El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 15 d’abril de 2009

Els transgènics: fonamentalisme o ignorància?

El dia 8 d'abril de 2009, la secció de «La contra» de La Vanguardia va publicar una entrevista a Gilles-Eric Séralini que segons indica la capçalera és "experto de la Comisión Europea en transgénicos» (m'ha cridat l'atenció que el nom de l'entrevistat vagi precedit del títol de doctor quan normalment només solen escriure-hi el nom, sense res al davant). En aquesta sessió sempre es destaca una frase de la persona entrevistada. Aquell dia deia: «Los transgénicos son tóxicos para la salud humana».

Aquesta entrevista ha aixecat molta polsaguera i ha estat com el preludi de la «Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària!»; fins hi tot va moure un grup de gent a manifestar-se més o menys espontàniament davant d'un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona, a Pedralbes. M'explicava Gregori Valencia, investigador d'aquell centre que, en arribar a la feina ahir, després de les vacances de Pasqua, va trobar a l'entrada de l'edifici un grup de persones disfressades que cridaven (anomenaven «mentider» un investigador d'aquell centre), repartien fotocòpies de l'esmentada entrevista de «La Contra» i tractaven d'impedir l'accés del personal al seu lloc de treball. El meu amic va haver d'obrir-se camí entre la gent, que anava donan empentes i diu que després, en llegir aquell escrit, li van entrar ganes de replicar —no a les empentes, que ell és una persona molt pacífica— sinó al contingut de la fotocòpia.

El dia que jo vaig llegir aquella Contra, també em van entrar ganes de comentar-la des d'aquesta petita tribuna, però estava capficada per la feina que havia de fer els dies «sants» i vaig deixar el full del diari sobre la taula per escriure'n alguna cosa més endavant. Només vaig fer-ne un parell de comentaris en el bloc Amics arbres · Arbres amics, que va reproduir l'entrevista de La Vanguardia.

Aquella entrevista, que aquests dies s'està esgrimint per atiar la població contra els transgènics, és un reguitzell de despropòsits, no sé si perquè va fallar el canal de comunciació (de vegades, si el periodista o la periodista no coneixen el tema, pot ser que no interpretin bé allò que els explica la persona entrevistada). Jo no sóc experta en transgènics, però davant d'aquest escrit --i d'altres escrits alarmistes o de denúncia relacionats amb la ciència-- intento fer servir el sentit comú (que hi ha qui diu que és el més poc comú de tots els sentits) i no deixar-me endur per fanatismes de cap banda.

La segona frase de l'entrevistat a la Contra (suposant que la transcripció sigui correcta) diu: «Sabemos que el cáncer, las enfermedades hormonales, metabólicas, inmunitarias, nerviosas y reproductivas están relacionadas con los agentes químicos que contienen [los organismos genéticamente modificados]». Ves per on! Així, de què es moria abans, la gent? Els organismes modificats genèticament (OMG) són molts recents, però jo tota la meva vida he conegut malalties d'aquestes que Séralini atribueix a aquests productes. Només hi falten les malalties infeccioses, però qui sap si algun dia no ens diran també que els transgènics porten incorporats gens de virulència amb la possibilitat de causar infeccions.

Gregori Valencia, en arribar al seu despatx després de patir les empentes va analitzat també l'entrevista i va escriure algunes reflexions que va enviar a una llista de comunicació científica. Les reprodueixo amb el seu permís:

A la tercera pregunta l'expert diu que «las semillas llevan incorporado el veneno para los insectos. Las de maíz y soja contienen Roundup, el mayor herbicida del mundo.» No sóc un expert en transgènics, però entenc que el que porten les plantes transgèniques és un gen que les fa resistents al glifosat (Roundup, marca de Monsanto), no el propi glifosat. Donada aquesta manca de precisió, la resposta a la següent pregunta, la quarta [de l'entrevista] fa que se sobreentengui que tots els productes derivats del blat de moro (que són molts!) tenen glifosat.
A partir d'aquí, la perillositat d'aquests aliments enverinats amb glifosat ja està a la ment del lector i en la pròpia entrevistadora, que a la següent pregunta, la quinta, li demana: ¿En qué dosis son peligrosos? La resposta tampoc té desperdici atès que no es pot saber, perquè no se n'han fet les proves adequades («no lo sabemos porque no se han hecho los tests adecuados, sólo sabemos que nos hacen daño a largo plazo»). Tot i amb això, l'expert s'arrisca a dir que fan mal a llarg termini perquè impedeixen el normal funcionament d'òrgans i cèl·lules.
L'expert, però, es contradiu pel que fa a les proves, perquè a continuació diu que s'han provat en rates (en realitat ell no ho diu, és l'entrevistadora qui li diu «Pero se han hecho test (sic) con ratas» i ell respon que sí, però que són confidencials. (Segons l'expert, aquesta confidencialitat és la causa que els científics no reaccionin davant aquest tipus de recerca —penúltima pregunta.)
Tot seguit veiem una altra contradicció; sembla que tampoc és veritat que tots els resultats siguin tan confidencials, perquè l'expert descriu amb prou detall els efectes observats en animals alimentats durant tres mesos amb blat de moro transgènic, que diu que es fan de la mateixa manera en tot el planeta. L'entrevistadora li pregunta també sobre la recerca que ell ha fet i l'expert diu que ha investigat sobre els efectes del Roundup i que aplicat directament sobre les cèl·lules humanes, les mata.

