diumenge, 26 d’abril del 2009

Lynn Margulis a València

En el seu bloc El buit del temps, Juli Peretó escriu avui alguns comentaris sobre la visita de la biòloga nord-americana Lynn Margulis a València els dies 23 i 24 d'abril, on va fer un parell de conferències amb motiu de la presentació de Los inicios de la vida, versió castellana de la darrera edició del seu llibre Early life (contràriament al que sol passar, l'edició catalana va sortir abans, el 2006).

He tingut el plaer d'acompanyar Lynn Margulis aquests dos dies a València i puc corroborar el que diu Peretó. Dues coses destacaria de la seva visita. Per una banda, la gran afluència de públic a les dues conferències: una, per a un públic general en una sala del Museu de Ciències Naturals, que es troba en el parc Vivers, que és on hi ha la Fira del Llibre; i una altra, per a estudiants i professorat, en la sala d'Actes de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València, a Burjassot. Les dues sales es van omplir de gom a gom, fins i tot s'hi podia veure nois i noies asseguts pel terra. Un altre aspecte destacat és --com diu Peretó-- l'amabilitat i paciència que va mostrar en tot moment Margulis, tant amb la gent que la saludava com amb qui s'acostava per demanar-li que li signés un llibre.

Jo també tinc el meu moment per recordar en la Fira del Llibre. Va ser el 23, abans que Margulis fes la conferència. Es trobava davant de l'estand del Servei de Publicacions de la Universitat de València i unes noies van apropar-s'hi. Una d'elles havia comprat el nou llibre de Lynn Margulis i em vaig adonar que es mirava l'autora, sense gosar demanar-li que l'hi signés (aquella tarda no estava programat que signés llibres; va fer-ho l'endemà durant mitja hora abans de la tornada a Barcelona). Vaig adreçar-me a la noia i li vaig preguntar si no volia aprofitar que tenia l'autora allà per demanar-li que l'hi signés. La noia va queda més contenta que un gínjol, però la seva al·legria devia arribar al summum quan va rebre la fotografia que li vaig fer amb Lynn Margulis i li vaig enviar després per correu electrònic. (Qui sap si quan em va donar la seva adreça-e, potser va creure que després me n'oblidaria.) M'ha donat les gràcies i em diu que és un record que tindrà tota la vida i que podrà ensenyar als seus fills quan els comenci a parlar del món científic. Fixeu-vos si és fàcil donar una mica de felicitat a una persona!

Dos aspectes de la sala del Museu de Ciències Naturals durant la conferència de Lynn Margulis:


Després de la conferència, Margulis va fer una visita guiada per la mateixa directora del Museu (a la foto, amb Margulis; darrere de les dues es veu un dels exemplars de Glyptodon que té el Museu):

Fotos: M. Piqueras (València, 23.04.2009)