El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 4 d’agost de 2010

Vermell per atreure les dones

Homes, voleu atreure les dones? Doncs vestiu-vos de vermell o citeu-les en algun lloc on la paret darrere vostre sigui vermella.

Fa temps que es fan estudis per saber quines característiques masculines atreuen més les dones. Pel que fa a les característiques físiques, segons els estudis fets, les dones troben més atractius els homes amb trets que mostren qualitats masculines, com ara barbeta i pòmuls prominents, el cos simètric i musculós (però no la musculatura dels culturistes), les espatlles una mica més amples que els malucs, una mica més alts que la mitjana i amb una veu lleugerament greu. Els estudis centrats en característiques no físiques indiquen que les dones prefereixen els homes bondadosos, agradables, intel·ligents, d'estatus elevat, emocionalment estables, i amb sentit de l'humor.

El vermell és un color que s'ha associat a l'erotisme, però per part de la dona, per atreure els homes. Moltes dones es pinten el llavis i les ungles de color vermell; la roba interior vermella es considera sexy; en molts llocs, els "red-light districts" són els barris de prostitució i de fet la il·luminació vermellosa en un bar convida a l'erotisme; en el teatre i el cinema, de vegades el vestuari vermell d'una actriu té connotacions eròtiques.

Entre els animals no humans se sap que el color vermell en els mascles és un factor d'atracció de les femelles, que prefereixen els mascles amb aquesta coloració com més intensa millor. Això es dóna, per exemple, en crustacis, en peixos, en ocells i en primats no humans. Un equip internacional d'investigadors va voler provar la hipòtesi que, en l'espècie humana, el vermell feia els homes més atractius als ulls de les dones i que aquest color els despertava més desig sexual. A més, volien comprovar si això passava perquè el vermell transmetia la idea d'un estatus social elevat.

Al llarg de la història, i en totes les cultures, el vermell va lligat a força, poder i dominància. Reis, cardenals, jutges i les classes privilegiades vesteixen de vermell. Els autors del treball es preguntaven si aquesta relació entre el vermell i un estatus social elevat era un fet cultural o si tenia una arrel biològica, tenint en compte que no és exclusiu dels humans i que en altres espècies està lligat a les hormones masculines. De fet, el vermell que lluen molts animals no depèn únicament de la pigmentació, sinó que també hi intervenen processos vasculars, que fan augmentar el flux sanguini en algunes zones del cos de l'animal. El vermell està lligat també a una millor salut i més força i vigor; és a dir serien mascles més dotats per sobreviure, al quals les femelles triarien per a aparellar-s'hi per tenir una millor descendència.

A les dones que van participar en el conjunt d'experiments per provar la hipòtesi, se'ls va dir que es tractava d'unes proves per estudiar la impressió que una persona pot causar en una altra. No se'ls va dir cap mentida, però tampoc se'ls va explicar què volien esbrinar, per tal de no influenciar la resposta. I els resultats de les proves van indicar que hi ha un paral·lelisme entre el comportament de les femelles no humanes i les de la nostra espècie.

De tota manera el que l'article no diu, ni en el resum ni en les conclusions, és que les dones que van participar en l'estudi eren noies al voltant dels vint anys. Em pregunto si una noia --o no tan noia-- que estigués prenent anticonceptius respondria de la mateixa manera a l'experiment. Potser sí perquè, de fet, sembla ser que no es busca el vermell en el mascle únicament perquè pot ser millor pare, sinó també perquè gaudeix d'un estatus més elevat.

Ara entenc perquè la selecció espanyola de futbol és "la roja"!
(Foto Wikimedia Commons)

Referència
Elliot AJ, Kayser DN, Greitemeyer T, Lichtenfeld S, Gramzow RH, Maier MA (2010) Red, rank, and romance in women viewing men. Journal of Experimental Psychology:General 139:399-417

3 comentaris:

SM ha dit...

Quan vaig veure l'article vaig anar a l'armari i em vaig adonar que no tinc cap peça de vestir vermella (suposo que com la majoria d'homes... no és un color massa discret). Quin fracàs!

Albert B. i R. ha dit...

El que tinc més semblant al color mervell és una samarreta de màniga curta de color taronja. Diria que aquest color no em queda gens bé!

La lectora corrent ha dit...

Salvador, que a tu no et cal el vermell, home!

Albert, quan la vulguis impressionar, porta-la a algun bar o restaurant on hi hagi una paret vermella que quedi al teu darrere. Segons l'experiment, això també funciona.