El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 23 d’abril de 2009

Ferrer i Guardia, 100 anys

Atesa la data (i atès el títol del meu bloc), avui sembla obligat parlar de llibres, tot i que el 23 d'abril sol ser un dia que no m'agrada comprar-ne: massa gent pertot, i parades amb piles de llibres la majoria del quals segurament Cervantes enviaria a la foguera. Però faré un comentari sobre dues obres que no he llegit, ni tan sols fullejat, però que han atret el meu interès arran de la ressenya que en fa Catalina Serra en el suplement extra de Sant Jordi d'El País.

Entre les moltes commemoracions del 2009 (Darwin, Monturiol, Galileu, etc.), hi ha la del centenari de l'afusellament de Francesc Ferrer i Guardia (1859-1909), qui va ser acusat i reconegut --falsament-- culpable d'haver estat l'instigador dels fets de la Setmana Tràgica. En l'esmentat suplement d'El País Serra fa la ressenya conjunta de dos llibres que ho tracten: La semana trágica, Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna (Dolors Marín, La Esfera de los Libros) i ¿Quién mató a Ferrer y Guardia? (Francisco Bergasa, Aguilar).

Com vaig escriure en aquest bloc fa més d'un any, Ferrer i Guardia forma part de la memòria històrica que a la gent de la meva generació ens van ocultar o, encara pijtor, falsejar. Van passar molts anys des d'aquella primera imatge de terrorista o instigador de terrroristes que me'n van donar els llibres de text de batxillerat fins que vaig assabentar-me de la gran tasca que Ferrer i Guardia va fer com a reformador de l'escola. Malauradament, tot i que el temps posi les coses al seu lloc, podem preguntar-nos --sense esperar resposta--, com Raimon: "Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació i desmemòria?"

He donat un cop d'ull a aquesta joia que és l'hemeroteca de La Vanguardia (es pot estar en favor o en contra de la ideologia d'aquest diari, però cal reconeixer la vàlua dels seus arxius ara disponibles a Internet) i hi he trobat una crònica del judici a Ferrer i Guardia; en molts punts és una transcripció literal del que van dir les diferents parts i el mateix acusat. La darrera frase de la declaració de Ferrer i Guardia està transcrita literalment: "Yo declaro que mis enseñanzas, mis gestiones, todos mis actos desde 1900 han sido guiados por el único ideal de elevar el espíritu español, difundiendo la cultura y ensalzando la enseñanza."

A Ferrer i Guardia ningú no el va poder rescabalar de la vida que li van arrabassar, però el seu nom ha estat honorat i la seva tasca no ha estat oblidada. A Perugia (Itàlia) el 2003 vaig descobrir aquesta placa que aquella ciutat li va dedicar i que ja vaig reproduir en el meu bloc i ara poso aquí ampliada (aleshores no sabia com retallar les fotos):

Si us costa de llegir, cliqueu damunt la foto i la veureu ampliada. Fixeu-vos en el colom, el símbol de la pau, posat damunt del cap del martire catalano que tenia com a principal finalitat difondre la cultura i enaltir l'ensenyament.

Foto: M. Piqueras (Perugia, juliol 2003)

2 comentaris:

Josep M. Maya ha dit...

És molt bona aquesta entrada, em permets que utilitzi la teva foto (citant l'autoria) per a fer una conexió des del meu blog al teu?
Salutacions.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies pel comentari. Naturalment pots usar la foto, indicant-ne l'autoria. El que més em va sobtar, en veure la placa el 2003, va ser que quan jo tenia 18 anys vaig estar-me un mes a Perugia i per anar a classe gairebé cada dia passava molt a prop del mur on es troba la placa... i mai no me'n vaig adonar que hi era! O, si hi vaig veure una placa, no vaig parar-me a mirar a qui estava dedicada.