El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 20 d’agost de 2010

(Des)ortografia (I)

Coses vistes pel carrer, a Sants i Les Corts. De vegades m'entren ganes de dur un esprai vermell per fer això:






En el cartell del "camvi de domicili" he ocultat el telèfon, no fos cas que a algú se li acudís trucar a la persona que traspassa el negoci. En el cas del "Net i pulit", no val la pena. És el nom d'una empresa amb diferents sucursals (o potser són franquícies, no ho sé) i és molt fàcil trobar-ne el telèfon.

Fotos; M. Piqueras

3 comentaris:

Natxo ha dit...

Fa molt de mal veure aquestes coses.

De fet provoquen que no desitgis tenir tractes amb aquestes entitats.

La lectora corrent ha dit...

Mentre feia la foto de "la boutique del calçat" va passar una dona que conec i em va dir que els propietaris eren una família aragonesa que no sabien massa català. Penso que encara és més motiu perquè demanin assessorament per escriure-ho bé. El rètol de la porta es fa per a molt de temps. No és un cartell escrit a mà que es pot corregir fàcilment en qualsevol moment.

Natxo ha dit...

El desconeixement correcte de la llengua, sigui el motiu que sigui, no és excusa per no retolar correctament. Com bé dius, ans al contrari, a més desconeixement més assessorament cal.

¿Com es pot pretendre que amb una carta de presentació defectuosa es valori el producte com adequat?

I que consti que no sóc pas cap filòleg i que com qualsevulla persona continuo aprenent cada dia.