El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Més berlusconades

No hi ha setmana que el primer ministre italià Berlusconi no faci alguna berlusconada en algun acte públic o roda de premsa. Aquests dies de reunions de caps d'estat, ha fet de nou de les seves. Primer va ser a Londres, quan va cridar Obama en veu alta, perquè es volia fer una foto amb ell. Segons sembla, a la reina d'Anglaterra no li va agradar massa. Després, durant la cimera de l'OTAN a Estrasburg, Berlusconi va fer esperar Angela Merkel a costat del pont on havien de trobar-se amb el president francès. Merkel anava rebent tots els participants, que es dirigien després cap al pont. Quan el cavaliere va baixar del seu cotxe ho va fer amb el telefonino a la mà. En comptes de penjar, però, va indicar a Merkel que esperes un moment o alguna cosa per l'estil, va donar mitja volta i se'n va anar en direcció contrària per continuar la conversa envoltat dels seus goril·les.

A Merkel, primer sembla que li faci gràcia, però a mesura que passa l'estona i Berlusconi no fa signe d'acabar la conversa, ja no el mira tan divertida. Van arribant els altres participants i a alguns segurament els explica la bufonada de Berlusconi, perquè giren el cap i miren al lloc on es troba ell parlant per telèfon. Finalment, quan tots els participants a la cerimònia ja han arribat, Merkel marxa cap al pont mentre ell continua la seva conversa. Vegeu el vídeo amb l'escena que havia estat transmesa directament i que després un canal italià de televisió va incloure en el telenotícies:




L'endemà de tot això, Berlusconi es va mostrar molt emprenyat amb la premsa. Diu que això ja passa de taca d'oli. Que l'estan calumniant i que s'està desinformant els lectors i que està temptat d'emprendre accions dures i directes contra alguns mitjans i determinats peotagonsites de la premsa. Berlusconi oblida que hi ha enregistraments en vídeo de tot le que ell diu que són calúmnies i que aquests vídeos es poden veure des de qualsevol lloc del planeta.

La Federació Italiana de Premsa de seguida ha reaccionat i ha emès un comunicat en què diu que "[q]uan els periodistes escriuen explicant els fets que han observats i dels quals tenen constància, en aquell moment estan complint el seu deure. Qualsevol amenaça a la premssa per part del poder és inacceptable."

3 comentaris:

Met ha dit...

Cadascú ha de ser responsable dels seus actes i conscient del càrrec que ocupa.
Li diuen il cavaliere, però de snyor no en té res. Si la Merkel hagués estat un home... alguna cosa em diu que no ho hagués fet.
Itàlia va de baixa si el van reescollint com a primer ministre... no tenen ningú més qualificat... :(

enric ha dit...

No sé quina quantitat d'absentisme hi ha a Itàlia. Si a més de guanyar ho fa amb una bona participació, és que els italians tenen un problema.
Sense anar més lluny, els nostres veins també van donar una bona mostra del tarannà espanyol escollint a l'Ansar.

Lectora corrent ha dit...

Em sembla que en les darreres eleccions italianes hi va haver molta gent que, tot i ésser contrària a Berlusconi, eren també molt crítics amb la coalició de centreesquerra que hauria pogut derrotar-lo, i es van abstenir de votar. Fa gairebé un any ho vaig comentar en aquest bloc
http://lectoracorrent.blogspot.com/2008/04/coraggio-di-aver-paura.html

Personalitats de l'esquerra italiana que primerament havien dit que no votarien van declarar que havien canviat la seva intenció de vot i votarien Veltroni com a mal menor, per la por que els feia un govern en mans de Berlusconi. Potser van decidir-se massa tard.

Per altra banda, Berlusconi tenia una arma molt poderosa i alienadora: els mitjans de comunicació, que poden fer a la població els rentats de cervell més efectius.