El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 8 d’agost de 2010

Hotels amb història (2): "Il chiostro di Bevagna"

Com que és època de vacances, continuem amb els hotels, però ara no pas per fer endevinar res, que ahir ho vaig posar massa fàcil. És més aviat una recomanació per si algú ha de viatjar a Itàlia

L'hotel d'avui està situat en un antic convent dels dominics en el poble de Bevagna, a la regió italiana de l'Úmbria. Les habitacions són austeres, com correspon a un convent, però no hi manca res del que és necessari. Des de la finestra de la meva habitació veia una part del poble, un parell de campanars (un d'ells era del mateix convent on es troba l'hotel), camps cultivats i al fons la línia ondulada dels turons que envolten Bevagna.

La vista des de l'habitació de l'hotel Il Chiostro

I allò més interessant és fora de l'habitació: el claustre, de dues plantes. La planta superior del convent és la que ocupa l'hotel i en el claustre hi ha el bufet de l'esmorzar. A l'estiu, el claustre fa també de sala d'estar. Les taules on es pren l'esmorzar són un lloc molt tranquil per seure-hi a escriure, llegir o meditar a qualsevol hora del dia o després de sopar.

El claustre a l'hora d'esmorzar

Recordo que, al vespre, Fabio, il padrone, em va oferir --a mi, com als altres hostes que érem a aquella hora al claustre-- una beguda (limoncello, vi fresc o grappa). La música barroca que sonava, ho feia amb un nivell molt suau, que no destorbés qui volia conversar o qui volia gaudir de la tranquil·litat del lloc i del moment.

A la part inferior del claustre hi ha, ben visibles, frescos que conserven l'escut del poble i dels gremis d'artesans. A la sala capitular, hi ha diverses pintures del segle XIV, també al fresc, amb escenes religioses.

Si visiteu el web del Chiostro di Bevagna, sentireu una música força coneguda: és la banda musical del film de Roberto Benigni La vita è bella. La raó que soni aquí és que l'enregistrament per a la pel·lícula va fer-se en aquell claustre, i que va ser interpretada per la banda de música del poble.

Bevagna és un poble d'uns 5000 habitants on sembla que el temps s'hagi aturat. No hi ha cases altes i la població, emmurallada, conserva l'estructura de la ciutat romana, amb restes de moltes èpoques. El centre del poble és la piazza Silvestri, que duu el nom de Filippo Silvestri (1873-1949), destacat entomòleg nascut en aquest poble. Dins l'espai de la plaça hi ha les que potser siguin les millors joies de Bevagna: el palazzo dei Consoli (s. XIII), l'església de San Michele (s. XII-XIII) i una altra del s. XIV. El conjunt és una plaça asimètrica, però amb una harmonia perfecta.

Una de les dues esglésies de piazza Silvestri

Safareig als afores del poble, aprofitant el pas del riu.

Conclusió: Bevagna i el seu Chiostro, són llocs molt recomanables per perdre-s'hi uns dies.

Potse us interessarà:
- Santa Croce in Fossabanda (16.09.2009) Hotel de Pisa en un antic convent.
- Hotels amb història (I) Hotel Continental (Barcelona)

Fotos: M. Piqueras (juliol 2003)

2 comentaris:

Montse Vallmitjana ha dit...

Fabulós Il Chiostro de Bevagna, el recordo molt bé

La lectora corrent ha dit...

Sí, Montse, va ser una llàstima que no ens hi poguéssim quedar més dies.