El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 2 d’agost de 2010

Montjuïc i el risc d'incendi

Darrerament s'està parlant de les mesures que caldria prendre per prevenir els incendis forestals. Algú deia que moltes urbanitzacions no respecten les normes i que sovint s'hi poden veure arbres que estan molt junts i que, en cas d'incendi, n'afavoririen la dispersió.

Això no passa únicament en les urbanitzacions. Dissabte vaig pujar a la part de Montjuïc que hi ha darrere del Jardí Botànic i més amunt. En una pineda, hi ha una zona de pícnic, amb una font i algunes taules de fusta. Hi ha molts pins que toquen els veïns i alguns tenen moltes pinyes i branques seques. N'hi ha que fins i tot sembla que estiguin malalts perquè són més les branques seques que tenen que la part viva. Sembla com si haguessin estat afectats per la pluja àcida o que en alguna ocasió haguessin cremat parcialment. L'olor de pinyes i branques resseques és penetrant, impregna les narius. No sé si a les fotografies s'observarà prou bé l'estat d'alguns pins (podeu clicar-hi al damunt per veure-les ampliades).



És fàcil arribar a la pineda amb autobús o amb cotxe; hi ha una parada d'autobús aprop i just abans de la pineda hi ha una zona de pàrquing. Hi ha gent que, com jo vaig fer dissabte, només hi va a passejar i veure el port i el delta del Llobregat des d'aquella zona de la muntanya, però d'altres hi van a dinar. A les dotze del migdia ja hi havia algunes taules ocupades i plenes de cistelles amb el dinar. I un noi i una noia estaven preparant unes taules i para-sols, com d'una terrassa de bar. M'imagino que a ningú no se li acudirà de fer una costellada en aquesta pineda, però les persones fumadores s'adonaran que amb una simple espurna que caigui d'una cigarreta damunt la pinassa resseca n'hi hauria prou perquè allò comencés a cremar?

3 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

El primer incendi greu d'aquest estiu va ser resultant d'una cigarreta mal apagada. A aquest estat dels arbres que comentes hi sumem la imprudència d'alguns, i ja tenim un incendi que pot acabar amb unes quantes hectàrees.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pel que expliques, Lectora, vas anar a passeig pel mirador de Migdia.
Certament els pins d'aquell cantó -no en podem dir bosc, que ho fou- no estan bé, i a més d'altres causes que hi puguin concórrer, la causa principal rau al peu de la teva segona fotografia: l'absència total de sotabosc. Segur que te'n vas adonar. Suposo que tallat per a evitar incendis, precisament.
Les persones curoses -siguin o no fumadores- procuren adonar-se'n de les coses, de les possibles conseqüències d'un mala combustió del motor del cotxe o la moto -una simple espurna és perillosa- en arrencar de l'aparcament que esmentes o d'una màquina de tallar herba dels propis jardiners.
Més d'una vegada he recollit un cul d'ampolla trencada i portat a una paperera per a evitar que faci prisma a la llum del sol i encengui l'herba seca.
Saps? en aquell cantó també hi ha racons on alguns indigents hi han fet el seu refugi, fora de la vista de la gent, i no sé si hi cuinen perquè no m'hi acosto prou.
Perdona que m'hagi estès, però és que m'estimo el poc que queda de la muntanya de Montjuïc.

La lectora corrent ha dit...

Efectivament, Albert, la imprudència i la manca de civisme solen ser les causes de la majoria --per no dir de tots-- els incendis forestals.

Xuriquero, sí que era el mirador del Migdia on vaig anar a passejar amb una amiga. I efectivament, no hi ha res de sotabosc, només pinassa seca, amb aquella olor que et fa pensar en la manera tan ràpida com cremaria si s'encengués. I gràcies per la informació. No sabia que per allà s'hi haguessin establert indigents.