El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 25 d’abril de 2009

Quins tomàquets!

L'any passat recordava els deliciosos tomàquets del Baztán comprats al mercat de Santo Domingo de Pamplona i que, com una turista qualsevol, m'havia menjat asseguda en un banc del centre d'aquella ciutat. Avui, a casa, m'he menjat un tomàquet (en realitat, mig; jo sola no hauria pogut menjar-me el més de mig kilo que feia) que no sabria dir si era encara més deliciós que els tomàquets navarresos del Baztán.

Fa uns quants dies els vaig veure a la Boqueria en una parada de fruita i verdura. En veure'ls vaig intuir la seva textura interior, carnosa, i el sabor, gens àcid i amb un pèl de dolçor. No em vaig equivocar. Vaig preguntar-ne el nom, però se m'ha oblidat. Hauré de tornar-hi per veure si en tenen habitualment i aprendre quina varietat és. Són els que es veuen a la dreta de la foto:

Foto: M. Piqueras (La Boqueria, 22.04.2009)

4 comentaris:

tomaquera ha dit...

Ja tens raó ja, aquests tomàquets estàn boníssims. El nom amb el que els tenia associats es el de : tomàquets de Montserrat, segons em van dir tenen aquest nom potser perquè recorden a la forma d'aquestes muntanyes. De tota manera aquesta informació no és segura, però ben és cert que resulta curiosa!

La lectora corrent ha dit...

Els tomàquets de Montserrat que jo conec tenen un gust semblant a aquests, però per dins són buits. Aquests, en canvi, són basrtant carnosos. Pensa que dos tomàquets pesaven més d'un quilo!

Asun ha dit...

Fa molt de temps que segueixo el teu blog i m'agrada molt, felicitats !!!!!!!!
Mai he gosat participar però mira pe on avui que veig aquests tomàquets tan bons decideixo fer-ho...si no vaig errada es una varietat anomenada "tomates rosados" que venen de Huelva, ja que els de Montserrat son buits de dintre cosa que permet farcir-los amb el que més t'agradi i en canvi els d'aquesta varietat son molçuts i plens .... deliciosos vaja.
Felicitas una altre vegada pels teus escrits que em fan companyía moltes vegades.

La lectora corrent ha dit...

Asun, podria ser que fossin els que dius. De fet, el seu color no acaba a ser vermell delt tot (tampoc no ho és el dels tomàquest de Montserrat). Sembla que no estiguin acabats de madurar, però estan ja deliciososo. El proper dia que vagi a la Boqueria tornaré a comprar-ne, perquè eren boníssim, i em fixaré quina varietat és. (I gràcies per les floretes.)