeroteca de La Vanguardia es pot trobar: la data és el 26/10/2009 a la pàgina 7 del suplement Vivir. L'article es diu "Voyeurs en la nueva T1", d'Enric Sierra...
Ah, no només parla d'aquest tema sinó també de la sensació de mareig que provoca caminar pel mirall.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies, Claudi, per la informació. Podria servir per plantejar un problema a classe de matemàtiques. Però tinc un dubte: no depèn de l'alçada de qui miri?

Salvador, digues a la teva dona que aquell dia vagi amb pantalons!

Claudi Mans ha dit...

Naturalment que depèn de l'alçada de qui mira, de qui és mirat/da i del vol i llargària de les faldilles. Els dos casos ímits serien: per a una faldilla de llargària 0 cm, des de qualsevol punt es guipa. Per a faldilles de llargària fins el terra, des de cap punt es veu res. El valor de 70 cm deu ser un valor mitjà d'alçàries de mirador/a, de mirat/da i de llargària de faldilles.
Haurem de fer experiments. Algú s'hi presta?

La lectora corrent ha dit...

Fa pocs dies vaig passar davant d'una casa que té els balcons de vidre. En el balcó de la primera planta hi havia una noia amb faldilles i des del carrer no sé si li arribaven a veure les calces perquè em va semblar de mala educació aturar-me a comprovar fins on arribava la meva vista o on calia posar-se per tenir una visió més "panoràmica". Però sense fer cap "esforç", una bona part del cuixam quedava a la vista.

parking t1 barcelona ha dit...

Interesante! Saludos

Pere Castaño ha dit...

Dec ser una mica titafreda, per que no m’havia passat pel cap aquest entreteniment aeroportuari d’entrellucar l’entrecuix de les dames, però, ja se sap que al món n’hi ha d’haver per a tots els gustos; i potser el que dignifica aquesta afició és la matemàtica emprada per atènyer la fita proposada, i les nocions de geometria aplicada, cosa que fa dels practicants uns agrimensors en potència, delineants projectistes, etc. Ja va bé, sempre que no es deixin seduir per la crida de professionals qualificats que emet l’Alemanya d’avui, i ens quedem orfes d’especialistes.
Però, jo també hi tinc alguna cosa a dir de la brillant terminal, i és que m’ha facilitat l’obtenció de fotografies senzillament espectaculars, i precisament aprofitant els efectes òptics que ofereix. Com que tinc el vici de publicar part de les que vaig fent a Flickr, fins m’he he trobat que, algunes d’aquestes m’han estat demanades per formar part de col•leccions que apleguen imatges distingides per altres internautes. De manera que no puc dir altra cosa que la Terminal 1, m’agrada, i m’entreté d’allò més... prescindint de la roba íntima.