Gregori Valencia veu, en la base del problema, la identificació que l'expert fa del monopoli de les companyies biotecnològiques i farmacèutiques que tenen més poder que els propis estats. I diu —l'investigador del CSIC— que «aquí si que potser té raó [l'expert] perquè tan sols cal veure les polítiques econòmiques que s'apliquen a salvar bancs i empreses automobilístiques amb diners públics».

En aquesta qüestió dels OMG jo també hi veig dos aspectes completament diferents. Un és l'econòmic i social i és el que em preocupa. Que es faci un tipus de recerca que beneficia a unes poques empreses que poden tenir en les seves mans la nutrició i la salut d'una bona part de la humanitat. L'altre problema —el que aparentment es basa en la ciència i hi veu perills per al medi i per a les persones i altres éssers vius— em sembla una cortina de fum alimentada pel foc de la ignorància.

Fa unes setmanes vaig parlar amb una representant del moviment slow fish italià, que és com un «fill» del moviment slow food. Estic d'acord amb molts dels seus plantejaments, però en parlar dels cultius transgènics em va treure, com a argument per estar-hi en contra, un que he sentit moltes vegades: que van contra la biodiversitat. No sé per què s'atribueix només als transgènics anar contra la biodiversitat i per què hi ha pagesos que es posen en pla redemptor, quan l'agricultura és una de les principals causes de la pèrdua de diversitat en un ecosistema, ja siguin transgèniques o no les plantes que es cultivin. Però en el món som molts milers de milions de boques a les quals cal alimentar i, si els humans haguessin continua en pla recol·lector, la biodiversitat hauria desaparegut més ràpidament —i potser també la nostra espècie— perquè ens hauríem menjat totes les plantes comestibles silvestres.

Pel que fa a Séralini, és cert
, com diu a la Contra, que és biòleg molecular. Un treball seu publicat el 2005 a la revista Environmental Health Perspectives (podeu veure'l aquí) descriu l'efecte tòxic del plaguicida glifosat i del Roundup (un plaguicida fabricat per Monsanto fet a partir de glifosat) sobre cèl·lules placentàries humanes i com a alterador hormonal. No dubto que el treball estigui ben dissenyat i que els resultats siguin correctes, però el seu estudi NO és sobre una substància tòxica que es trobi en cap organisme modificat genèticament (OMG), com diu a la Contra (literalment: «las semillas llevan incorporado el veneno para los insectos. Las de maíz y soja contienen Roundup, el mayor herbicida del mundo»). És més, en el text de l'article esmentat, únicament es mencionen una vegada els organismes modificats genèticament, en el resum, quan diu que el RoundUp s'aplica a molts cultius entre els quals la majoria de plantes modificades genèticament (un error de format en la presentació de l'article: el resum no ha de dir mai res que no estigui inclòs en el contingut de l'article ).

Entenc que els periodistes que es dediquen a fer entrevistes és impossible que estiguin al corrent de tots els àmbits del coneixement, però quan es tracta d'entrevistes sobre temes molt polèmics i en les quals es fan afirmacions com les de la Contra del proppassat 8 d'abril, l'entrevistadora hauria hagut d'informar-se. No pot dir que no ha tingut temps de fer-ho, perquè el simposi que va organitzar "Som lo que sembrem" i que tenia Séralini com a un dels convidats, va ferse fa setmanes. Per cert, va fer-se a la sala d'actes d'un centre del CSIC, la mateixa institució per a la qual treballen els investigadors que el 14 d'abril es van trobar el pas barrat als seus despatxos i laboratoris. Us imagineu que el dia del simposi un grup d'investigadors hagués tractat d'impedir l'accés a la sala a les persones que volien assistir-hi?


NOTA 1: A qui vulgui tenir una visió objectiva sobre els organismes modificats genèticament, li recomano el llibre: Convivint amb transgènics, de David Bueno. Com vaig escriure fa mesos, «
no és únicament un llibre de divulgació per explicar què són els organismes transgènics i com s'obtenen o per desmuntar alguns dels mites sense base científica esgrimits per persones i col·lectius que s'hi oposen. L'autor també ha tractat en el llibre aspectes econòmics, socials i ètics relacionats amb aquesta branca de la biotecnologia i no en defugi el debat.»

NOTA 2: M'agradaria que m'avisin —per adherir-m'hi— quan es faci la «Setmana de la lluita contra el tabac» o es convoqui una Iniciativa Popular Legislativa per prohibir el consum de tabac en qualsevol espai públic. No he vist entre la població cap moviment per eliminar un producte que se sap del cert que perjudica notablement la salut de la població i és causa de moltes morts directes o indirectes. A més, la major part del tabac que es ven està en mans de multinacionals.

7 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Sense entrar pròpiament en la discussió, sí que agraeixo que una científica com vos baixi a l'arena a parlar-ne.

Per altra banda, la meva ignorància en el tema pròpiament científic no m'impedeix malfiar-me molt dels interessos econòmics relacionats amb els transgènics.

També m`agradaria comentar que la meva relació amb la terra, la que es toca amb les mans, ha estat molt íntima en certs indrets on hi ha ànsies d'aprendre i he pogut comprovar com la biodiversitat pot anar molt lligada i afavorida per una agricultura respectuosa. Dificilment això pot esdevenir quan la producció esdevé una enorme extensió de monocultius en el lloc on hi havia selva. Perquè el nostre món va més enllà de la nostra vella Europa.

Tan de bo, per acabar, que els científics relacionats amb l'agricultura esdevinguessin pagesos qualque vegada a la seva vida.

El meu fill em reclama l'ordinador i ja no em puc allargar més ni corregir el que he escrit.

Gràcies.

La lectora corrent ha dit...

Joan Vicenç, crec que en una cosa coincidim: el malfiament sobre els interessos econòmcis relacionats amb els transgènics. I aquí és on hi veig el problema més gran a l'aplicació d'aquesta tècnica.

També estic d'acord en l'apreciació sobre el perjudici dels monocultius en la conservació de la biodiversitat. Això ja passava abans que hi hagués plantes modificades genèticament, però ara sembla que només s'atribueixi als cultius transgènics.

Allò que em molesta és que es facin servir arguments científics --moltes vegades erronis o falsejats-- per crear una actitud de rebuig general als transgènics en la població.

Joan Vicenç ha dit...

Una actitud d'atenció o d'alerta enfront dels transgènics (i altres negocis d'abast i incidència massiva i extensiva semblants) és positiva, tant de bo certament hi existís una preocupació generalitzada, crítica i exigent. Què no n'és el cas. Gràcies.

Mila ha dit...

Jo també li agraeixo l'explicació. Malfio de les raons económiques(hem de menjar el que volen?), pero encara malfio mes dels fonamentalismes. Es important pensar que amb la tècnica hi pot haver menjar per a tot el planeta.
I tampoc penso en ser immortal...

lr ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
La lectora corrent ha dit...

(El comentari suprimit era meu; se m'havia escapat abans d'acabarlo; no penséssiu que he censurat cap escrit)

Crec en la necessitat d'un debat, però assenyat i sense fonamentalismes per cap de les dues bandes. I entenc que hi hagi qui, per motius que no tenen per què tenir una base científica, no sigui partidari dels cultius transgènics.

Tanmateix, considero que una llei que els prohibís aniria en contra de la llibertat d'una part de la població que potser sí que hi estigui a favor. Atès que el "veïnatge" físic d'ambdós tipus de cultius és difícil, perquè no assegura que no es creuin les varietats, potser es podria arribar a un consens amb diferents comarques, de manera que n'hi hagués on es poguessin cultivar plantes transgèniques i en d'altres no. És difícil, i qualsevol decisió que es prengui descontentarà una part de la població, però això passa amb moltes altres lleis.

Josep M. Maya ha dit...

Gràcies per il·luminar un tema tan interessant com manipulat. Jo també vaig llegir l'entrevista i em va impressionar l'alegrement que es parlava des d'un punt de vista apocalíptic, amb l'excusa de les bones intencions i la ignorància general com coartada. Salutacions.